La migració procedent de l’estranger va assolir un nou rècord històric l’any 2024 a les Terres de l’Ebre, amb l’arribada de 6.214 nous residents, la xifra més elevada des que es disposa de dades. Així ho indiquen els resultats definitius de les estimacions de població publicats esta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), amb dades corresponents a 1 de gener de 2025.
Com ja passa al conjunt de Catalunya, la migració internacional —que s’ha intensificat durant els últims cinc anys— continua sent el principal motor del creixement demogràfic a la regió de l’Ebre. Mentre que els anys 2012 i 2013 l’increment de població procedent de l’estranger va ser de 1.582 i 1.535 persones, respectivament, els anys 2022 i 2023 estes xifres van enfilar-se fins a 5.613 i 5.520 persones.
Les estimacions de l’Idescat permeten quantificar el creixement de la població durant el 2024 a partir del nombre de naixements, defuncions i moviments migratoris, prenent com a base el cens de població del mateix any. L’1 de gener de 2025, la població resident a la regió de l’Ebre era de 190.648 persones, fet que representa un increment de l’1,71 % respecte a l’any anterior, és a dir, 3.211 habitants més. Este creixement és superior al registrat al conjunt de Catalunya (1,39 %) i al Camp de Tarragona (1,47 %).
El saldo migratori amb l’estranger va ser clarament positiu, amb 3.181 persones més. Esta xifra és el resultat de la diferència entre les 6.214 persones arribades durant el 2024 procedents d’altres països i les 3.033 que van emigrar a l’estranger. Pel que fa al saldo migratori interior —migracions amb la resta de Catalunya i amb la resta de l’Estat— també va ser positiu, amb un augment de 895 persones, gairebé el doble que el registrat l’any 2023 (450 persones).
Fre al despoblament
La immigració internacional continua, així, sostenint el creixement de la població ebrenca i frenant el despoblament que es produiria sense l’arribada de residents d’altres països. Esta dinàmica queda palesa en el saldo negatiu del creixement natural, és a dir, la diferència entre naixements i defuncions. Durant el 2024 es van registrar 1.221 naixements i 2.149 defuncions, amb un balanç negatiu de 928 persones, una situació que reflectix l’envelliment de la població i les dificultats per a mantindre la renovació generacional.
El creixement natural va ser negatiu a gairebé tots els municipis de la regió durant el 2024, amb l’excepció de l’Aldea (+16), Prat de Comte (+4) i Masdenverge (+1). A la Torre de l’Espanyol, Ginestar i Vilalba dels Arcs, en canvi, se va registrar el mateix nombre de naixements que de defuncions.
D’altra banda, entre els municipis amb un creixement natural més desfavorable destaquen la Ràpita, amb 96 naixements i 214 defuncions (-118); Tortosa, amb 299 naixements i 384 defuncions (-85); Deltebre, amb 71 naixements i 148 defuncions (-77), i Amposta, amb 140 naixements i 204 defuncions (-64).
Pel que fa als cinc municipis de més de 10.000 habitants, la Ràpita va liderar el creixement demogràfic en termes absoluts amb una taxa del 26,7 per mil, equivalent a 428 persones. El municipi costaner del Montsià ha passat en un any de 15.802 habitants a 16.230, un increment impulsat principalment pel saldo migratori positiu amb l’estranger, que ha sumat 412 persones. Este factor marca de manera similar l’evolució demogràfica de la resta de ciutats.
Tortosa, que ha passat de tindre 35.513 habitants a 36.258 (+745), se situa en segona posició amb un creixement del 20,8 per mil i un saldo migratori amb l’estranger de 724 persones. Durant el 2024, el cens se va incrementar amb l’arribada de 1.374 immigrants estrangers, mentre que 650 veïns van emigrar fora del país.
En tercera posició se situa Amposta, que ha passat de 22.623 habitants a 23.047 (+424) i ha registrat un creixement del 18,6 per mil, amb un saldo migratori positiu amb l’estranger de 457 persones. La seguix Alcanar, amb un augment del 17,8 per mil, que passa de 9.871 habitants a 10.048 (+177). Finalment, Deltebre registra un creixement de l’11,1 per mil i, gràcies a un saldo migratori amb l’estranger de 97 persones, ha passat d’11.941 habitants a 12.074 (+133).
A escala comarcal, el Baix Ebre ha sigut la comarca amb el major creixement absolut de població, amb un augment de 1.678 habitants i una taxa de 20,2 per mil, sis punts per sobre de la mitjana catalana. Este increment s’explica principalment per un saldo migratori positiu amb l’estranger de 1.422 persones, al qual se suma un saldo migratori interior de 565 persones.
El Montsià també ha registrat un creixement destacat, amb 1.365 nous residents i una taxa de 18,9 per mil. En este cas, el saldo migratori amb l’estranger ha sigut de 1.335 persones i el saldo migratori interior de 323 persones. La Ribera d’Ebre, en canvi, ha tingut un creixement més moderat, amb un increment de 229 habitants i una taxa de 10,3 per mil. El saldo migratori amb l’estranger ha sigut de 310 persones.
Perd població
La Terra Alta continua perdent població. L’any 2024 va registrar una disminució de 61 habitants, amb una taxa negativa de -5,4 per mil, el pitjor registre de Catalunya. Tot i comptar amb un saldo migratori positiu amb l’estranger de 114 persones, la comarca seguix patint despoblació a causa del creixement natural negatiu. La diferència entre naixements i defuncions va suposar una pèrdua de 119 habitants.
