La festivitat de Sant Antoni continua sent un punt de trobada per als amants dels animals i, especialment, dels cavalls. Tot i que no existixen dades oficials que certifiquen un increment quantitatiu del nombre de centres eqüestres, la realitat sobre el terreny apunta a una clara ampliació de l’oferta vinculada als cavalls, tant en l’àmbit esportiu com terapèutic i de lleure, com també pel que fa al nombre de criadors especialitzats.
“Per la densitat de població que som, les Terres de l’Ebre som una primera potència en presència de cavalls”, assenyala Pere Clotet, psicòleg i propietari de Temps de Cavalls, un centre d’equinoteràpia situat a la Galera. Segons explica, “som un territori on sempre hi ha hagut molta tradició amb el cavall, de tenir contacte amb la natura, però en els darrers anys han aparegut nous projectes que s’han sumat a iniciatives consolidades molt diverses”.
Entre els centres d’equitació d’incorporació més recent, destaquen Hípica les Finquetes (Xerta) o NaturHípica (els Reguers), que se sumen a un teixit històric d’instal·lacions reconegudes. És el cas d’Equitor (Tortosa), escola d’equitació i criador de cavalls de pura raça espanyola; la ramaderia Frisones de la Cruz (Amposta), dedicada a la cria, doma, venda i exportació de cavalls de pura raça frisona —una raça d’origen neerlandès que l’empresa va introduir als anys 70, l’ha popularitzat i ja n’ha exportat a 35 països—; la Yeguada Alberto Boya, a l’Ampolla, especialitzada en cavalls de pura raça espanyola; o el Centre d’Hípica Carlos Cid (Amposta), referent en doma clàssica a Catalunya.
Paral·lelament, el mapa també s’eixampla pel costat del lleure i el turisme de proximitat. Cada vegada hi ha més propostes d’excursions a cavall des del delta de l’Ebre al parc natural dels Ports. Destaquen iniciatives com Equidista (Sant Jaume d’Enveja), Ebre Hípica (Móra la Nova/Garcia) i Equnatura (Horta de Sant Joan). Fins i tot, l’Estació Nàutica de la Ràpita incorpora experiències eqüestres pel litoral.
Esta percepció local d’un sector actiu i diversificat també troba encaix en les dades generals. El II Estudi de l’impacte del sector eqüestre a Espanya (2022) quantifica un impacte econòmic anual superior als 7.300 milions d’euros —prop del 0,59 % del PIB estatal—, amb 150.000 llocs de faena i més de 720.000 èquids censats. L’informe subratlla la creixent diversificació de les activitats vinculades al cavall: de la cria i la competició, al turisme rural, el lleure i les teràpies assistides amb animals.
Este creixement qualitatiu del sector també s’explica, en part, pel canvi d’hàbits arran de la pandèmia. “Des de la covid, s’ha disparat la demanda d’activitats en contacte amb la natura i amb els animals”, explica Clotet. En el seu cas, el seu centre ha orientat principalment la seua activitat a la teràpia psicològica assistida amb cavalls per a totes les edats, tot i que també oferixen classes d’equitació i pupil·latge. “El cavall té una capacitat extraordinària de connexió emocional i això cada cop és més valorat”, remarca.
Des del teixit associatiu, la presidenta de l’associació Amics dels Cavalls d’Amposta, Marta Estellé —una de les més nombroses del territori, amb una vuitantena de socis— constata que “hi ha més moviment i més interès social per a muntar a cavall a les hípiques, participar en concursos o fer activitats amb cavalls”. Tanmateix, assenyala que això no s’ha traslladat en un increment de persones que tenen cavalls en l’àmbit particular: “trobem a faltar relleu generacional. Ens cal jovent que s’implique en les activitats i ajude a fer créixer l’afició”.
“La tinença d’estos animals, tant pel que fa als costos de manutenció, l’espai necessari perquè puguen córrer, el temps de cures que requerixen, els increments de protocols per a evitar possibles casos de maltractament, així com els diferents tràmits burocràtics a realitzar per a poder tindre’ls, suposen dificultats afegides a l’hora d’emprendre l’aventura de tindre cavalls”, explica. Per això, cada vegada és més habitual optar per anar a una hípica, on se pot gaudir del cavall sense carregar amb la logística: “és més pràctic; hi ha professionals que els cuiden i els tenen ben atesos”.
La col·laboració entre centres i penyes és una altra peça clau. “Sense la participació de les hípiques, activitats com les exhibicions a la Fira de Mostres d’Amposta no serien possibles”, diu Estellé. En l’última edició hi van participar Equitor, Poni Club Natura dels Reguers, Frisones de la Cruz, Hípiques Rosselló i Carlos Cid, entre d’altres, configurant el gruix del programa eqüestre.
Les penyes, a més, se coordinen per a evitar solapaments de festes i Tres Tombs. Este cap de setmana, per exemple, celebren Sant Antoni a Santa Bàrbara, la setmana que ve a Amposta, després a Sant Jaume d’Enveja i a Deltebre. “Així sumem i fem difusió de l’afició pel món dels cavalls arreu del territori”.
La recent federació dels clubs ebrencs a la Federació Catalana dels Tres Tombs facilita tràmits, assegurances i suport legal a l’hora d’organitzar actes. Amb tot, les entitats demanen que les administracions, locals i supramunicipals, mantinguen el suport al sector i a l’associacionisme per a garantir la continuïtat d’un calendari que atrau públic i genera activitat a pobles i ciutats. “Sense el seu suport, no les podríem dur a terme”, afirma Estellé.
En un territori on el cavall forma part de l’imaginari col·lectiu, Sant Antoni és molt més que tradició: és l’aparador d’un sector que evoluciona i s’adapta als nous temps, des de la pista de doma fins al bosc, i des de la teràpia emocional fins al turisme familiar.
