La Llar Bet-Hània, ubicada al carrer Grau cantonada amb carrer Navarra d’Amposta, celebra este dissabte, amb una missa presidida pel bisbe Sergi, el seu desè aniversari com a centre d’acollida per a transeünts i gent en situació de vulnerabilitat. Només en els últims vuit anys, entre el 2017 i el 2025, el centre ha repartit un total de 35.863 menjars i ha registrat 1.096 pernoctacions. En el cas de les pernoctacions, és un servei més limitat —la llar té vuit lliteres— que oferix als usuaris la possibilitat de fer nit a la casa, incloent-hi el sopar i l’esmorzar de l’endemà, una vegada o dos al mes, sense tancar cap porta en casos excepcionals. Mossèn Ramon Font, rector de la parròquia de l’Assumpció i de Sant Josep d’Amposta i un dels impulsors de la iniciativa, considera que són xifres simptomàtiques de l’aportació social que ha fet el centre i que es mereixen una celebració. A més a més, durant tot l’any litúrgic se rememoraran també els 250 anys de l’inici de la construcció de l’església d’esta parròquia ampostina.
La Llar Bet-Hània es va construir amb el finançament de l’Església. És propietat de la parròquia i està gestionada per la Fundació Nazaret, que assumix les despeses i s’ocupa del servei residencial, i per Càritas Interparroquial d’Amposta, que es fa càrrec del menjador. El centre assistencial funciona de dilluns a divendres.
El projecte va nàixer el 2009, en plena crisi econòmica arran de la bombolla immobiliària, quan durant unes xarrades quaresmals va sorgir la idea de “compartir un dinar amb gent necessitada” —en paraules de Mn. Ramon— els divendres de quaresma a la casa de Nazaret. Després de la quaresma, els mateixos voluntaris van decidir continuar oferint el servei cada dia, donant resposta a les necessitats d’una població especialment afectada per la crisi, amb molts immigrants i altres persones en situació de vulnerabilitat. En aquella època, el menjador arribava a atendre entre 40 i 50 persones diàriament.
Tres anys després, els mitjans de comunicació locals van atorgar el Premi Ciutat d’Amposta al menjador social, en reconeixement a la seua tasca. Posteriorment se va iniciar la construcció de l’actual Llar Bet-Hània, en un edifici cedit per dos germanes ampostines, amb el cognom Echevarría, on se va afegir la possibilitat que els usuaris pernoctessen. Durant la pandèmia de la covid-19, el centre no va tancar i fins i tot professionals sanitaris hi vacunaven les persones sense llar i vulnerables per a evitar la propagació del virus entre este col·lectiu.
Dignitat humana
El funcionament de la llar s’ha nodrit sempre de la implicació del voluntariat, al voltant però d’una persona contractada per a fer-se càrrec de la casa i que hi viu allà mateix. El primer que va exercir esta funció va ser un usuari del menjador social. “Ens agraïa que l’haguéssem ajudat a recuperar la seua dignitat humana”, recorda Font, i com que venia també d’una situació difícil, sempre va connectar molt amb els usuaris. “La finalitat de la casa no és només donar menjar, sinó també acompanyar”, constata Font. La finalitat del centre és donar ajuda provisional i orientar els usuaris, sense promoure la dependència permanent.
Avui, el menjador social l’utilitzen cada dia entre 10 i 17 persones, menys que al principi. En tot cas, la parròquia també dona cobertura a altres necessitats actualitzades, cada vegada més urgents, com les d’habitatge, amb una altra casa administrada per Càritas que acull una dotzena d’immigrants sense papers.
La Llar Bet-Hània no rep subvencions públiques i els aliments provenen majoritàriament del Gran Recapte.
