Els tres reactors nuclears catalans, Ascó I i II i Vandellòs II, malgrat que els expira la llicència d’explotació entre el juliol del 2030 i l’octubre de 2031, encara van produir durant el 2023 un 58,48 % de l’energia elèctrica generada a Catalunya i van cobrir el 50,6 % de la demanda catalana d’energia elèctrica, més d’un punt per damunt de la cobertura de la demanda assolida per la indústria nuclear el 2015 (49,4%). Les dades sembla que s’explicarien per la falta de determinació de la Generalitat en l’impuls a les energies renovables.
La companyia ANAV (Associació Nuclear Ascó-Vandellòs), que explota les dos centrals catalanes, inclou la nuclear entre les fonts d’energia no contaminants, ja que no emeten CO2. De fet, fins i tot la Comissió Europea va incloure l’energia nuclear entre les energies verdes, almenys fins al 2045, però la prospectiva energètica de Catalunya 2050, aprovada pel Govern de la Generalitat, marca l’objectiu d’arribar-hi amb un model energètic basat al cent per cent en energies renovables, entre les quals no es contempla la nuclear.
La memòria d’ANAV corresponent al 2023 recorda que les centrals nuclears representen el
28,7 % del total d’energia elèctrica sense emissions a Espanya. Si s’analitzen les dades, s’entreveuen clarament dos velocitats. A Catalunya hi ha una major dependència de l’energia nuclear que al conjunt d’Espanya [vegeu gràfic] i també un pes menor d’energies com la fotovoltaica, la solar o l’eòlica. I no només amb relació a l’electricitat generada, sinó també a l’electricitat demandada. Els set grups nuclears d’Espanya -incloent-hi els tres reactors catalans amb tecnologia d’aigua a pressió (PWR Westinghouse)- van generar l’any passat 54.276 GWh d’energia elèctrica, suficients per a cobrir més del 20 % de la demanda elèctrica del conjunt de l’estat. Només els tres reactors d’Ascó i Vandellòs, van generar l’any passat un 9,1 % de l’electricitat demandada a Espanya.
Si analitzem l’evolució dels darrers anys, no es pot concloure que l’energia nuclear vaja a la baixa. Ans al contrari: l’energia elèctrica generada a Catalunya amb plantes nuclears va suposar el 2020 el 55,6 % del mix energètic produït al Principat. El 2021, el 58,67 % i el 2022, el 57,62 %. En la dècada actual, la cobertura de demanda elèctrica per part de la tecnologia nuclear no ha baixat del 50 %. En canvi, sí que ho va fer fa nou anys, el 2015 (49,4 %).
El fet que les fonts nuclears mantinguen la seua quota fa que el sector se vante d’aportar fiabilitat i estabilitat al sistema elèctric i de ser la principal garantia del subministrament, ja que té una alta capacitat de subministrar energia de manera continuada. També, de ser encara un element clau en la descarbonització: “Un any més, l’energia d’origen nuclear va ser clau per a continuar donant passos cap als objectius de transició ecològica”, afirma ANAV en la seua memòria del 2023. Un any en què la companyia va celebrar els 40 anys d’operació del reactor Ascó I. L’actual director d’ANAV, Paulo Santos, quantifica que entre el 13 d’agost del 1983 i el 13 d’agost de 2023, Ascó I va generar l’equivalent al consum de les 18,8 llars espanyoles durant quatre anys i mig, amb un estalvi de 193 milions de tones de CO2.
Tot plegat fa que si bé l’actual Govern espanyol ha reiterat la seua intenció de no allargar la vida de les centrals més enllà de les actuals autoritzacions per operar, el sector continue reclamant una operació a llarg termini. “Les centrals nuclears es van construir amb una vida de disseny de 40 anys, que es correspon amb el temps mínim durant el qual s’espera que la instal·lació funcione de forma segura i rendible, però la seua vida útil, en canvi, és normalment molt superior. Està relacionada amb les revisions i proves realitzades periòdicament i amb la contínua inversió en la renovació de sistemes i equips”, afegix Santos.
En este sentit, ANAV recorda el procés recent d’avaluació dels seus tres reactors que durant quatre anys va fer l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA per les sigles en anglès), en el marc de la missió SALTO i, sobretot, el fet que l’autoritat internacional conclogués que Ascó i Vandellòs II estan preparades per a continuar operant en el futur “d’acord als estàndards més alts de seguretat i fiabilitat”.
L’empresa també subratlla que va sol·licitar voluntàriament sotmetre’s a esta missió, per la qual cosa ha estat la primera operadora estatal avaluada per este programa.
ANAV se va comprometre amb el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) a adoptar les recomanacions i suggerències que fessen els experts de l’OIEA i, de fet, esta condició es va incloure en els compromisos vinculats a la renovació de les autoritzacions d’explotació a Vandellòs II i a Ascó. En este sentit, ANAV assegura que 12 de les 14 recomanacions fetes ja s’han aplicat i les altres dos estan en curs.
En qualsevol cas, els tres reactors catalans mantenen un protagonisme alt en la notificació de successos, cosa que es pot interpretar bé com un exercici de detecció i transparència bé com una excessiva exposició a les incidències tècniques, com recalquen els col·lectius antinuclears.
Notificació de successos
L’any 2022, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va rebre 38 successos notificables per alguna deficiència en el funcionament dels set reactors nuclears de l’estat espanyol, una xifra gairebé idèntica als 37 successos de 2021. D’entre els 38, cinc se van registrar a la unitat d’Ascó I, sis a Ascó II i sis més a la planta de Vandellòs II. En total, 17 successos que representaven el 44,7 % del total.
El 2023, la xifra puja fins als 24 successos, la qual cosa permet deduir que entre la central riberenca i la del Baix Camp van notificar més de la mitat del total de successos (fins a 40) de què van informar totes les centrals al CSN. A més a més, un dels successos notificats des d’Ascó va ser finalment classificat amb un nivell 1 (en l’Escala Internacional de Successos Nuclears, que va del 0 al 7), és a dir, com a anomalia. L’operador va haver d’iniciar la seqüència d’aturada de la planta per la inoperativitat de dos dels senyals del sistema d’aturada automàtica del reactor, si bé es va concloure que no va existir risc per a les persones ni el medi ambient. Els altres 39 successos notificats a l’Estat van rebre un valor de 0, que vol dir que no tenen cap significació substancial per a la seguretat de la planta. ANAV també reivindica el ritme de les inversions d’actualització i millora fetes a la central nuclear ebrenca: dels 49 milions anuals del 2019 als 59 milions de l’any passat, amb una tendència progressiva a l’alça.
ANAV té una plantilla de 888 treballadors, la qual cosa la convertix en una de les principals empreses del territori. La plantilla té una edat mitjana de 46 anys i el 14,3 % són dones, un percentatge assolit en els darrers cinc anys.
Ascó I està participada en un 100 % per Endesa Generación. Ascó II, per Iberdrola Generación Nuclear en un 15 % i Endesa Generación en un 85 %, mentre que Endesa Generación té un 72 % de Vandellòs II i Iberdrola Generación Nuclear en té un 28 %. n
