L’auge de les energies verdes i la mobilitat elèctrica ha causat una eclosió històrica en la demanda de minerals com el níquel, el liti o el coure, considerats “crítics” per la viabilitat de la transició energètica que viu l’economia mundial.
Segons un informe publicat per l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), entre 2017 i 2022 el sector energètic va triplicar la demanda de liti i va disparar el consum d’altres minerals com el cobalt. Este fenomen ha engreixat una indústria que l’any passat va moure 320.000 milions de dòlars i va igualar la mida del mercat del ferro. En este context, s’alerta de la necessitat de diversificar la producció, avui en mans d’un petit nombre de països com la Xina, Indonèsia, Rússia o el Canadà.
“El risc de retards en els projectes i les mancances específiques de la tecnologia deixen poc marge per a la complaença en l’adequació del subministrament. En qualsevol cas, caldrien més projectes per al 2030 en un escenari que limite l’escalfament global a 1,5 graus”, adverteix l’estudi sobre el mercat de minerals crítics difós este dimarts per l’IEA. Tot i mostrar un cert escepticisme, l’organisme apunta que si es duen a terme a temps tots els projectes de producció planificats actualment el subministrament permetrà complir amb les metes de descarbonització anunciades fins avui.
Més enllà de constatar un apreciable increment de la demanda de minerals, l’agència alerta de la necessitat de diversificar aviat la producció mundial d’estos materials. En este sentit, avisa que els darrers anys la quota de mercat dels tres primers productors s’ha mantingut estable o ha crescut. A este fet s’hi ha de sumar que la majoria dels projectes previstos avui es concentren en regions que ja dominen el mercat, com la Xina o Indonèsia. Altres potències mineres, com el Canadà, el Brasil o Austràlia també estan fent un esforç d’exploració per trobar nous jaciments que deixa enrere els principals consumidors occidentals, com la UE o els Estats Units.
Malgrat este escenari, s’observa un altre fenomen destacable: l’entrada de nous actors a la cadena de valor dels “minerals crítics”. És el cas del sector de l’automòbil o el de les bateries, que segons veu l’IEA han fet un esforç per assegurar-se el subministrament pels seus plans de creixement. Més enllà dels acords de compra a llarg termini, s’observen altres accions ambicioses per part d’alguns gegants industrials. És el cas, per exemple, de la inversió de 650 milions de dòlars feta per General Motors a Lithium Americas o el pla de Tesla per construir una refineria de liti pròpia als Estats Units.
