La flota d’arrossegament ebrenca afronta un final d’any en una situació crítica, però obri un fil d’esperança després que la Comissió Europea haja anunciat que estudiarà habilitar noves jornades de pesca per al que resta de 2025. Este pas podria evitar que moltes embarcacions queden amarrades i permetria salvar la campanya de Nadal.
Segons ha explicat el comissari de Pesca de la Comissió Europea, Costas Kadis, en una intervenció des del Congrés dels Diputats, les autoritats europees estan treballant en novetats relatives al repartiment de jornades per a la flota d’arrossegament del Mediterrani, que, ha dit, anunciarà “molt prompte”. Ara, la mitat de la flota catalana ja no disposa de dies actius de pesca enguany, fet que imposa una aturada de l’activitat amb impactes directes sobre la marineria, les confraries i tota la cadena comercial associada.
Des del Govern català valoren positivament este canvi de rumb per part de Brussel·les i confien que l’ajust permeta concedir entre 20 i 30 dies hàbils addicionals de pesca, de manera que la flota puga operar fins a finals d’any i encarar amb més garanties el 2026. “Parlem que per fi tenim bones notícies”, ha celebrat Toni Espanya, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible. Ha subratllat que el treball de pedagogia de l’executiu català —basat en dades científiques que mostren la recuperació de les poblacions de peixos de referència— ha sigut clau perquè la Comissió reconsiderés les restriccions imposades els últims anys.
Objectiu: 180 dies
Toni Espanya ha remarcat que l’objectiu compartit pel Govern i pel sector és assolir les 180 jornades anuals de pesca. Enguany, la mitjana se situa entre les 130 i les 150 jornades per embarcació, gràcies als incentius per instal·lar portes voladores, entre altres mesures. L’augment fins a les 180 jornades donaria estabilitat econòmica i garantiria la viabilitat de la modalitat d’arrossegament. Espanya ha reconegut que potser no s’arribarà a este objectiu el 2026, però confia que sí el 2027. “L’autonomia alimentària passa perquè la flota d’arrossegament dels pocs pescadors que queden puga continuar practicant la seua activitat”, advertix.
Des del territori, veuen el panorama especialment preocupant. Joan Alginet, gerent del Grup d’Acció Local de Pesca (GALP) Mar de l’Ebre, descriu una situació d’“angoixa” i “incertesa” perquè una part molt important de la flota ja s’ha quedat sense jornades. “Jo crec que cap sector professional està sotmès a les pressions i als canvis de regles del joc constants com els pescadors”, lamenta Alginet. Des del GALP confien en les paraules del comissari i demanen al Govern espanyol que tinga empatia amb el sector a l’hora de fer la transposició de les normes europees.
La regulació comunitària, que afecta la pesca d’arrossegament al Mediterrani occidental, ha limitat durant cinc anys el nombre de dies de pesca autoritzats i això hauria fet plegar a moltes empreses. Els números del Govern català són contundents: un 20 % del nombre d’embarcacions i un 25 % de la marineria catalana han desaparegut en este període.
Menys peix i més car
Si finalment la Comissió no aconseguís habilitar més jornades, el sector preveu un escenari complex: els ports de la Ràpita, l’Ametlla o les Cases quedarien pràcticament sense activitat durant les setmanes de major demanda. Les confraries alerten que l’estoc de peix fresc local podria reduir-se dràsticament, especialment d’espècies com la gamba, l’escamarlà i el rap, habituals a les taules de Nadal. En conseqüència, les peixateries i els mercats majoristes haurien de recórrer a importacions de tercers països, amb un augment dels preus i una pèrdua de producte fresc i local.
El sector observa ara amb expectació que les paraules se transformen en fets. Si això passa, la flota catalana d’arrossegament podrà sortir de l’amarratge, garantir l’abastiment de peix fresc i encarar un 2026 amb més garanties. Si no, el Nadal podria arribar amb les xarxes encara plegades i els mercats sense producte local.
