El fred intens dels darrers dies ha tornat a evidenciar els límits de la capacitat de la Casa d’Acollida de Tortosa. Tot i l’augment de persones que busquen refugi durant les nits més dures, el centre es manté ple pràcticament cada dia de l’any i no pot absorbir més demanda. “No notem tant la diferència a nivell de pernoctacions, perquè sol estar ple totes les nits”, explica la treballadora social de l’equip, Lupe Accensi Estrada.
Davant d’esta situació, la resposta passa sovint per l’atenció fora del recurs residencial. Quan no hi ha places disponibles, la Casa d’Acollida reforça l’ajuda bàsica a les persones que han de passar la nit al carrer. “El que sí que hem repartit és moltes mantes i molta roba d’abric”, assenyala Accensi, que afegix que també es facilita menjar calent: “A banda de la gent que es pot quedar aquí, quan no hi ha més places, repartim una mica de sopar calent”. De fet, passar les nits més fredes al carrer té conseqüències. A Catalunya han mort dos hòmens sense llar coincidint amb l’onada de fred.
La Casa d’Acollida no només fa front a l’impacte del fred, sinó també a una realitat social cada vegada més complexa. Segons la treballadora social, les tendències detectades els últims anys se mantenen i, en alguns casos, s’agreugen. “Va creixent el nombre de dones, el nombre de persones que tenen problemes de salut mental i algun tipus d’addicció”, apunta. Una situació que, alerta, s’accentua pel fet de viure al carrer: “El fet d’estar al carrer agreuja bastant la seua salut”.
Davant d’este escenari, l’equip de la Casa d’Acollida insistix especialment en el seguiment sanitari de les persones ateses. “Insistim molt en el tema de la salut, perquè a banda del servei que prestem aquí de menjar calent, dutxa, roba i atenció, el tema de la salut és el que més els afecta”, remarca Accensi. En este sentit, expliquen que recorden constantment als usuaris les visites mèdiques pendents i la necessitat de fer-se analítiques o revisions, sobretot en aquells casos en què només van al metge quan la situació ja és greu.
Increment notable
Les dades reflectixen un increment notable de l’activitat del centre. Si fa uns anys se registraven al voltant de 1.000 pernoctacions anuals, enguany la xifra s’acosta a les 1.500. “Fa uns tres anys i mig solien haver-hi 1.000 pernoctacions. Ara ja passen de les 1.400 i este any quasi arribem a les 1.500”, detalla Accensi. Este augment va acompanyat també d’un increment en el nombre de dones ateses, un fet que ha obligat a ampliar les places femenines. “Ara venen tots els mesos, inclús ja podríem dir que cada setmana almenys una dona ja ve”, explica.
Tot i que disposar de més places permet donar resposta a més persones, la treballadora social alerta que este increment és “un símptoma molt dolent”, especialment per la manca de recursos específics per a dones amb problemes greus de salut mental. “No hi ha llocs d’acollida on puguen parar-se per a fer algun tractament de tipus mental”, lamenta.
La Casa d’Acollida funciona amb diverses modalitats d’atenció, des de l’acollida nocturna puntual fins a estades més llargues derivades pels serveis socials municipals, així com l’atenció en situacions d’emergència. També dona resposta a casos de pobresa energètica, permetent a persones i famílies sense llum o aigua dutxar-se o rentar la roba mentre es resol la seua situació.
Recursos insuficients
Malgrat el suport de l’Ajuntament de Tortosa, el Consell Comarcal, donacions particulars i una xarxa de socis, Accensi reconeix que els recursos són insuficients per a anar més enllà de la cobertura bàsica. “Els recursos ens permeten subsistir, però és això, subsistim. No podem tirar endavant coses més noves”, assegura, com ara tallers, teràpies o una atenció més continuada durant els matins.
En este context, el paper del voluntariat és clau. “Sense els voluntaris, la Casa d’Acollida no podria subsistir de cap de les maneres”, afirma Accensi, que destaca la tasca d’una vintena llarga de persones que col·laboren en torns de nit, a la cuina, en la recollida d’aliments o en iniciatives solidàries.
Amb l’hivern encara per davant, el fred continua sent un factor determinant que fa visible una realitat que no s’atura: la necessitat creixent de recursos, coordinació i suport per a garantir una atenció digna a les persones més vulnerables.
