Els barris del Rastre i Santa Clara, fins al carrer Nou del Vall, la plaça Montserrat i el carrer del Carme, constituïxen l’àrea urbana socioeconòmicament més desfavorida de Tortosa. Segons dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any 2022 este àmbit registrava un índex socioeconòmic territorial (IST) de només 29,4 punts, és a dir, 70,6 punts per sota de la mitjana catalana. Se tracta de la unitat censal més pobra de la capital del Baix Ebre. Una unitat censal és una divisió territorial reduïda en què l’Idescat fragmenta un municipi per a facilitar la recollida, l’organització i la difusió de dades, i agrupa com a màxim 2.500 habitants generalment. El municipi de Tortosa està dividit en 23 unitats censals englobades en tres agrupacions censals.
L’IST publicat fa una setmana per l’Idescat posa de manifest les grans desigualtats econòmiques i socials actuals entre els diferents barris del municipi. Els veïns del Rastre i Santa Clara, la Tortosa pobra, tenen una renda mitjana anual de només 6.846 euros, la més baixa del municipi, poc més d’un terç de la que perceben els residents a la urbanització de la Simpàtica i els disseminats del sud-est, on la renda mitjana per persona arriba als 18.818 euros, la més alta de la capital del Baix Ebre.
Esta unitat censal és la Tortosa rica i presenta els millors indicadors socioeconòmics amb un IST 10,7 punts superiors a la mitjana catalana. Només el 6 % de la població censada és estrangera procedent de països de renda baixa o mitjana; la població amb estudis baixos representa el 14 %; i els jóvens sense estudis postobligatoris arriben al 15,6 %.
En canvi, al Rastre i Santa Clara els contrastos són evidents. Els estrangers sumen el 38,8 % de la població, el 33,3 % té un nivell educatiu baix i el 76,9 % dels jóvens no ha completat estudis postobligatoris.
La segona àrea urbana més vulnerable de Tortosa, des del punt de vista socioeconòmic, és la que s’estén al voltant de l’Ajuntament, entre el barri històric del Garrofer i l’Hospital Verge de la Cinta, els carrers Teodor González i Bisbe Aznar i el riu Ebre. Esta unitat censal registra un índex socioeconòmic territorial de 50,5 punts i concentra el percentatge més alt d’estrangers procedents de països de renda baixa: gairebé la mitat dels veïns censats (45,2 %).
La renda mitjana per persona és de 9.869 euros. Pel que fa al nivell formatiu, prop d’un terç de la població només té estudis bàsics, mentre que dos de cada tres residents no han completat estudis postobligatoris.
La tercera zona urbana amb l’indicador socioeconòmic més baix de Tortosa és la que comprèn els barris de Remolins, Sant Jaume i el Castell, dins el perímetre de les antigues muralles medievals, entre els carrers Travessia del Mur i Bisbe Aznar. Esta secció censal registra un IST de 61,4 punts. La renda mitjana per persona és de 9.798 euros, el 30,1 % de la població és d’origen estranger i més de la mitat dels jóvens (53,5 %) no ha completat estudis postobligatoris.
Fora de l’antiga ciutat emmurallada, la pitjor situació correspon a la zona coneguda popularment com la Casota, al barri de Ferreries-Sant Vicent, a partir del carrer Ulldecona. Aquí l’índex socioeconòmic és de 65,6 punts, la renda mitjana anual per persona se situa en 9.900 euros, els estrangers representen el 34,6 % de la població i gairebé la mitat dels jóvens (48,9 %) no disposa d’estudis postobligatoris.
Quatre camins, segon millor indicador
Al marge dret del riu Ebre es concentra la segona zona amb el millor indicador socioeconòmic del municipi. Se tracta de Quatre Camins, la urbanització al voltant del parc de Bombers de la Generalitat. Esta àrea registra un IST de 106 punts i una renda mitjana per persona de 16.512 euros. El tercer barri amb millors dades és Voraparc, delimitat pel pont del Mil·lenari, l’avinguda de la Generalitat, l’antiga via del tren i el riu Ebre, amb un IST de 102,3 punts i una renda mitjana de 15.476 euros per persona.
Les dades de l’estadística de l’IST permeten identificar quines zones de Tortosa registren els percentatges més baixos d’estrangers de països de renda baixa o mitjana. Al capdavant hi ha Bítem i Santa Rosa (4,9 %), seguits de les urbanitzacions de la Simpàtica i els disseminats del sud-est (6 %), els Reguers (6,4 %), el Grup del Temple i l’Horta (8 %) i la zona del Canalet, a Jesús (9,5 %).
En l’extrem oposat, les unitats censals amb més població migrant són el nucli antic —al voltant de l’Ajuntament—, amb un 45,2 %, seguit del Rastre-Santa Clara (38,8 %), la Casota al barri de Sant Vicent (34,6 %), Remolins-Sant Jaume (30,1 %) i l’àrea de l’estació de Renfe, entre el carrer Genovesos i el barranc de Caputxins (23,2 %).
Les 23 unitats censals del municipi de Tortosa es distribuïxen en tres grans agrupacions. La primera inclou els barris situats dins les antigues muralles medievals i la zona de la Casota, a Ferreries. Les altres dos engloben, respectivament, la part del municipi situada a la riba dreta de l’Ebre (oest) i la de l’esquerra (est). Esta divisió simplificada permet constatar les desigualtats entre la ciutat històrica i la més moderna, desenvolupada a banda i banda del riu.
L’any 2022, la renda mitjana per persona als barris de la ciutat històrica va ser de 9.262 euros. La població ocupada arribava al 52,6 % i els treballadors de baixa qualificació eren el 27,5 %. A la riba dreta, la renda mitjana es va situar en 13.027 euros, mentre que a la riba esquerra va arribar als 14.917 euros, gairebé dos mil euros més.
L’índex socioeconòmic territorial és un indicador sintètic que concentra en un sol valor diverses variables socials i econòmiques. Té en compte el nivell d’ocupació, la qualificació dels treballadors, la formació acadèmica, la presència de jóvens sense estudis postobligatoris, la proporció d’immigració procedent de països de renda baixa o mitjana i la renda mitjana per persona. El valor 100 equival a la mitjana de Catalunya.
L’Idescat elabora este indicador a partir de les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social (afiliacions i comptes de cotització), l’estadística d’estudis de població, el padró municipal d’habitants i l’Atles de distribució de la renda a les llars de l’Institut Nacional d’Estadística.
