Els quatre hospitals de la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre (l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, l’Hospital Comarcal d’Amposta, l’Hospital Comarcal Móra d’Ebre i la Clínica Terres de l’Ebre) van fer l’any passat un total de 10.536 intervencions quirúrgiques (447 menys que el 2023), és a dir una mitjana de 29 al dia, que haurien d’haver sigut una mitjana entre 42 i 43 al dia per a dixar a zero la llista d’espera. Esta llista d’espera la integraven 4.961 persones a 31 de desembre (un 5,5 % més que el 2023). L’activitat realitzada per consultes externes se va elevar a 84.437 visites amb una llista d’espera de 8.544 persones a 31 de desembre (un 23,5 % més que l’any anterior).
Estes dades consten a la memòria de 2024 que acaba de publicar el Servei Català de la Salut (CatSalut). L’organisme públic que gestiona i coordina el sistema sanitari de Catalunya va destinar l’any passat 335,52 milions d’euros a la Regió Sanitària ebrenca, un increment de l’11,1 % respecte al 2023. La major part d’esta despesa, un 59 %, se va concentrar en l’atenció especialitzada, mentre que l’atenció primària va absorbir prop d’una quarta part del total. Dins d’este àmbit, un 12 % va correspondre a despesa farmacèutica.
Pel que fa al conjunt del país, la despesa sanitària del CatSalut per persona va ser de 1.936,14 euros, un 8,65 % més que l’any anterior. No hi ha dades desglossades a escala territorial.
La memòria de 2024 del CatSalut comptabilitza en 20.538 les altes hospitalàries donades a la Regió Sanitària, de les quals 14.121 van ser convencionals; 5.788, de cirurgia major ambulatòria; i 629, domiciliàries. Se van registrar 154.024 primeres consultes externes i es van fer 17.077 proves diagnòstiques, un 4 % més que l’any anterior. Les proves més realitzades a la regió van ser TACs, ecografies abdominals, ecografies urològiques, ressonàncies magnètiques i colonoscòpies. Així, a 31 de desembre de 2024 hi havia 2.646 persones en llista d’espera per a fer-se una prova (un 16,6 % menys que l’any anterior).
Els cinc principals diagnòstics més freqüents en l’atenció hospitalària, agrupats per característiques clíniques, van ser cataracta, hèrnia abdominal, malaltia del tracte biliar, insuficiència cardíaca i artrosi.
Una dada preocupant en la gestió sanitària de 2024 és la disminució registrada a la regió de l’Ebre en donacions d’òrgans en relació l’any anterior. Hi va haver 3 donants cadàvers d’òrgans (els mateixos que el 2023), 7 de donants vius de ronyó (-2) i 13 donants cadàvers de teixits (-11).
30 trasplantaments
D’altra banda, se van fer trasplantaments a 30 pacients de la regió (4 més que any anterior): 24 de ronyó, 4 de fetge, un de cor i un de pàncrees.
Les visites a Atenció Primària (1.581.881) van créixer un 2,6 % en relació al 2023 i un total de 91.754 persones (un 43,5 % més que l’any anterior) se van derivar a un especialista. Als centres hi van acudir 1.009.822 pacients i a domicili es van realitzar 81.138 visites, que significa un 1,58 i un 6,56 % respectivament més que el 2023. Una dada a destacar és que es van fer 268.067 visites sense pacient, principalment per a renovar plans de medicació o elaborar informes: 176.644 visites per telèfon (+11 %) i 46.210 a través de correus electrònics o de l’aplicació La Meva Salut.
Els diagnòstics més freqüents en pacients adults van ser espondilopaties (malalties de la columna vertebral), infeccions en les vies respiratòries altes, trastorns de l’orella, infeccions del tracte urinari i dolor musculoesquelètic. I en la població infantil (menors de 15 anys) van ser les infeccions de les vies respiratòries altes, trastorns de l’orella, altres afeccions inflamatòries de la pell especificades, amigdalitis aguda i crònica i otitis mitjana.
En l’apartat de l’atenció a la salut mental i addiccions destaca de nou l’important augment de les visites ambulatòries infantils, gairebé un 16 %. De les 26.035 registrades el 2023 van passar a 30.193 l’any passat. Les visites ambulatòries d’adults se van xifrar en 51.596 persones. Els cinc principals diagnòstics en els pacients infantils van ser trastorns del neurodesenvolupament, obsessivocompulsius, mentals i del comportament, depressius i relacionats amb traumes i factors d’estrès.
