Admiro els apassionats. Amants, bojos, implicats, addictes, fanàtics. Tots ho som, apassionats, per quelcom. A alguns ens coincideix en la feina, molts cops vocacional; d’altres ens sentim així per aficions. L’esport, la literatura, el cinema, la gastronomia, els cotxes… Allò que et mou, que et commociona o que et posa la pell de gallina és el teu nínxol.
Aquest dissabte Plater Edicions, petita editorial nascuda a Tortosa, va fer la seva primera presentació de Solstici a la Llibreria Ona de Barcelona. Per als qui no la conegueu, Solstici és un recull d’articles de divulgació cultural escrita per persones que tenen un interès a fer recerca, parlar i comunicar sobre un tema concret. L’acte va transcórrer de manera natural, familiar i casolana a través de la conversa entre l’editor, la il·lustradora, la maquetadora, la correctora i alguns redactors.
Durant l’acte, l’editor de Plater Edicions Quim Melchor va referir-se als “perfils” que vertebren els redactors, agrupant-los en “nínxols”. Hi havia el nínxol dels cineastes, el nínxol dels periodistes, el nínxol dels humanistes… En acabar l’acte, molts vam entaular converses amb altres redactors i assistents que vam conèixer el mateix dia sobre futurs articles que ens rondaven pel cap, sobre el futur de les nostres professions o sobre recomanacions literàries i cinèfiles. Em vaig adonar que ajuntant aquests petits nínxols, confeccionàvem tots plegats un nínxol més gran, d’iguals: el nínxol Solstici.
Realment, tots formem part de més d’un nínxol, no només ens en correspon un únic. Perquè tenim inquietuds, passions i gustos diversos (així, en plural). I tenim tants nínxols com tantes qüestions ens apassionen.
M’apassiona que m’apassionen aquelles coses que m’apassionen: els llibres, les històries, les persones, el cinema, les llengües. M’apassiona que us apassionen aquelles coses que us apassionen. M’apassionen les converses entre iguals, entre els que entenem les inquietuds de l’altre perquè les compartim; entre els qui, d’alguna forma, són els teus. Els nínxols.
