L’obra del reformulat canal Xerta-Sénia, desenvolupada entre 2007 i 2012 i després aturada durant una dècada, és la més gran feta mai a les Terres de l’Ebre després dels dos canals principals de reg del Delta. “Una obra d’altíssim nivell d’enginyeria”, destacava qui aleshores era el director territorial d’Agricultura, Toni Espanya. Els treballs van incloure l’edifici de captació d’aigua del riu, amb unes potents bombes d’impulsió; un primer tram d’impulsió amb 1.800 metres de canonada; un tram nou de canal de 2,5 quilòmetres; una bassa de regulació per al primer sector i el seu sistema primari per a la distribució; un polígon de descàrrega d’aigua al canal; una torre d’equilibri de tot el sistema d’impulsió que fa més de 50 metres; i la reconstrucció d’uns 22 quilòmetres del canal que ja estava fet en el fallit projecte de finals dels 70 [vegeu complement en esta mateixa pàgina], fent-lo més menut i telescòpic, progressivament més estret, per a diluir l’etiqueta de transvasista que la Plataforma en Defensa de l’Ebre sempre ha penjat i encara penja al projecte [complement de la pàgina següent]. Concretament, se va trinxar part del ciment degradat de l’antic canal circular per a reomplir els laterals del nou vas rectangular.
La Generalitat hi va invertir més de 90 milions d’euros, una xifra prou important que ha fet que en els darrers anys no s’hagen estalviat esforços per a materialitzar i fer efectiu el regadiu. Executiu, sindicats agraris i cooperatives han treballat per a aconseguir l’adhesió d’un nombre suficient de pagesos per a obrir l’aixeta. Si bé la incorporació de propietaris al projecte ha sigut més aviat un degoteig lent, s’ha considerat que ja hi havia prou massa crítica per a encetar el reg, i l’estiu del 2023 se van adjudicar les obres per a posar en reg la primera zona, que s’ha començat a irrigar este estiu en 57 hectàrees d’una superfície potencial de 163, entre els termes de Xerta i Aldover. “Tots els començaments de tots els regadius són complexos. Un regadiu genera canvis, desconfiança, la incertesa de si funcionarà o no. L’experiència en altres regadius diu que una volta comença a circular l’aigua, les adhesions cauen pel seu propi pes”, se mostra confiat el president de la Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia, Lluís Gimeno. Amb tot, el cas és que l’aigua ha trigat 50 anys a circular pel canal.
L’activació de les fases 2 i 3, l’obra de distribució de les quals encara no s’ha adjudicat, permetran superar els 150 milions d’inversió i les 1.500 hectàrees regades, tot i que es tracta d’una petita part de les 16.400 hectàrees que inclou el perímetre inicial del projecte de regadiu. Fora d’esta perímetre, però, és on més demanda ha generat el Xerta-Sénia, cosa que obligarà a fer modificacions en la concessió de la CHE, sense incrementar el volum d’aigua màxim compromés (72 hectòmetres cúbics anuals, gairebé dos terceres parts del sostre legal del minitransvasament de l’Ebre). Este espai suplementari, on hi ha adherides unes 3.500 hectàrees, inclou finques del nord-est de la Galera i Ulldecona i dels termes de Mas de Barberans i la Sénia, on se preveu una infraestructura que permeta regar per damunt de la cota 200 amb basses de regulació situades a la falda dels Ports.
El canal Xerta-Sénia té poc a veure amb els canals de reg del delta de l’Ebre. No és un canal que agafa l’aigua del riu i la porta a les finques amb un flux continu, que quan arriba al final la que sobra té un altre destí (el mar, en el cas dels canals del Delta). Amb el Xerta-Sénia s’obrirà i es tancarà el flux d’aigua en funció de la demanda.
A més a més, el canal principal no s’allargarà. És a dir, ja no penetrarà al Montsià. El canal actual no anirà més enllà del terme municipal de Roquetes i, per tant, tota la distribució pel Montsià es farà amb canonades de diferents dimensions. “Atenent a tots els projectes que han sortit a exposició pública, s’ha desestimat donar continuïtat al canal principal. No està previst en cap projecte ni en cap pressupost”, assegura Gimeno. Per això a principis del 2022, quan se va fer pública la decisió, el regadiu se va rebatejar com a Xerta-Roquetes.
