Un debat tens i ple de retrets i acusacions. Així va ser l’últim plenari de l’Ajuntament de la Ràpita, en què van aprovar-se les condicions per a concertar un aval bancari de 8 milions d’euros a l’Institut Català de Finances (ICF), per a fer front a possibles responsabilitats derivades del procediment judicial obert per l’edifici conegut com a Arriaz. L’edifici Arriaz és una promoció immobiliària de 136 habitatges construïda a finals de la primera dècada dels 2000 que s’ha d’enderrocar, després que una sentència declarés nul·la la seua llicència d’obres.
Ara, la nova jutgessa del cas ha requerit la constitució d’este aval bancari com a garantia per tal de respondre a possibles responsabilitats patrimonials en favor de la comunitat de propietaris. Este crèdit no abasta tot l’aval judicial exigit i el consistori rapitenc haurà de fer front als 102.511 euros restants. A més, el préstec, que té una vigència inicial de tres anys, tot i que contempla un baix tipus d’interès, suposarà un cost de 192.000 euros més —64.000 €/any— per a les arques municipals. Això no és tot, ja que l’Ajuntament també haurà d’afrontar les despeses de l’enderroc de l’edifici, una xifra que, de moment, se situa en 1,75 milions d’euros.
El debat d’este punt de l’ordre del dia no va estar exempt de polèmica i va traduir-se en una sèrie de retrets i acusacions entre membres del plenari. El portaveu de Més Ràpita (mR), Pedro Hernández, com a regidor més antic del consistori i que va viure en directe tot el periple judicial, va carregar contra ERC, a qui va atribuir “la culpa de la situació actual, ja que a principis de 2007, estant a l’oposició i en un intent de traure rèdit electoral a les eleccions municipals d’aquell any, van presentar una denúncia al Departament d’Urbanisme, en comptes de dialogar amb el govern de torn”. A més, Hernández va afegir que este aval no hauria sigut necessari “si els senyors d’ERC no s’haguessen gastat els 7 M€ de romanent que guardava el govern de Joan Martín Masdéu [CiU] en previsió del que pogués passar amb l’edifici Arriaz”.
La portaveu d’ERC, Èrika Ferraté, va rebatre les paraules d’Hernández exposant la seua versió dels fets: “El gener del 2006, el govern socialista de l’època —tot i tindre un informe desfavorable de l’arquitecte municipal— atorga una llicència a Arriaz que, posteriorment s’ha demostrat que era il·legal”. El relat de Ferraté continua l’any 2007 quan, després d’analitzar la documentació rebuda per part d’un advocat en representació dels interessos d’uns particulars, en què s’apuntaven tota una sèrie d’irregularitats urbanístiques comeses per part del govern socialista, el seu partit va fer una consulta a l’òrgan competent, és a dir, Urbanisme. “Des d’ERC mai denunciem judicialment a l’Ajuntament”, assegurava Ferraté, que afegia: “Van ser els propietaris qui, en legítima defensa i davant la falta d’un acord amb el govern, acaben posant un contenciós administratiu contra el consistori”. Ferraté també va afirmar que “és molt greu culpar a ERC d’una irregularitat urbanística que comet un altre govern”.
Hernández va admetre que els socialistes no van fer bé donant la llicència d’obres d’este edifici, però va tornar a la càrrega: “Des d’ERC us vau equivocar, perquè abans de posar la denúncia a Urbanisme, primer us hauríeu d’haver assegut amb el govern de torn i mirar d’arribar a una entesa, però vostès això no ho van fer i ara, qui ho acabarem pagant, serem els rapitencs”.
La portaveu republicana va respondre contundentment que “l’any 2008 va haver-hi una resolució d’Urbanisme de la Generalitat, que aleshores era governada pels socialistes: una Generalitat socialista dient-li a un alcalde socialista que hi havia irregularitats, i tot i això, se tira endavant”. “Blanquejarà vostè aquella gestió? De veritat, això és kafkià. Pareix mentida, entenc que ens hauríem d’haver quedat calladets i que aquí no passés res?”, qüestionava Ferraté a Hernández.
L’alcalde del municipi, Javier Reverté, va posar el punt final al debat interpel·lant directament Ferraté: “Veus per què et dic que no estimeu el poble?”, i afegia: “El que vau fer és una canallada, perquè la solució era tan senzilla com asseure’s a parlar” . “Del poc que sé d’Arriaz és que els propietaris fa més de 5 anys que han retirat tot el que tenien als jutjats i que diuen que qui va assessorar-los va ser Josep Caparrós”, assenyalava Reverté a l’exalcalde, abans d’acabar la seua intervenció amb insinuacions: “Si jo hagués de fer el mateix que vosaltres, el poble estaria endeutat, i no em faces parlar perquè poden saltar fins a diputats”. “Si vostè ha detectat irregularitats, vaja i denuncie”, va respondre Ferraté.
Després del tens debat, la mesura es va aprovar amb els vots favorables del govern municipal (12) i d’ERC (3), i l’abstenció de mR (1).
