Les Terres de l’Ebre han superat per primera vegada el 20 % de població resident amb nacionalitat estrangera. Segons les dades publicades dijous passat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’1 de gener de 2025 hi havia 39.654 persones de nacionalitat estrangera empadronades a la regió, una xifra que representa el 20,8 % del total de la població ebrenca.
En comparació amb l’any anterior, el nombre de residents estrangers ha augmentat en 2.803 persones, fet que representa un increment interanual del 7,61 % —un punt més que el 2024— i manté la tendència a l’alça dels darrers anys.
En el conjunt de Catalunya, la població amb nacionalitat estrangera ascendix a 1.522.819 persones, l’equivalent al 18,74 % del total. Les Terres de l’Ebre es mantenen com la tercera regió catalana amb un percentatge més elevat de població estrangera, només per darrere de Ponent (22,53 %) i de les Comarques Gironines (21,95 %).
Pel que fa als municipis de més de 3.000 habitants, els que registren una proporció més alta de població estrangera continuen sent el Perelló (29,08 %), amb una destacada presència de residents britànics; Ulldecona (28,88 %), Gandesa (25,93 %) i l’Ampolla (25,75 %), on també és notable la presència de jubilats procedents de l’Europa central. En l’extrem contrari, els percentatges més baixos se registren a Sant Jaume d’Enveja (11,39 %) i Deltebre (12,76 %), tots dos municipis situats al delta de l’Ebre.
De cada 100 persones estrangeres que viuen a les Terres de l’Ebre, 22 tenen la residència fixada a Tortosa, 13 a Amposta, 9 a Sant Carles de la Ràpita i 6 a Alcanar. L’increment de població estrangera dels darrers anys s’ha concentrat sobretot en estos municipis. Tortosa encapçala el creixement amb 690 persones més, seguida d’Amposta (+442) i la Ràpita (+331). També registren augments destacats Roquetes (+158), Ulldecona (+144), Deltebre (+124), Alcanar (+110) i Móra d’Ebre (+102).
Pel que fa a les nacionalitats amb més presència al territori, la comunitat marroquina continua sent la més nombrosa, amb 10.592 residents —1.174 més que el 2024—, una xifra que representa el 26,71 % del total de població estrangera. La seguixen la comunitat romanesa, amb 7.755 persones (19,56 %), la pakistanesa (2.400), la colombiana (2.119) i la britànica (1.532).
Creix la comunitat colombiana
L’evolució d’estes cinc nacionalitats en els darrers cinc anys ha sigut desigual. La comunitat colombiana és la que ha crescut amb més intensitat, passant de 656 residents el 2021 a 2.119 el 2025. També augmenten de manera significativa la pakistanesa, de 1.825 a 2.400 persones, i la marroquina, de 7.471 a 10.592. En canvi, la presència de residents d’origen romanès i britànic s’ha reduït en este període un 6,24 % i un 8,8 %, respectivament.
Per continents, la població d’origen europeu continua sent la més nombrosa a les Terres de l’Ebre, amb 15.905 persones, que representen el 40,11 % del total d’estrangers residents a la regió. D’este col·lectiu, 12.151 persones procedixen de països de la Unió Europea.
En segon lloc se situa la població d’origen africà, amb 13.240 persones, majoritàriament provinents del nord del continent. A continuació hi ha els ciutadans d’Amèrica, amb 6.497 residents —4.966 dels quals procedixen d’Amèrica del Sud—, seguits per la població asiàtica (3.997 persones) i, finalment, l’oceànica (13 persones).
Pel que fa a l’evolució respecte de l’any anterior, el creixement més destacat correspon a la població africana, que ha augmentat en 1.584 persones, especialment procedents del nord d’Àfrica. També sobresurt l’increment de la població d’origen americà, amb 866 persones més, i de l’asiàtica, amb un augment de 563 residents. En canvi, la presència d’estrangers d’origen europeu s’ha reduït en 208 persones.
Quant a la distribució per sexes, els hòmens són majoria i representen el 54,15 % del total.
La distribució de les nacionalitats a les Terres de l’Ebre presenta diferències significatives segons la comarca. A la Terra Alta, la comunitat estrangera més nombrosa és la romanesa, seguida de la colombiana i la pakistanesa. A la Ribera d’Ebre, en canvi, el col·lectiu majoritari és el marroquí, al davant del romanès i del britànic.
Al Baix Ebre la comunitat marroquina també es troba al capdavant, seguida de la romanesa i la pakistanesa. Finalment, al Montsià, la població romanesa encapçala el rànquing, seguida de la marroquina i la colombiana.
Nascuts a l’estranger
D’altra banda, la proporció de població nascuda a l’estranger resident a les Terres de l’Ebre ha crescut un punt i mig en l’últim any i, a 1 de gener de 2025, se situa en el 23,5 %. Este percentatge inclou també les persones d’origen estranger que han adquirit la nacionalitat espanyola. Per comarques, però, la distribució és desigual. Al Baix Ebre, la població nascuda a l’estranger ja representa el 24,4 % del total (1,5 punts més que un any abans); al Montsià, el 24,1 % (+1,5); a la Ribera d’Ebre, el 21,2 % (+1,4); i a la Terra Alta, el 16,6 % (+0,9).
