L’escriptor i periodista tortosí Josep Lluís Villa ha escrit i presenta de cara a este Sant Jordi literari el poemari Lo que tengo. Ha escollit donar-lo a conèixer a través d’un disc on l’autor recita alguns dels seus propis versos, deixant que altres els hi cante Arturo Gaya, ambdós acompanyats per la guitarra del músic i compositor Sergi Trenzano.
El disc consta d’un total de sis poemes que corresponen a fragments de l’espectacle del mateix nom i en el qual també participa la ballarina i coreògrafa Dolores Lola. Des d’esta setmana es pot ja escoltar a la plataforma Spotify però serà presentat en format físic a Tortosa, el pròxim 12 d’abril a les 19.30 hores a l’espai del Forn de la Canonja.
Lo que tengo és el seu segon treball poètic. El primer, Se había congelado el cielo, va ser publicat en forma de llibre el 2008 per Silva Editorial. Han hagut de passar 15 anys per tal que Villa es decidís a compartir novament la seua creació i ho fa presencialment i com a rapsode dels seus poemes. El seu bon amic Arturo Gaya ha posat música a alguns dels textos i el guitarrista benicarlando Sergi Trenzano n’ha fet els arranjaments.
El disc és una producció d’Imagina Ràdio. Ha estat publicat en format CD, gravat i mesclat per Josep Lanau a Airestudios. La portada és una fotografia de Joan Cabañas a partir d’un directe de l’espectacle.
Nascut el 1953 a Alcazarquivir, Josep Lluís Villa ha desenvolupat durant més de 35 anys una llarga trajectòria periodística durant la qual ha sigut director del setmanari l’ebre i fundador de l’emissora Imagina Ràdio. Enguany ha sigut guardonat amb el Micro Daurat 2023 que concedix anualment el Col·legi de Periodistes de Catalunya a les Terres de l’Ebre.
En l’àmbit escènic i de l’activisme cultural ha sigut membre fundador de la Cooperativa la Finestra, impulsora durant els anys 80 i 90 de l’històric Festival de Teatre de Tortosa i actor-rapsode a l’espectacle Poetíssimes gràcies al costat de l’actriu Alexandra Palomo.
PREGUNTA: Per què ha decidit presentar este segon poemari a través d’un disc?
RESPOSTA: És una manera de donar a conèixer part del nostre espectacle. També perquè em feia il·lusió i perquè diràs que la gent li agrada tindre algun objecte de l’espectacle i així evito tota la feinada que hi ha al darrere de publicar un altre llibre.
P: Per tant, este disc és fill de l’espectacle Lo que tengo.
R: Sí, consta de sis fragments d’este espectacle. Així la gent se farà una idea de les cançons que s’interpreten, d’alguns dels poemes que recito i d’alguna música que ha arranjat Sergi. Llàstima que ens ha sigut impossible que es veja l’aportació de la ballarina, però no ho descartem si fem un videoclip d’alguna de les cançons i ho pengem a YouTube. Hem enregistrat un disc més amb la idea d’oferir un objecte de record o de regal que per una altra cosa. Molta gent ja ni tan sols té reproductor de CD, per això l’hem penjat a Spofity. I si els hi agrada el poden fer córrer i així, segur, arribarem a més gent, que és en definitiva la raó per la qual escrivim poesia, cantem o ballem poesia.
P: Com creu que la música pot enriquir l’experiència de la poesia?
R: Penso que no solament s’enriquix, sinó que es transforma en una altra manera d’expressió artística que agafa vida pròpia i ens endinsa en una altra dimensió. De fet, la nostra proposta poètica, segons en quins moments, demana ajuda a la dansa per a explicar determinats sentiments.
P: Quina valoració fa de l’aportació que n’ha fet el músic i cantant Arturo Gaya?
R: Suposo que ha de ser excel·lent transformar en cançons precioses uns poemes impossibles de musicar, perquè tenen un ritme capriciós i endimoniat, i a sobre treure’n profit per a oferir una proposta com a mínim singular i diferent. Però Arturo Gaya ha aportat moltes coses més a l’espectacle Lo que tengo, com la seua experiència dramàtica als escenaris, la seua il·lusió contagiosa, la seua amistat… en fi, un “xollo”. Tampoc no vull oblidar a un autèntic crac, un músic creatiu, com és el compositor i guitarrista de Benicarló Sergi Trenzano, que també ha fet la música i els arranjaments, ni tampoc a coreògrafa i ballarina Dolores Lola, que ha creat una coreografia que ella mateixa interpreta amb molta força en este espectacle.
P: En format disc, la poesia arriba a més públic?
R: No ho sé. Suposo que sí. De fet, sempre he defensat que la poesia no és per llegir, com tampoc et dediques a llegir una partitura musical o un guió de cinema. La poesia està concebuda per a ser recitada o, també, cantada.
P: Quina creu que serà la resposta de públic?
R: Ni idea. Crec que els amics i la gent que em coneix, ni que siga per curiositat, comprarà el disc, però no sé com van estes coses, la veritat.
