HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa màgia dels Reis Mags

La màgia dels Reis Mags

Quan arriba la nit de Reis, la il·lusió ho envaeix tot. Els més petits es fiquen al llit d’hora, amb els nervis a flor de pell, intentant adormir-se mentre imaginen els Reis Mags recorrent el món amb els seus camells carregats de regals.

Recordo perfectament quan jo i els meus germans (Reyes i Joan) fèiem el mateix. Ens estiràvem ben prompte, però ens costava moltíssim agafar el son. De tant en tant, sentíem algun soroll per casa i ens agafàvem ben fort sota els llençols. No hi havia cap dubte: els Reis Mags ja havien arribat.

Aquells moments quedaven gravats per sempre. La màgia era real, i ho continua sent. Els Reis Mags existeixen i són més a prop del que pensem. Perquè no només arriben una vegada l’any carregats de paquets. Els Reis Mags són aquí cada dia, en la dedicació i l’amor amb què fem feliços als que estimem.

La màgia de la nit de Reis no és només veure els regals sota l’arbre o al costat de les sabates. És la il·lusió de preparar-ho tot: escriure la carta amb desitjos, deixar menjar pels cavalls i camells i, sobretot, esperar amb el cor bategant fort. És una nit de misteri, però també d’amor, d’aquell amor que transforma la quotidianitat en alguna cosa extraordinària.

Quan els xiquets i xiquetes creixen, descobreixen que la màgia no desapareix. Simplement, canvia de forma. Passen de ser espectadors de la il·lusió a ser-ne creadors. I és quan s’adonen que els Reis Mags hi són sempre: en la generositat, en el temps dedicat als altres i en els petits detalls que fan especials les persones que estimem.

Els Reis Mags ens recorden que el veritable regal no és el que deixen a la nit, sinó tot el que simbolitzen: amor, esperança i la capacitat de mantenir viva la màgia, passi el que passi.

I sí, existeixen… Jo ho sé de ben cert perquè encara avui, quan arriba la nit de Reis, continuo sentint dins meu aquella mateixa emoció de quan era petit. I vosaltres? No la sentiu també?
Va per vosaltres, Reyes i Joan Bel, i com no va en especial als dos tresors que tinc a casa d’11 i 6 anys.

Ramon Bel
Ramon Bel
Ebrenc
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies