Nadal és una època de llum i color, de retrobaments, de felicitat, de molt menjar i de regals. Això, però, si no tenim en compte la cara B: la situació de pobresa i vulnerabilitat de moltes famílies. Estos dies de festa i alegria seran ben diferents per a 2 de cada 10 persones a Catalunya, i és que segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), pel que fa al 2024, el 24 % de persones se troben en risc d’exclusió social. Encara més en els xiquets i xiquetes, protagonistes d’esta època. El risc s’enfila fins al 34,8 % en el cas dels menors de 16 anys. La pobresa infantil hi té un pes destacat, en línia amb una realitat preocupant: a Catalunya, les llars amb fills dependents tenen un risc de pobresa del 28,5 %, deu punts més que les llars sense fills.
Al sud del país, les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta concentren una pobresa menys visible que a les grans ciutats, però més persistent, estructural i difícil de revertir. No és casual que en els últims anys els pobles i municipis del territori apareguen com els més pobres de tota Catalunya, segons diferents índexs de pobresa.
Una dada que cal tindre en compte és l’atur. Gairebé la mitat de les persones aturades a Catalunya es troben en risc de pobresa. Cal prestar especial atenció a este indicador a les comarques ebrenques, i és que sobretot el Baix Ebre i el Montsià sempre apareixen amb els índexs més alts. De fet, en estes dos comarques, l’atur no baixa del 10 % en els dos casos. Però és que a més resulta que estes dades són persistents: l’atur de llarga durada i molt llarga durada dibuixa un escenari d’exclusió del mercat laboral més que no pas una dificultat conjuntural.
A esta realitat s’hi afegeix una alta dependència de les prestacions socials, com la renda garantida de ciutadania o els ajuts alimentaris, i una presència significativa de població d’origen estranger, un col·lectiu que registra una taxa AROPE (proporció de població en risc de pobresa o exclusió social) del 42,7 %. El resultat és una pobresa multidimensional que afecta famílies, infants i persones adultes en edat activa.
Les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta presenten indicadors menys extrems, però això no significa absència de problemes. L’envelliment de la població, la dependència de pensions contributives modestes i un mercat laboral limitat generen una vulnerabilitat latent, especialment entre la gent gran i les llars amb menys capacitat d’afrontar imprevistos econòmics.
Les dades de l’Enquesta de condicions de vida de l’any 2024 de l’Idescat són clares: sense pensions ni prestacions socials, la taxa de pobresa a Catalunya seria del 40,1 %. Les transferències la reduïxen fins al 17,4 %. Dit d’una altra manera, quatre de cada deu persones serien pobres sense el sistema de protecció social.
Tot i això, la precarietat material continua molt estesa. El 35,2 % de la població no pot fer front a una despesa imprevista de 800 euros, el 30,4 % no es pot permetre una setmana de vacances i gairebé la mitat declara dificultats per a arribar a final de mes. A les comarques del sud, estes xifres prenen rostre propi.
La pobresa al sud de Catalunya no és només una qüestió d’ingressos, sinó de model territorial. Sense oportunitats laborals estables, amb una població cada cop més envellida i amb serveis limitats, el risc és cronificar desigualtats que passen de generació en generació.
Tercer sector: resposta a la pobresa
Són les entitats del tercer sector, i sovint les més invisibles, les que donen resposta a les necessitats més bàsiques, quan les institucions públiques no arriben de forma directa. No hi ha res més bàsic que, per exemple, una dutxa d’aigua calenta o un àpat que no siga fred. Des de Creu Roja, tenen programes com OIKIA, que actuen de forma directa per a protegir la infància més vulnerable. Se tracta d’un projecte d’atenció integral que dona cobertura a infants que viuen situacions de greu precarietat, que actualment atén una vintena de xiquets i xiquetes tortosins. El president de Creu Roja Tortosa, Joaquim del Pino, aposta per programes com estos, que dignifiquen a les persones. Tal com explica, “en ple segle XXI encara és increïble com hi ha persones en situacions així de vulnerables”.
Creu Roja no compta amb ingressos propis i sosté la seua activitat gràcies a les donacions de la ciutadania i a les subvencions de les administracions públiques, especialment les locals. Sense este suport econòmic, programes que cobrixen necessitats bàsiques i prevenen situacions d’exclusió greu no podrien mantindre’s en el temps.
Tot això es fonamenta en la tasca de voluntaris i voluntàries compromesos, que fan possible que l’atenció arribe a tots els territoris, inclosos aquells on la vulnerabilitat social és menys visible però igualment present. El voluntariat és una peça clau per a garantir una atenció propera, humana i adaptada a cada realitat.
El dret a la il·lusió: “Cap infant sense joguina”
En esta cara B de Nadal, hi ha xiquets i xiquetes que no s’imaginen fent una carta al Pare Noel o als Reixos amb tota normalitat. La vulnerabilitat fa que obrir joguines no siga una prioritat els dies de festa gran. Per això, des de Creu Roja de Tortosa, impulsen la campanya “Cap infant sense joguina”, perquè tothom tinga esta oportunitat d’obrir regals per Nadal. Un programa que atendrà aproximadament 120 menuts, que ja atenen durant la resta de l’any cobrint-los altres necessitats bàsiques. L’objectiu és que els petits de la casa puguen estrenar joguines noves de trinca, com ho faria un altre xiquet o xiqueta. Per això, se poden fer aportacions a botigues de la ciutat com Gascó, Alcampo o la Llibreria Viladrich. També es poden donar els joguets al Conservatori de Música, a la URV i a l’Àrea Social de Creu Roja.
