A les Terres de l’Ebre, el procés de regularització extraordinària de persones migrants comença a generar expectatives i també dubtes. Les entitats socials del territori ja es preparen per a acompanyar les persones que s’hi podran acollir, mentre històries com la de Chamely Hernández posen rostre a una realitat que afecta centenars de veïns i veïnes.
Chamely, ballarina professional cubana graduada a l’Escola d’Art del seu país, va arribar a les Terres de l’Ebre fa un any i mig després de ser seleccionada en un càsting internacional per a una gira artística entre Cuba, Itàlia i Espanya. El recorregut va començar a Ravenna, Florència i Bolonya i va culminar a Cuenca, i per motius personals i professionals va acabar establint-se a l’Ebre.
“Jo vinc del món de la cultura. Soc ballarina professional i professora de dansa. Porto 15 anys ballant”, explica. Des dels cinc anys viu vinculada a la dansa i assegura que arribar a un nou país amb l’expectativa de poder continuar la seua carrera i trobar-se amb traves administratives ha sigut “un fre important”.
En el seu cas, la situació administrativa no li ha permès desenvolupar amb normalitat la seua activitat professional. “He perdut oportunitats. Vaig tindre una faena a Canàries, vinculada a una audició per a una pel·lícula, i no la vaig poder fer”, relata. També ha vist com tallers o classes que podria impartir li han passat de llarg.
La nova regularització extraordinària suposa per a ella “obrir un camp” i començar a dixar enrere una etapa marcada per la incertesa. Tot i això, advertix que el procés no serà immediat: “Primer has de sol·licitar els papers, després homologar el títol del teu país, i això es demora. No és tan senzill com sembla”.
Chamely també posa l’accent en la tranquil·litat que pot aportar la mesura. Explica que coneix persones que surten al carrer amb temor a possibles identificacions i que moltes vegades la manca de documentació limita fins i tot els desplaçaments dins del territori. “És important poder caminar pel carrer amb normalitat”, diu.
Les entitats se mobilitzen
Paral·lelament, entitats com l’Associació Atzavara-Arrels ja s’estan organitzant per a donar suport en la recopilació de documents i en els tràmits administratius, que es preveuen intensos durant els pròxims mesos. L’entitat ha fet una crida a voluntariat i prepara una xarrada informativa amb un advocat especialitzat en estrangeria per a aclarir dubtes quan la normativa siga definitiva.
La regularització arriba després que el moviment antiracista recollís centenars de milers de signatures arreu de l’Estat. Les entitats ebrenques consideren que la mesura pot reduir situacions d’explotació laboral i facilitar l’accés a contractes de treball, habitatge i serveis bàsics, a més d’afavorir la cohesió social.
Instal·lada actualment a Tortosa, després de passar per Deltebre i Amposta, Chamely assegura que se sent vinculada al territori. “És una relació d’amor-odi, però l’estimo molt. Les Terres de l’Ebre me van fer una abraçada quan vaig arribar. Soc una catalana més”, diu somrient.
