La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat, adscrita al Departament de Justícia, ha rebutjat la possibilitat d’incloure les fosses comunes del cementeri de Sant Boi de Llobregat —que contenen les restes dels morts als psiquiàtrics de Sant Boi durant la Guerra Civil— al Mapa de fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Este mapa és una aïna memorialística que servix per a radiografiar el repartiment de milers d’enterraments indignes a conseqüència del conflicte i preveure, en alguns casos, exhumacions de cossos de víctimes per a intentar creuar-ne l’ADN amb el dels familiars que encara les reclamen. El Govern, en una resposta formal a entitats activistes a què ha tingut accés esta publicació, ha justificat que “les persones que van perdre la vida als centres psiquiàtrics durant la Guerra Civil no es poden considerar víctimes directes de la violència desencadenada pel conflicte bèl·lic”.
En canvi, diversos historiadors, i especialment Carles Serret en el cas de Sant Boi, han acreditat increments espectaculars de la mortalitat als psiquiàtrics catalans durant la guerra. Pel que fa als equipaments de salut mental santboians, Serret té elaborada una llista amb totes les persones (més de 2.450) que van morir als dos psiquiàtrics i van ser enterrades a les fosses comunes del cementeri municipal entre el 1936 i el 1939. Si abans de la guerra morien dos persones cada dia a Sant Boi, a partir del 1937 hi ha dies amb més d’una dotzena d’enterraments només de persones internes als psiquiàtrics, majoritàriament mortes per desnutrició. Com ja va avançar el setmanari l’ebre, desenes d’estes víctimes (65 segons la primera base de dades de Serret) procedien de les Terres de l’Ebre, i moltes havien sigut derivades pel Pere Mata quan l’institut reusenc se va convertir en hospital per a cobrir l’impacte de la Batalla de l’Ebre.
“Si dixar sense una alimentació suficient un col·lectiu de més de 7.000 persones no és exercir violència, seria bo conèixer quin és el criteri”, lamenta Francesc Martínez, impulsor del col·lectiu Besnets en Cerca i un dels besavis del qual va morir al pavelló psiquiàtric per a hòmens de Sant Boi. També va perdre la vida, en este cas al pavelló de dones, la gandesana Rosa Clua Alcoverro, iaia de Ramon Ber. Ber, que va detallar el cas a este periòdic, és també membre de Besnets en Cerca i considera “indignant” la resposta rebuda pel Memorial Democràtic. Altres col·lectius com ara Veus o ADEMM-Associació Pro Salut Mental de Catalunya ja han fet arribar a la Generalitat el seu desencís a través de la Taula de la Salut Mental. Els activistes insistiran en la qüestió, atenent també que el Govern, segons va publicar el diari Ara, té intenció de rescatar estes víctimes de l’oblit a partir d’un estudi en curs, encomanat pel mateix Memorial a l’historiador Marc Robes.
Martínez, a més a més, recorda que en l’anterior legislatura, el Govern català, aleshores comandat per ERC i amb Gemma Ubasart a la Conselleria de Justícia, s’havia mostrat favorable a considerar els morts als psiquiàtrics com a víctimes de la guerra. Besnets en Cerca demana que siga així per una qüestió de reconeixement, perquè se sàpiga la veritat, encara que de moment no hi haja cap família que haja reclamat una hipotètica exhumació de restes mortals que, per altra banda, seria especialment complicada al cementeri santboià. Tant la iaia de Ber com la besàvia de Martínez van ingressar a Sant Boi procedents del Pere Mata. De moment, l’Ajuntament de Sant Boi sí que s’ha compromés a construir un monument commemoratiu en record de les víctimes registrades als psiquiàtrics.
