El 2024 ha tornat a ser un any molt marcat per la climatologia, a cavall de la sequera i a la vegada dels temporals intensos. La primera ha marcat encara el debat sobre la gestió hídrica i ha provocat per exemple, entre altres coses, una de les pitjors collites d’oliva que es recorden. La segona, des de la proximitat a l’Horta Sud de València, segurament ha suposat un abans i un després en la manera com ens mirem el risc. Per això, els municipis ebrencs tenen el repte de revisar i actualitzar els seus plans d’emergència de protecció civil.
No és l’únic deure que queda pendent per al 2025. També estem a l’expectativa de fer un pas de gegant en matèria de transport públic amb la reobertura de l’R16, un cop s’acaben les obres en el tram entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, i amb una integració tarifària que no podem permetre que no incloga les Terres de l’Ebre amb totes les lletres. En el compte de les coses pendents també figura amb lletra majúscula el Pla estatal de Protecció del Delta, que continua fent-se esperar, l’inici de les obres a la C-12 o la concreció de la ubicació del futur nou hospital de les Terres de l’Ebre.
El 2025 ha de ser l’any de la cristal·lització a Catalunya del projecte polític del PSC i, en l’àmbit municipal, l’any en què els governs locals que es van estrenar el 2023 despleguen les seues apostes sense tindre ja tant en compte els projectes heretats i tinguen cada vegada menys legitimitat per a carregar les culpes als predecessors.
