Explicava l’amic Toni Gallardo a la seua pàgina de Facebook dins dels seues, “Matematiques recreatives dominicals, número 63”, que a l’eixample de Barcelona la desaparició del comerç tradicional, comença a ser devastador, dels 16000 establiments que hi ha sos 71 compleixen tres condicions, mantenir l’activitat original, conservar la mateixa arquitectura, i la més difícil esser centenari. Aquest problema de la capital, és extensiu a tot el territori del Principat amb la mateixa mesura a diferent escala.
Vaig conèixer a Mercè fa 22 anys quan vaig arribar a Amposta, no ens coneixíem, però aviat la relació de venedora de diaris i client va fer que ens anéssim coneguen, i va resultar que tots dos érem veïns del barri de Remolins, ella coneixia al les meues germanes, Mercè, Cinta i Joana i per descomptat al meu pare i mare, i jo coneixia a les seus germanes Maria José i Cristina, al seu cunyat Michel, a la seua mare, dit d’una altra manera, tant prop i tant lluny, i la vida ens va portar a trobar-nos a Amposta.
Com els deia gent del barri, tots havíem segut alumnes del col·legi de Remolins i hem parlat mil vegades de la nostra gent, de la gent del barri, de com la vida havia canviat, però de com havíem deixat una part del nostre cor a Remolins.
Avui Mercè, posarà a la venda per últim cop el Setmanari l’Ebre, com ha fet els darrers quaranta anys, demà passat, diumenge la Mercè es jubila, i al que ara és el nostre barri, deixarem enrere, un trosset nostre. Com quan va tancar els Carnissers Duque o el forn de pà, de Xavier i Rosa Matilde. La seua jubilació es el tancament d’una porta, el tancament d’un negoci, la pèrdua d’una part d’alló que és nostre, ja que al darrera per molts motius els fills no han seguit i les noves generacions no veuen clar continuar en antics negocis.
En el cas d’una llibreria-paperia el sacrifici és molt gran, ja que a banda de les vacances que és puguin fer, sols hi ha tres dies festius a l’any, Divendres de Pasqua, el dia de Sant Esteve i Cap d’any, cosa que fa que la continuïtat del negoci sigui complicada.
Com deia al principi, allò que passa a Barcelona, passar arreu a una escala diferent, son els signes dels temps. Com deia un famós presentador de televisió “No son millors, ni pitjors. Son diferents”.
A l’amiga Mercè.
