La regió de l’Ebre lidera la despesa farmacèutica per persona a Catalunya

La despesa farmacèutica pública anual per persona assignada a la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre corresponent a 2023 és la més elevada de Catalunya, amb 284,8 euros per persona. Esta xifra és 43,2 euros superior a la mitjana catalana. Les regions amb una despesa més baixa són Girona (215,1 euros) i Alt Pirineu i Aran (219,9 euros), mentre que Barcelona Metropolitana Nord i Sud (245,8 euros) i Catalunya Central (244,9 euros) se troben a una distància considerable de les Terres de l’Ebre, segons les dades extretes de la Central de Resultats de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha superat per primera vegada, l’any 2023, els 50 milions d’euros anuals en despesa de medicaments receptats a la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre. Els metges de la regió van prescriure un total de 4.137.802 receptes durant l’any passat, un increment del 2,8 % respecte al 2022, que va situar la despesa farmacèutica en 50.905.409 euros, un augment del 4,15 % en comparació amb l’any anterior. La despesa pública per cada recepta també ha augmentat. Ha passat dels 12,07 euros el 2022 a 12,30 euros el 2023, 12 cèntims per sobre de la mitjana catalana. La despesa global pagada pel CatSalut l’any passat a Catalunya va ser de 1.887.029.967 euros.

En el context de la despesa farmacèutica gestionada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, se fan servir dos indicadors principals: la despesa per assignat i la despesa per consumidor. La despesa per assignat inclou tota la població assignada al sistema sanitari públic, independentment de si consumixen o no medicaments. Per contra, la despesa per consumidor se referix exclusivament als usuaris que han rebut una prescripció i han fet ús efectiu dels serveis farmacèutics. A la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, la despesa farmacèutica per consumidor el 2023 se va situar en 372 euros, una xifra notablement superior també a la mitjana catalana, que és de 343,2 euros.

Segons la Unitat de Farmàcia de Terres de l’Ebre, estes dades s’expliquen per diversos factors, com són “l’increment de població a les Terres de l’Ebre des de la pandèmia i l’envelliment de la població, més elevat que en altres regions sanitàries”. També és un factor “la major accessibilitat als centres, que es tradueix en un augment de les visites i, finalment, l’elevat percentatge de població amb cobertura pública respecte a la privada”.

Les dades que facilita l’AQuAS permeten analitzar la despesa farmacèutica de cadascuna de les 11 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) que integren la regió. Durant el 2023, les ABS amb major despesa van ser Deltebre (343,5 euros per assignat, que inclou també el municipi de Sant Jaume d’Enveja), La Ràpita–Alcanar (303,6 euros) i Terra Alta (297,0 euros). En canvi, les ABS amb menor despesa van ser Tortosa 1 Est (255,1 euros), Amposta (262,7 euros) i Ulldecona (267,7 euros). L’ABS Deltebre va ser el 2023 la tercera de Catalunya amb la despesa pública farmacèutica més elevada.

La diferència entre l’ABS amb més despesa (Deltebre) i l’ABS amb menys despesa (Tortosa 1 Est) és de 88,4 euros. Tanmateix, és rellevant destacar que la despesa de totes dos àrees supera àmpliament la mitjana catalana per persona assignada, que és de 241,6 euros.
Finalment, cal assenyalar que, entre el 2019 i el 2023, la despesa farmacèutica per persona assignada a la Regió Sanitària ha crescut un 15,67 %, un increment que reflectix tant l’augment en l’ús de medicaments com canvis en els costos associats als tractaments.

Medicaments dispensats

L’any 2023, les farmàcies de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre van dispensar una mitjana de 23 capses de medicaments per habitant receptades pels metges de la sanitat pública, una xifra superior a la mitjana catalana, que es va situar en gairebé 20 capses per persona. La resta de regions sanitàries catalanes se situen en un ventall entre les 18 i 20 per habitant. Cal destacar que estes dades no inclouen la dispensació de medicació hospitalària.

L’anàlisi per ABS revela diferències significatives pel que fa al nombre de prescripcions de receptes mèdiques. A l’ABS de Deltebre (inclou el municipi de Sant Jaume d’Enveja), els metges de primària van receptar una mitjana de 27,7 receptes per persona durant l’any, mentre que a Tortosa 1 Est, la xifra va ser de gairebé 20 receptes per persona (19,8).

Les dades de l’AQuAS també proporcionen informació sobre el percentatge de població a qui es va prescriure tractament amb diferents grups de fàrmacs durant el 2023. Cada grup està destinat a condicions específiques: els antidiabètics orals per a la diabetis, els hipocolesterolemiants per al colesterol alt, els antipsicòtics per a trastorns mentals greus, els antidepressius per a la depressió i els antibiòtics per a infeccions bacterianes.

El 30,3 % de la població ebrenca va ser atesa amb antibiòtics, cinc punts per sobre de la mitjana catalana. Esta xifra arriba fins al 37,7 % a l’Àrea Bàsica de Salut de Deltebre, que encapçala el rànquing català. El segon grup més prescrit van ser els hipocolesterolemiants, que es van receptar al 14,8 % de la població ebrenca, amb una incidència encara més alta a Deltebre (17,7 %). Els antidepressius se van prescriure al 12,7 % de la població (19,2 % a Deltebre), i els antipsicòtics al 3,7 % dels habitants de les Terres de l’Ebre.

Segons la Unitat de Farmàcia de la Regió Sanitària, tot i que l’any 2023 a l’ABS Deltebre s’observa un percentatge lleugerament més elevat que al conjunt de les Terres de l’Ebre i Catalunya de població atesa amb prescripció d’antibiòtics, “este percentatge va disminuint progressivament gràcies a les intervencions que es fan al conjunt de la regió per promoure un ús prudent de medicaments”.

L’any 2023, el 4 % dels pacients de la regió van ser considerats pacients polimedicats, és a dir, persones amb 10 o més medicaments diferents prescrits amb una vigència igual o superior a tres mesos.

En esta categoria destaca novament l’ABS de Deltebre, on el percentatge de pacients polimedicats se va elevar fins al 5,9 %, situant-se per sobre de la mitjana regional i catalana (4,1 %). A l’altre extrem, l’ABS l’Ametlla de Mar-El Perelló va registrar el percentatge més baix, amb només un 2,3 % de pacients polimedicats.