“Si les empreses elèctriques consensuen un altre calendari per al tancament de les centrals nuclears, el Govern l’estudiarà”. Eren les paraules del president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, en la seua compareixença sobre l’apagada massiva. El primer cop que es mostrava obert a un allargament de la vida de les centrals nuclears espanyoles, que haurien de tancar progressivament entre 2027 i 2035. L’executiu trasllada així la pressió a les elèctriques, conscient però que és l’elevada fiscalitat a l’energia nuclear el que la fa pràcticament inviable per a les empreses promotores. A la vegada, les empreses s’han afanyat a demanar una rebaixa impositiva, juntament amb el Partit Popular i altres partits de l’oposició.
La ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, agafava el missatge del president Sánchez este dimecres en la compareixença al Congrés també sobre la gran apagada del passat 28 d’abril. La pressió és per a les elèctriques. “El Govern estudiarà amb rigor una nova proposta sobre el calendari de tancament”, reiterava. La posició de l’executiu ha canviat, però amb matisos. La negativa rotunda a l’allargament de la vida de les centrals nuclears se trasllada ara, després de l’apagada i els dubtes sobre la solidesa del mix energètic a l’Estat, a les empreses elèctriques.
El Govern se mostra així convençut que, amb la càrrega impositiva actual, les empreses no optaran per allargar la vida dels reactors en funcionament i optaran per altres fonts. Des de les elèctriques ja hi ha hagut les primeres reaccions, i demanen una modificació de la càrrega fiscal sobre les nuclears per a continuar operant els reactors en funcionament. En esta línia es pronunciava el conseller delegat d’Endesa, José Bogas, en la presentació dels resultats econòmics de l’empresa. “És essencial revisar la fiscalitat sobre l’energia nuclear per a garantir la seua viabilitat econòmica i que puga proporcionar seguretat en el subministrament de cara als propers anys”, defensava.
El president Sánchez, però, posava tres condicions a la possible continuïtat de les centrals. D’una banda, “la seguretat de les persones”, de l’altra que “es garantitze un subministrament elèctric sòlid” i, finalment, que el cost de l’allargament de la vida útil de les centrals “no l’assumisquen els ciutadans, sinó les grans fortunes de les elèctriques”. I això tancaria la porta a unes condicions més favorables per a allargar el calendari de tancament.
La revisió de la fiscalitat és també una de les demandes dels partits de l’oposició, principalment des del PP i també de Vox. Les formacions conservadores posen en entredit el sistema impositiu al mercat elèctric actual i advertixen que el Govern “asfixia” les centrals nuclears per a forçar que tanquen. En diverses ocasions han manifestat que, en cas d’arribar al govern, —previsiblement, en una possible ocasió— se rebaixarà la fiscalitat sobre l’energia atòmica. Això, a la vegada, podria posar en risc l’impost nuclear que aplica la Generalitat i que destina la mitat de la recaptació a projectes de desenvolupament econòmic i empresarial a les àrees nuclears.
Davant el nou debat entre el Govern i les elèctriques, organitzacions ecologistes i partits d’esquerres s’han afanyat a advertir que el lobby nuclear vol aprofitar la situació actual, després de l’apagada, i el nou debat energètic, per a culpabilitzar les renovables i garantir-se una nova fiscalitat que permeta estalviar milions d’euros al sector, a canvi de continuar amb la rendibilitat de les empreses elèctriques.
Segons el calendari actual, la primera central nuclear a tancar seria Almaraz, el 2027, mentre que Ascó I ho faria el 2030 i Ascó II, el 2032. L’última central en desconnectar-se, el 2035, seria Vandellòs II.
Mazón defensa la continuïtat de Cofrents
La línia de facilitar la continuïtat de les nuclears de PP i Vox s’ha evidenciat esta setmana a València. El president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, ha visitat la central de Cofrents, juntament amb representants dels empresaris i les Cambres de Comerç de la Comunitat. En la visita, Mazón ha anunciat la supressió de l’anomenada ecotaxa a les centrals, que suposarà un estalvi d’uns 14 milions d’euros per a la central de Cofrents. Mazón ha volgut anunciar “un front comú” contra el tancament nuclear i ha criticat el Govern estatal per prendre “una decisió ideològica” amb les nuclears. Cofrents, com Ascó I, hauria de cessar la seua activitat durant el 2030.
