La demanda de cursos de català, sobretot en els nivells inicial i bàsic, que oferix el Consorci per a la normalització lingüística (CPNL) a les Terres de l’Ebre s’ha disparat durant el 2025. Segons dades de l’ens públic a què ha tingut accés este setmanari, durant el primer trimestre ja es va duplicar el nombre de persones que es van quedar sense plaça en primera instància respecte al primer trimestre del 2024 [vegeu dades] i en el segon trimestre, el nombre d’inscrits s’ha incrementat en un 30 %, però, tot i això, el nombre de persones que inicialment se van voler inscriure i no van poder se va multiplicar per tres en relació al mateix període de l’any passat. Segons matisa el director del CPNL a les Terres de l’Ebre, Jordi Duran, durant les dos setmanes posteriors a la inscripció “s’estabilitza” una mica la situació, ja que hi ha incrits que després no acudixen a les classes i això fa que es puga reduir la llista d’espera. A més a més, enguany, davant l’allau de sol·licituds, s’han activat addicionalment, sense reobrir formalment la inscripció, set cursos entre Tortosa i Amposta, també per a abordar una llista d’espera de 223 persones, la més alta dels darrers 10 trimestres al conjunt dels quatre centres de les Terres de l’Ebre: un de cada quatre demandants no van aconseguir plaça. També s’oferiran més cursos intensius a l’estiu, a Tortosa, Amposta, Móra d’Ebre i Deltebre. De centres del CPNL, n’hi ha un a cada capital de comarca: Tortosa, Amposta, Móra d’Ebre i Gandesa, tot i que es fan més cursos a les ciutats grans que a les capitals més menudes.
L’increment de la demanda, segons fonts del consorci, respon sobretot a l’augment del nombre de persones que no són catalanoparlants i es volen inscriure als cursos en nivells inicials o bàsics, en part per l’arribada de nouvinguts que volen aprendre català per a regularitzar la seua situació. Això no és un fenòmen exclusiu de les Terres de l’Ebre. Els immigrants han de demostrar que estan arrelats, i una manera de fer-ho és el certificat A-1 de català. Necessiten acreditar el coneixement del català per a obtindre permisos de residència o treball.
Televisió de Catalunya va captar les llargues coes que es van formar a la plaça dels Dolors de Tortosa a finals de març, durant els dos dies d’inscripció als cursos del segon trimestre. D’entre els que esperaven durant hores, Zukaina Uriatxel explicava que veia necessari aprendre català per a moltes coses i perquè “a Tortosa molta gent el parla”. Jané Arias lamentava que el juny del 2024 ja va intentar inscriure’s i no havia pogut. Fonts del consorci reconeixen que la plataforma digital per a fer les inscripcions en línia de vegades no aguanta l’allau d’usuaris. Hi ha gent que no aconseguix fer el tràmit telemàtic i acudix presencialment a la seu del CPNL, i gent que no té accés a un ordinador o que preferix esperar torn i també va directament a les oficines. Jordi Duran argumenta que enguany les coes es van fer més evidents perquè es van formar al carrer. Altres anys s’amuntegava la gent a dins de l’edifici, i enguany, per a evitar-ho, se va organitzar diferent. “Sempre que hi ha inscripcions se formen coes”, constata Duran, que considera que amb els cursos de reforç que ha permés i permetrà oferir el pla de xoc impulsat pel departament de Política Lingüística, amb més personal i més recursos, se pot tindre “la llista d’espera controlada”.
De vegades també es queden sense plaça aspirants a fer cursos de nivells superiors, com va passar en el primer i quart trimestre tant del 2023 com del 2024. En este cas, la demanda puja per requisits lingüístics a treballadors públics o simplement perquè la gent vol millorar el seu currículum, entre altres factors.
El Govern de la Generalitat va aprovar el 25 de març el desplegament d’un pla de xoc per a reforçar l’ensenyament i l’acreditació del català entre les persones adultes.
Pla de xoc
La iniciativa dona compliment a l’acord polític signat amb ERC, suposa una inversió total de 8,8 milions d’euros i inclou una bateria de mesures per a ampliar l’oferta formativa per a aprendre la llengua.
Els objectius del pla de xoc són: adaptar el sistema d’ensenyament i acreditació del català a la demanda creixent; incrementar els agents que oferixen formació; millorar els processos d’inscripció i avaluació i diversificar les vies d’aprenentatge. Se potenciaran nous formats de cursos i horaris i es faran més convocatòries de formació.
El CPNL tindrà un paper central en l’execució d’este pla i ampliarà la seua capacitat fins a les 140.000 places anuals el 2026. Això serà possible gràcies a l’impuls de la formació no formal, amb projectes com “Xerrem”, i de cursos coordinats amb sindicats, patronals i altres entitats, que cobriran tots els nivells d’aprenentatge sota la tutela del CPNL.
També es reforçarà la formació en l’àmbit sociosanitari, s’atorgaran subvencions per als municipis amb l’objectiu de descentralitzar l’ensenyament del català i fer-lo més accessible a tota la ciutadania, a la vegada que es promouran eines d’intel·ligència artificial dissenyades per a aprendre català.
El Consorci celebra l’interès creixent pel català a la regió de l’Ebre. Ara bé, advertix que no s’ha d’abaixar la guàrdia perquè l’ús de la llengua també s’ha reduït a les Terres de l’Ebre, el territori del país on més s’utilitza. Duran, en declaracions recollides per Canal 21, alertava que si bé “la salut del català a les Terres de l’Ebre és molt millor que a la resta del país”, també “tenim amenaces i una davallada en l’ús”.
Sis nivells de coneixement de la llengua
El nivell inicial (culmina amb l’obtenció del certificat A-1), segons se definix al web oficial del CPNL, permet aprendre expressions quotidianes i frases molt simples, amb les quals se pot interactuar d’una manera senzilla en converses molt bàsiques. S’adreça, majoritàriament, a persones que no coneixen l’alfabet llatí.
El nivell bàsic (certificat A-2) ha de permetre comprendre i utilitzar oralment i per escrit les frases i les expressions més usuals en situacions bàsiques quotidianes que comporten un intercanvi d’informació directa sobre temes personals, familiars i habituals. Se subdividix en tres graus, però es pot cursar el nivell sencer.
Amb el nivell elemental (B-1) assolit, l’alumne ha de ser capaç de comunicar-se amb un cert grau d’autonomia en àmbits públics i professionals (faena, oci, compres, relacions socials) que requerisquen un domini més ampli de les habilitats orals i escrites. També se subdividix en tres graus, però es pot fer el nivell sencer.
Amb el nivell intermedi (B-2) l’aprenent se podrà expressar sobre una àmplia gamma de temes, en diferents registres i de manera prou precisa i fluïda, i amb un grau de coherència, adequació i correcció acceptables. S’organitza en tres graus i es pot cursar sencer.
El nivell de suficiència (C-1) ha de servir per a comunicar-se oralment i per escrit de manera flexible i eficaç, amb fluïdesa i espontaneïtat en les situacions formals de l’àmbit social, acadèmic i professional. S’organitza en tres graus, però es pot cursar en una sola vegada.
Finalment, amb el nivell superior (C-2), l’alumne podrà comunicar-se oralment i per escrit amb naturalitat, fluïdesa i precisió, adequant el missatge a situacions complexes de l’àmbit públic, acadèmic i professional.