El 2024 es van comptabilitzar 121.904 visites als serveis d’urgències, dels quals 96.737 van ser a centres hospitalaris de la regió, 23.730 del Sistema d’Emergències Mèdiques i 1.437 a hospitals psiquiàtrics. A la vegada, se van fer 29.361 trasllats urgents (un 7,2 % més que el 2023) i 1.425 trasllats interhospitalaris.
Pel que fa a la prestació farmacèutica, el 2024 es van dispensar 4.207.812 receptes (un 2,5 % més que el 2023) a un total de 150.063 usuaris ebrencs, cosa que va significar 28 receptes per usuari. L’aportació del Servei Català de la Salut va ascendir a 52.303.970 euros, que equival a 348,55 euros per usuari (10,61 euros més per usuari en relació a l’any anterior). D’altra banda, 5.399 pacients van rebre medicació hospitalària de dispensació ambulatòria amb una aportació del CatSalut de 20.981.822 euros, que equival a una aportació per usuari de 886 euros.
L’any passat, a la regió sanitària es van dispensar 3.905 aparells ortoprotètics, amb una aportació del CatSalut de 765.853 euros. Paral·lelament, 3.944 persones van rebre 1.321.206 sessions d’oxigenoteràpia, el tractament mèdic que consistix a administrar oxigen suplementari a pacients amb nivells baixos d’oxigen en sang. També es van registrar 19.614 sessions de diàlisi a 258 usuaris i 111.826 sessions de rehabilitació a 7.999 pacients.
A 31 de desembre de 2024, a les Terres de l’Ebre hi havia 188.467 persones amb targeta sanitària individual (TSI), un 1,6 % més que el 2023. La TSI és el document que identifica els ciutadans com a usuaris del sistema públic de salut a Catalunya i els permet accedir als serveis del CatSalut.
Cap obra acabada el 2024
Pel que fa a equipaments i a diferència del 2023, l’any passat no es va acabar cap obra “però es va avançar en infraestructures clau en l’atenció primària, com són les obres d’ampliació dels CAP de Roquetes i l’Ametlla de Mar, així com l’inici de les obres del nou Consultori Local de Jesús”, remarca en la Memòria de 2024 el gerent de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, Ferran Roche, que també destaca l’inici de les obres de l’última fase de l’àrea quirúrgica de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i la licitació del pla funcional del nou hospital universitari de les Terres de l’Ebre (l’ampliació dels CAP de Roquetes i l’Ametlla de Mar i àrea quirúrgica de l’Hospital de Móra d’Ebre han entrat en funcionament este 2025).
L’aspecte més negatiu del balanç de l’any passat en matèria d’infraestructures és l’aturada de les obres d’ampliació i millora de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, paralitzades des del desembre i encara sense data de represa. Els treballadors, que cada dimarts se concentren per a reclamar la continuïtat del projecte convocats per la Junta Facultativa i la Junta de Personal de l’HTVC, han assenyalat que en els darrers dies han detectat moviments de maquinària i personal fent sondejos i preparant connexions, si bé fins ara no hi ha hagut cap anunci oficial. Segons apunten, estes tasques evidenciarien que l’empresa adjudicatària ha acceptat la modificació del projecte i que, en conseqüència, no caldria tornar a licitar l’obra.
La Regió Sanitària inclou els municipis de les quatre comarques ebrenques i Margalef i la Bisbal de Falset, del Priorat. Té actualment 66 centres d’atenció primària, 4 d’hospitalària, 7 d’atenció intermèdia, 13 de salut mental i addicions, 19 d’atenció continuada i urgent i 90 oficines de farmàcia.
Les consultes a través de La Meva Salut creixen un 148 %
Els usuaris de les Terres de l’Ebre confien cada vegada més en la via digital per a relacionar-se amb el sistema de salut. Segons la Memòria 2024 de la Regió Sanitària, el portal La Meva Salut va registrar l’any passat 73.713 usuaris únics que van fer un total d’1.213.788 consultes, una xifra que suposa un increment del 148,67 % respecte al 2023 i evidencia la consolidació d’esta eina entre la ciutadania ebrenca.
Les seccions més consultades van ser cites i agenda, informes i resultats, consulta en línia (eConsulta), medicació i diagnòstics, un ús que mostra com la població aprofita l’espai digital per a gestionar visites, revisar resultats mèdics o resoldre dubtes de manera àgil i segura. Este canvi d’hàbits ha reduït tràmits presencials i ha incrementat l’autonomia dels pacients.