També s’ha descartat cobrir la primera part del canal principal amb plaques fotovoltaiques que alimentessen el funcionament elèctric del sistema de regadiu. La iniciativa no va superar els tràmits administratius i, ara, el projecte per a desplegar la zona 2 del Xerta-Sénia ja contempla un parc fotovoltaic de suport per a alimentar el sistema de rebombament i de distribució exclusivament d’esta zona.
Globalment, el Xerta-Sénia preveu un 60 % de reg de suport i el 40 % de ple reg, destinat principalment a fer més rendibles i garantir les collites d’olivera, ametlers i algunes finques de cítrics. També hi ha l’expectativa que es puga incorporar el conreu de fruites de pinyol, com la cirera o préssec. La producció d’una olivera en secà en estes terres és entre 1.500 i 2.000 quilos per hectàrea, mentre que en regadiu pot produir entre 6.000 i 10.000. “Per primera vegada, totes les zones del Baix Ebre i Montsià que no han sigut beneficiades pels regadius tant de la Dreta com de l’Esquerra de l’Ebre, podran començar a parlar d’agricultura i no pas de recol·lecció, que és allò que el clima et vol donar”, reflexiona el màxim responsable de la Comunitat de Regants.
Pel que fa al preu, Gimeno certifica que s’ha mantingut el plantejat inicialment: aproximadament 2.400 euros per hectàrea per a adherir-se al ple reg i 1.200, per al reg de suport, a més a més del cost pel consum de l’aigua.
Gimeno anuncia també que s’habilitaran “camps experimentals per a estudiar el maneig de l’aigua, quin tipus d’explotacions se poden fer, quines varietats són més productives, més rendibles, agronòmicament més interessants, més ecològiques”. “Ara comença la part de la tecnificació de l’agricultura, no només a nivell de rendibilitat sinó també de qualitat ambiental”, afegix, i subratlla el compromís amb l’eficiència: “Des d’un primer moment hem apostat per un reg tecnològic i sostenible. L’aigua és un bé escàs i és ara que comencem a regar que hem d’aprendre a manejar l’aigua per a ser el més eficient possible”.
De Franco als tripartits
El canal Xerta-Riu Sénia i la seua prolongació fins a Càlig (Baix Maestrat) era el primer tram del projecte franquista de transvasament d’aigües de l’Ebre a la conca del riu Millars per a incrementar els regadius entre els rius Ebre i Túria i en una segona fase abastir la IV Planta Siderúrgica de Sagunt. Les obres se van adjudicar el mes de desembre de 1972. El 1976, quan se portaven construïts 33 quilòmetres entre Xerta i Ulldecona, se van paralitzar les obres. D’altra banda, se subhastaren les obres de captació d’aigua del riu Ebre, però es va rescindir el contracte el 1976. Posteriorment se va traure a informació pública el tram del canal comprés entre Ulldecona i el riu Sénia, que es va suspendre per la conflictivitat social al Baix Ebre i Montsià, davant la possibilitat que la continuació d’este aqüeducte representés un transvasament a la conca del Xúquer.
Amb este risc present, el Xerta-Sénia es va convertir durant gairebé tres dècades en un projecte fantasma, tot i que el president Josep Tarradellas ja va prometre que l’aigua de l’Ebre regaria els conreus d’oliveres del territori. El mateix va fer Jordi Pujol, però no va ser fins als tripartits d’esquerres que s’hi va s’hi va començar a treballar per a reformular l’antic Xerta-Càlig com un projecte de regadiu per a les Terres de l’Ebre. Les sospites de transvasament no s’han exhaurit, però el canal va passar d’una capacitat de 19 m3/s a una de 4,8 m3/s en el primer tram del vas actual.
Encara “la baula imprescindible” per a un transvasament cap al sud
La PDE manté que el regadiu del Xerta-Sénia continua sent la “baula imprescindible” per a materialitzar un transvasament d’aigua del riu cap al sud de la península Ibèrica. L’entitat argumenta que es tracta de la “infraestructura ideal per a començar la venda d’aigua” perquè “no hi ha regants amb possibilitats de pagar la despesa” d’adherir-s’hi si no s’aboquen més recursos públics. L’entitat ha acusat el Govern d’hipocresia perquè parla de defensar el delta de l’Ebre “però augmenta la seua vulnerabilitat” amb més detraccions.
Galeria d’imatges:
Fotos: Cedides
