Últimes línies de la temporada. Per aquest motiu, intentaré fer un poti-poti equilibrat però sobretot que tinga sentit. Per tant, no puc començar sense enviar una abraçada a totes les persones i poblacions afectades per l’incendi, així com pronunciar un GRÀCIES enorme per a tots els professionals que s’han deixat la pell (i continuen fent-ho) per apagar-lo.
Col·lectius que, en el dia a dia, oblidem i, com va passar durant la pandèmia amb els sanitaris, ens salven i llavors sí que els afigurem. Autocrítica començant per mi, que mai està de més. I deia que intentaria fer balança per acomiadar-me també amb esperança i alegria, com la de les festes de Roquetes, que van quedar pausades momentàniament amb tot el criteri del món. Les festes majors, que es poden dur a terme gràcies a les comissions i patronats com el d’aquesta població del Baix Ebre i, concretament, a reines com Gemma Querol. Una de les persones que en formen part i a les que, des d’aquí, us vull donar les gràcies públicament. Trio a Gemma com a exemple de centenars i centenars de voluntaris que en formeu part. I, per acabar, què seria una festa sense música? Permeteu-me que faça l’última connexió amb un jove cantautor de la zona que vaig conèixer a l’OP FEST, l’Eurovisió català de les televisions locals. Estic parlant de Markos, amb “K”, que no para de lluitar pel seu somni, però, sobretot, per alegrar-nos la vida a la resta. Acaba de publicar el que serà, sens dubte, una de les cançons de l’estiu. I que voleu que us diga, a mi la “Ximixanga”, me dona la vida. Busqueu-la i gaudiu-la, així com del vostre estiu. Cuideu-vos molt… una abraçada molt forta!
