El dia més plujós en tres dècades a les estacions meteorològiques d’Amposta i els Alfacs ha dixat carrers inundats, carreteres tallades, sortides de barrancs i danys a l’agricultura. Però tot i tractar-se d’uns aiguats torrencials, els nuclis urbans han patit danys mínims. És cert que a Amposta la zona baixa de la ciutat, al voltant del Parc dels Xiribecs, ha sigut la més afectada i l’aigua ha entrat a cases i magatzems. Tot i això, les inversions en la xarxa pluvial han fet que la gran quantitat d’aigua caiguda en molt poc temps pogués anar desembassant.
L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha destacat que els danys se centren a la zona rural i no al nucli de la ciutat: “No hi va haver molta afectació al nucli urbà, em van arribar missatges de veïns que deien que tot i l’aigua que havia caigut els havia entrat menys aigua que altres vegades, per tant vol dir que els sistemes que hem anat muntant els últims deu anys funcionen”. Sí que hi ha camins rurals afectats, i per això l’Ajuntament ja està fent un balanç de danys.
L’Ajuntament demanarà que Amposta siga declarada zona catastròfica. Tomàs ha reclamat, fins i tot directament al president Salvador Illa, celeritat amb les ajudes que puguen arribar per estos nous aiguats. “Un dels problemes que tenim és que ara estem executant les obres de la DANA del 2023, encara no ens han comunicat les del 2024 i ja estem parlant de les valoracions que haurem de fer pels aiguats del 2025, hem de pensar com hem de fer les obres, haurem de refer els camins amb formigó”, ha explicat l’alcalde.
Tot i que Amposta és el punt on més ha plogut, les xifres no es queden curtes en altres municipis. Al Mas de Barberans van caure 220 litres per metre quadrat durant els dos dies de temporal, als Alfacs 214, al Port 204 i a Santa Bàrbara 184. D’obres preventives se n’han fet també a poblacions com l’Aldea, Alcanar o Santa Bàrbara. Justament, el govern de Santa Bàrbara ha celebrat que els canvis que s’han fet al recorregut del conegut barranquet, han evitat les inundacions recurrents cada cop que hi ha este tipus d’aiguats. La regidora de Serveis, Elen Estarlich, ha assegurat que “ha quedat demostrat que en no tindre el mur ha corregut bé l’aigua, i els altres anys hi havia inundacions en cases properes”.
Al municipi d’Alcanar, que s’ha endut la pitjor part dels darrers temporals forts al territori, esta vegada les afectacions han sigut mínimes. “Hem supervisat les mesures preventives, i efectivament això ha funcionat per la quantitat d’aigua que ha caigut estos dies”, ha explicat a Canal TE l’alcalde, Joan Roig. Malgrat les actuacions que ja ha dut a terme el consistori, encara en té més de planificades: “No ens aturem aquí, el canvi climàtic és una realitat i hem de millorar estes mesures preventives, els pobles de la Mediterrània ens hem de centrar en això”.
A Deltebre, les pluges van inundar una vintena de carrers, però gràcies al nou sistema de bombament no han afectat habitatges. Ràpidament, els carrers inundats se van poder drenar pel sistema del desaigüe del Préstamo. L’Ajuntament ha posat en marxa recentment l’etapa 1 de la primera fase, un altre exemple de mesura preventiva que s’ha posat a prova en estos aiguats.
Danys a l’agricultura
Els aiguats han dixat camps negats i collites malmeses, especialment al delta de l’Ebre, on molts arrossars podrien perdre’s de manera irreversible. Les inundacions han dificultat l’evacuació de l’aigua i provocaran la pèrdua de l’arròs que quedava per a segar, que es calcula entre el 25 i el 30 %. La situació ha provocat que els pagesos del Delta reclamen mesures urgents de suport i compensació, i que el sector haja convocat una reunió per a valorar les pèrdues i definir accions conjuntes.
En els darrers cinc anys, el Delta ha patit diversos episodis de pluges torrencials similars amb les pèrdues que això comporta. Les pluges intenses també han tingut afectacions en altres conreus com el de l’olivera. Per això, agricultors, cooperatives i ajuntaments s’han reunit este dimarts a la Galera per a fer un front comú per a reclamar indemnitzacions al Govern. La trobada ha posat de manifest la preocupació per l’estat dels camins rurals i les finques afectades, moltes de les quals han quedat inaccessibles.
Segons els participants, fins dimarts a la nit no hi havia hagut cap contacte directe per part de les administracions competents ni visites tècniques per a valorar els danys. Reclamen que es desplegue un pla d’urgència immediat.
La xarxa no respon a Campredó, Mas de Barberans ni la Ràpita
Les poblacions de Mas de Barberans i Campredó han tornat a denunciar la precarietat de les infraestructures elèctriques i de telecomunicacions, després del nou episodi de pluges torrencials que ha dixat els veïns hores sense llum i incomunicats. A Mas de Barberans, la població va quedar sense electricitat durant 11 hores i sense cobertura de telefonia prop de 40, amb més de 200 litres d’aigua acumulats en només dos dies. L’alcaldessa, Daniela Lleixà, ha criticat que l’origen del problema siga encara un aparell de transmissió obsolet que requerix reactivació manual i ha retret la impunitat amb què operen les companyies subministradores. “Ens indigna perquè és una situació evitable i repetitiva”, ha dit, reivindicant l’Estatut de municipis rurals per a garantir serveis bàsics en igualtat de condicions.
Desena de talls
A Campredó, el balanç tampoc és millor. El president de l’EMD, Damià Grau, ha recordat que només des de l’agost han patit una desena de talls de llum, agreujats pels aiguats recents. Ha apuntat que la xarxa vinculada a la subestació propera és antiga i patix una manca crònica d’inversió. “Cada interrupció afecta famílies i negocis. No és casualitat: és falta d’inversió”, ha subratllat.
En paral·lel, l’Ajuntament de la Ràpita també ha expressat la seua preocupació i reclama millores urgents a la xarxa de subministrament. A través de les xarxes socials, ha denunciat que en alguns barris els talls són continus i posen en risc el dia a dia de la ciutadania i del teixit econòmic.
