A les Terres de l’Ebre, només hi havia a principis de setmana quatre municipis del sistema CAT en prealerta per sequera -l’Ametlla de Mar, el Perelló, l’Ampolla i Alcanar-, una de les categories de risc més baixes especialment si ho comparem amb els sis milions de catalans de més de 200 municipis que es troben en zones d’emergència, amb restriccions importants en tots els usos. També els municipis ebrencs de la conca de l’Ebre van sortir al desembre de la situació extraordinària per sequera. Però al Montsià hi ha municipis de la conca del Xúquer que no ho passaran gens bé si no plou esta primavera. L’embassament d’Ulldecona, amb una capacitat de prop d’onze hectòmetres cúbics, en té poc més d’un i, per tant, està al voltant del 10 % de la seua capacitat, quan l’any passat per estes dates contenia 9 hectòmetres cúbics d’aigua, segons les dades facilitades per la Comunitat de Regants d’Ulldecona, que és la que explota l’embassament.
Tenint en compte, explica Manel Queral, secretari de la Comunitat, que s’ha de respectar mig hectòmetre cúbic de cabal ecològic, les perspectives són negres i la situació comença a recordar la del 2018, quan el pantà va estar 8 mesos en mínims. Segons detallen des de la Comunitat de Regants d’Ulldecona, cal tenir en compte que el riu Sénia és típicament mediterrani, amb períodes de grans avingudes -en ser un pantà petit, s’ompli de seguida quan hi ha una DANA- seguits d’altres de sequera prolongada. Un exemple van ser les DANES (depressions aïllades en nivells alts) del gener del 2020 amb el temporal Gloria i del març del 2022 amb el Celia, recorden els regants. “Però ara no hi ha hagut cap tempesta amb aigua important des del mes d’agost”, puntualitza Queral, que recorda que els 12 litres per metre quadrat que van caure divendres passat, 9 de febrer, van resultar gairebé estèrils. I això que el pantà d’Ulldecona acostuma a ser un embassament amb bones reserves quan hi ha sequera arreu de Catalunya. Així va ser el 2023. Mentre la major part del país ja patia una intensa sequera i els regants de moltes zones, com els arrossaires del Delta, patien importants restriccions, l’embassament d’Ulldecona, a la capçalera del riu Sénia als Ports i pertanyent a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, va arribar a assolir el 75 % de la seua capacitat. Esta vegada, però, les perspectives no són bones, si bé la campanya de reg no comença fins a la primavera. “Si no plou, les perspectives de cara a l’estiu que ve seran dramàtiques”, manifestava Joan Biosca, vicepresident de la Comunitat de Regants d’Ulldecona, en declaracions recollides per Canal 21.
El pitjor moment que es recorda es va viure entre 1998 i l’any 2000, quan es va arribar a assecar. Amb tot, unes importants tempestes torrencials aquell mes d’octubre el van omplir de nou en 24 hores. Ara, els regants esperen que es produïsca un fenomen similar per a no haver de recórrer als dos pous de suport de què disposen, construïts fa 25 anys i que ja estan preparant per a fer-los servir. “Més enllà de la collita, almenys l’esperança és que amb els pous es puguen salvar els arbres [a la zona hi ha sobretot cítrics, que són els que més aigua necessiten, ametllers i oliveres], perquè d’horta ben just que se’n puga plantar”, aventura Queral. En total, la comunitat inclou unes 1.500 hectàrees, tot i que hi ha una part de secà. Altres municipis com Rossell, la Sénia i Sant Rafel del Riu reguen directament del riu Sénia, però el regidor de Medi Ambient de la Sénia i president de la Comunitat de Regants dels Valentins, Víctor Reverter, avisa que quan el Xúquer entre també en emergència hi haurà restriccions de reg i no podrà sortir més aigua del pantà, perjudicant els pobles que reguen riu Sénia avall, que també hauran de recórrer als pous de què dispose cadascú. Als Valentins no afecta tant la situació perquè punxen directament l’aigua d’un aqüífer amb prou cabal, “però si dura molt la sequera, acabarà afectant tothom”. Els regants dels Valentins tenen motius per ser els més optimistes, perquè el barri d’Ulldecona tindrà una planta fotovoltaica que beneficiarà tant els veïns com els regants.
Reverter explica que havien de bombar a la nit per problemes de costos energètics, però que ara ho podran fer de dia i la comunitat de reg, sòcia de la Comunitat Energètica, en sortirà beneficiada, també perquè el sistema de reg resultarà “més eficient”. Als Valentins hi ha unes 120 hectàrees, 110 de cítrics, ametller i oliveres i 10 d’horta.
