Un cop més l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) ha volgut tindre una fotografia de la realitat dels seus mitjans, els més destacats de la premsa de proximitat en paper que s’editen a Catalunya. El resultat ha tornat a demostrar la importància d’estos mitjans locals i comarcals, amb la consolidació de xifres de lectors i d’audiència.
L’enquesta, realitzada per Infortécnica amb un marge d’error màxim del 5,93 % del total de la mostra, constata que més de la mitat de la població de les Terres de l’Ebre (un 57 %) havia llegit alguna vegada l’edició impresa del Setmanari l’Ebre. L’última setmana de l’enquesta ho van fer 29.990 persones, que hi van dedicar un temps mitjà de lectura de 34,6 minuts durant el conjunt de la setmana. En 24 hores, el share de la publicació és del 8,4 %. Per sexes, el temps d’audiència és molt similar.
La premsa de proximitat és el mitjà que genera més confiança
Segons explica Francesc Ponsa en un recent article publicat a la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, estudis internacionals indiquen que la premsa de proximitat és el mitjà que genera més confiança entre la ciutadania. I això es deu al seu paper insubstituïble com a garant a l’hora d’explicar què passa als municipis i en les realitats més properes a la comunitat. Per això, no es pot dixar el seu futur a l’atzar: cal actuar per a preservar-la.
La premsa local i comarcal catalana està profundament arrelada al territori i exercix un paper essencial al nostre país, en especial com a eina per a promoure la llengua catalana i els valors democràtics. “Si hi ha un repte col·lectiu i transversal que afecta tot el sector editorial del país és el de la llengua. El retrocés en l’ús social del català és una bomba de rellotgeria que posa en perill el futur de diaris, revistes, ràdios i televisions”, afirma l’editor de la revista Esguard i president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), Germà Capdevila. A més de la preservació del català, els mitjans de proximitat s’enfronten als desafiaments de la digitalització i la transformació del model de negoci, dificultats que en alguns casos la posen en una situació fràgil.
Un altre element clau és el suport de l’Administració. La pandèmia de la covid-19 va fer que molts comerços i empreses menudes tanquessen i la premsa de proximitat se va ressentir de la pèrdua de publicitat: “Vivim d’anuncis petits de dos, tres o quatre mòduls”, recorda Francesc Fàbregas, president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. “Ningú tanca l’any amb grans beneficis. Les ajudes no han de ser per guanyar més diners, sinó per sostenir la pèrdua d’anunciants als territoris petits”, afegix. On tothom pareix estar d’acord és que la premsa de proximitat exercix un paper essencial com a eina per a promoure la llengua catalana i els valors democràtics.
