Si parlem d’addiccions, l’alcohol continua encapçalant les estadístiques de tractament per desintoxicació tant a les Terres de l’Ebre com a la resta del país. L’alcohol és el tòxic que la societat consumix amb major normalitat d’entre totes les drogues, a pesar que persistix l’estigma sobre les persones alcohòliques, circumstància que complica fer el primer pas per a demanar ajuda. Esta és la primera diagnosi que fa el Centre d’Atenció i Seguiment a les Addiccions (CAS) de Tortosa, gestionat per la Clínica Terres de l’Ebre i ubicat a l’Hospital Santa Creu de Jesús.
Quan està a punt de complir 40 anys de trajectòria al territori, el CAS Tortosa ha ampliat les seues instal·lacions amb l’objectiu de millorar l’atenció als usuaris drogodependents i de reduir les llistes d’espera. “Hem esponjat els espais comuns i els despatxos, i hem fet dos sales d’espera per tal que els usuaris se senten més ben atesos i amb respecte a la seua intimitat, i els professionals puguen fer millor la seua faena”, explica Núria Julve, coordinadora del CAS Tortosa. També destaca la creació d’un nou dipòsit de medicaments que millora la seguretat i traçabilitat. La directora gerent de Salut Tortosa, Matilde Villarroya, ha valorat els treballs d’ampliació com un acte de justícia tant per als professionals com per als usuaris. “Este és un servei que per les seues característiques és més invisible que altres, però no per això hem de deixar de reivindicar la important feina que s’hi fa i l’expertesa assolida en els prop de 40 anys de trajectòria”.
Les xifres
Dotze professionals (dos metges, dos psicòlegs, tres infermeres, un farmacèutic, un educador social, un treballador social, un auxiliar d’infermeria i una persona administrativa, lideren l’equip del CAS Tortosa. Per les seues mans passen, anualment, 350 nous casos de persones que inicien tractament per a desintoxicar-se. Tenen 6.000 històries obertes i 1.200 usuaris actius. El temps d’espera des que una persona contacta amb el centre fins que és atesa per una treballadora social és de 45 dies. Feta la primera valoració, hauran de passar 45 dies més per a visitar-se amb un professional mèdic. A pesar de les llistes d’espera, i amb l’objectiu de no perdre l’usuari una vegada ha fet el més difícil, que és fer el primer pas, el CAS Tortosa ha creat un grup d’acollida per tal d’atendre estos nous usuaris amb l’objectiu de motivar-los per a iniciar el tractament de desintoxicació.
La coordinadora del CAS Tortosa explica que han posat en marxa un segon grup de reducció de danys adreçat a usuaris amb consum actiu que encara no han pres la decisió de dixar de consumir. “L’objectiu, en este cas, és estimular el canvi”. Finalment, el centre compta des de fa anys amb un grup de prevenció de recaigudes, per tal de reforçar l’abstinència entre aquells que ja han passat pel procés de deshabituació. “Les teràpies són molt importants, perquè són el lloc on l’usuari s’obri a parlar obertament de la seua addicció”.
Consum per sexes
Núria Julve preferix no parlar de perfils prevalents sinó d’atenció individualitzada, perquè els casos són molt particulars. Quant a sexe, la majoria dels usuaris són hòmens
(70 %), enfront d’un 30 % de dones. Però són xifres enganyoses. “Els hòmens venen al centre sovint amb el suport de la parella. Les dones, en canvi, acostumen a estar més soles, no tenen xarxa, i els costa més demanar ajuda”.
Pel que fa a les substàncies més consumides, l’alcohol encapçala tots els rànquings. Un 45 % dels tractaments són principalment per alcohol, un 30 % per cocaïna i un 15 % per cànnabis. Normalment, afirma Julve, els consumidors no ho són d’una única substància i afegix que han detectat un increment de la cocaïna base consumida inhalada: “és més barata i genera molta més dependència”.
La coordinadora del CAS Tortosa assenyala que “tenim un percentatge elevat de persones que es mantenen en l’abstinència i que recuperen les relacions familiars, laborals i, molt important, l’autoestima”.
Julve insistix que “qui no dixa de consumir és perquè no pot, no pas perquè no vulgue”, i que sempre és “l’usuari qui marca el seu temps de recuperació”.
L’objectiu de futur passa perquè el sistema de salut s’enfoque més en les polítiques de prevenció, “perquè cap dels futurs addictes és conscient de la seua pròpia vulnerabilitat”.
