Durant els dies que venen, si ens trobem amb cares conegudes passejant per les avingudes enllumenades dels pobles, serà fàcil veure-hi somriures. No serà el primer cop, però, que algú dirà que darrere un somriure s’hi pot amagar molt. I tampoc és un secret que les èpoques festives poden resultar complicades per a les persones que no les viuen com una festa.
Sense anar més lluny, tots tenim persones properes a qui no els agrada el Nadal. El motiu d’alguns seran els seus gustos i preferències particulars. Hi haurà d’altres, però, que amb el “no tinc ganes del dinar de Nadal” ens estaran dient molt més del que mai podran arribar a verbalitzar.
Trastorns com la depressió, les addiccions a l’alcohol i les drogues, o els trastorns de conducta alimentària són algunes de les situacions per les quals poden estar passant moltes persones just en estos moments.
El fet que les festes de Nadal es caracteritzen per fer trobades amb familiars i amics, sovint amb més gent de la que estem acostumats a trobar-nos, i amb un plat i una botella de vi a la taula, pot convertir-se en tot un repte per als més vulnerables. I, davant d’esta reflexió, em pregunto: què puc fer jo per ajudar el meu tiet, cunyat o amic que tinc assegut al costat a la taula?
Malgrat que la nostra cultura es regeix per celebrar-ho tot acompanyats d’alcohol i menjar, crec que és important tenir en compte diversos apunts. En primer lloc, que no, no tothom gaudeix d’un dinar familiar. Ni tampoc d’obrir un regal de compromís davant de tots els seus cosins i haver de fer la millor forçada i postissa cara de sorpresa que haurem fet mai. Ni tampoc de mentir, de fer veure que tot va bé si ens pregunten com estem, quan sabem que clarament no va bé.
I, en segon lloc, també hem de començar a entendre que no tothom podrà acabar-se un plat sencer de sopa de galets, ni tothom voldrà veure’s una, tres, o cinc copes. No repetir de plat, demanar aigua o no menjar dolç, totes opcions són vàlides i totalment respectables.
Crec, al capdavall, que és important no abaixar el cap, estar amb els ulls ben oberts i fer costat a les persones que -recordem, sense escollir-ho- poden ser més vulnerables per estes dates. L’època nadalenca ben segur que fa somriure molts, però no oblidem que també molts només desitjaran que s’acaben.
