La implantació de la zona blava a la Ràpita torna a quedar ajornada. El govern municipal ha decidit destinar a “altres inversions” la partida prevista per a desplegar l’estacionament regulat, segons se va informar en la darrera sessió plenària de febrer. Amb este nou ajornament i les eleccions municipals previstes per a l’any vinent, el projecte difícilment se desplegarà durant l’actual mandat.
El regidor d’Hisenda, Marc Brunet, va explicar que en els últims mesos s’havia actualitzat l’estudi per a fixar tarifes i delimitar les zones afectades, un requisit d’intervenció municipal, que ha costat 4.235 €. Inicialment, se volia posar en marxa l’estiu passat i després al desembre, amb la finalitat de provar el sistema en un període amb menys pressió turística. “Volíem intentar aplicar-la abans de Nadal per a tindre un període de prova en una època més calmada i anar agafant experiència amb la zona blava”, va dir.
Finalment, tampoc es va implementar i el govern ha tornat a ajornar el projecte. “Per motius pressupostaris, segurament el 2026 tampoc s’implantarà, ja que hem decidit destinar l’import a altres projectes que milloraran més el poble”, va assenyalar.
La zona blava només s’ha aplicat una vegada a la Ràpita, entre mitjan 2002 i principis de 2003, al carrer Gorria i la plaça Carles III. Segons l’exalcalde Miquel Alonso, va ser durant el mandat 1999–2003, un govern tripartit amb alcaldia rotatòria entre Alonso (PSC-IE), Manel Castellà (RI-ERC) i José Pedro Geira (CiU), sent Geira qui exercia com a alcalde en aquell moment.
Queixes veïnals
Posteriorment, el govern del PSC, encapçalat per Alonso, la va retirar arran de les queixes de veïns i comerciants. “Els treballadors dels comerços aparcaven fora de la zona blava i això provocava molèsties entre el veïnat, que no podia aparcar a prop de casa”, recorda. Alguns comerciants també argumentaven que perjudicava les vendes.
Davant d’això, el govern socialista va apostar per grans zones d’aparcament gratuït, com les que van habilitar davant del col·legi Carles III o al voltant del camp de futbol. Malgrat tot, Alonso recorda que no descartaven recuperar la zona blava més endavant: “Teníem previst implantar-la en dos fases quan estiguessen consolidats els aparcaments”. El projecte, però, no es va arribar a executar i els successius governs han anat recuperant el debat sense aplicar-lo.
El 2021, durant el mandat d’ERC, se va aprovar una “zona taronja”, un sistema d’estacionament limitat al Parc de Garbí, amb control i pagament per a garantir la rotació de vehicles a l’accés de la platja i zones d’oci durant l’estiu. Va ser una mesura temporal, però no formava part del desplegament de la zona blava.
El comerç reclama la implantació de la zona blava
Des del sector comercial, la zona blava fa anys que es veu amb bons ulls. La presidenta de la Unió de Comerç Rapitenc, Pilar Martín Masdeu, afirma que “la zona blava és necessària en un municipi turístic com la Ràpita”. “Moltes vegades els clients no troben lloc per a aparcar i acaben marxant. La zona blava ajudaria a generar rotació i evitaria possibles pèrdues de vendes“, indica. Martín també defensa que la mesura podria anar acompanyada de descomptes o campanyes vinculades al comerç local. Tant ella com l’exalcalde Miquel Alonso coincidixen que la Ràpita és una excepció al territori. “És curiós que a Tortosa, Amposta o a Vinaròs tots paguem zona blava i aquí, vint anys després, encara no s’ha implantat”, conclou l’exalcalde. En municipis turístics de l’entorn, com l’Ampolla o Deltebre, l’estacionament regulat fa anys que es fa servir durant l’estiu, i l’Ametlla de Mar el va activar l’any passat amb preus específics per als residents.
