L’any 2024 es van celebrar a les Terres de l’Ebre 659 matrimonis, un 14 % més que l’any anterior i la xifra més alta registrada a la regió en els darrers quinze anys. Per a trobar un volum superior de casaments cal retrocedir fins al 2008, quan se’n van oficiar 667. Dels enllaços celebrats el 2024, 609 van ser exclusivament civils i 50 de caràcter catòlic, una de les xifres més baixes de tot el registre històric.
Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa bruta de nupcialitat —nombre de casaments per cada mil habitants— va ser de 3,52 a les Terres de l’Ebre el 2024, lleugerament per sobre de la mitjana catalana (3,45) i la segona més alta dels últims quinze anys. El 2024 només tres demarcacions van superar la taxa ebrenca: el Penedès (3,94), les comarques centrals (3,84) i les comarques gironines (3,70).
Per comarques, el Baix Ebre és la comarca de la regió amb més taxa de nupcialitat, en concret amb 3,8 enllaços per cada mil habitants. La seguix la Ribera d’Ebre, amb un 3,52. Les dos comarques presenten una mitjana superior a la de Catalunya. El Montsià va registrar una taxa bruta de 3,25 casaments i a la Terra Alta, de 3,15.
Per municipis, dels 659 matrimonis celebrats el 2024, 122 se van oficiar a Tortosa; 62 a Amposta; 53 a la Ràpita; 46 a Deltebre i 38 tant a Alcanar com a l’Ametlla de Mar. En canvi, en tres municipis de la Terra Alta —Bot, Caseres i Prat de Comte— no es va registrar cap casament al llarg de l’any.
Casaments del mateix sexe
Del total de matrimonis celebrats, 646 van ser entre parelles de diferent sexe i 13 entre persones del mateix sexe (6 entre hòmens i 7 entre dones), xifra que representa l’1,97 % del total, dos punts per sota del conjunt de Catalunya.
Les dades també reflectixen una diversitat en la composició nacional dels matrimonis entre parelles de diferent sexe. La majoria —496 dels 646 celebrats— van ser unions entre dos cònjuges de nacionalitat espanyola. Tanmateix, gairebé una quarta part dels casaments registrats van implicar almenys una persona d’origen estranger.
En concret, se van celebrar 53 matrimonis entre una dona espanyola i un home estranger, i 71 entre una dona estrangera i un home espanyol. Pel que fa a les parelles formades íntegrament per persones estrangeres, 26 unions van correspondre a cònjuges de nacionalitats diferents i 15 a parelles d’una mateixa nacionalitat.
Les dades de 2024 també indiquen que els ebrencs són els catalans que es casen més jóvens en primeres núpcies, amb una edat mitjana de 36 anys en el cas dels hòmens i de 34 en el de les dones, la segona mitjana més baixa del país. Tot i això, igual que al conjunt de Catalunya, la tendència demogràfica mostra que la població s’unix en matrimoni cada vegada a edats més avançades. El 1981, l’edat mitjana en el primer matrimoni a la regió de l’Ebre era de 26 anys per als hòmens i de 23 per a les dones. El 2001, estes mitjanes havien augmentat fins als 29 i 26 anys, respectivament, i el 2024 se van situar en 36 i 34 anys, amb un increment de deu i onze anys en relació a fa quatre dècades.
En les darreres dècades, el model de celebració dels matrimonis a les Terres de l’Ebre ha canviat de manera radical, igual que al conjunt de Catalunya. El que abans era una pràctica gairebé unànime —casar-se per l’Església— ha dixat pas a un predomini clar del matrimoni civil, un gir que es constata amb força en l’evolució de les dades històriques.
Des que hi ha registres, a partir de 1976, se pot observar com a la segona mitat dels anys setanta la immensa majoria d’enllaços tenien caràcter religiós. Aquell any, a les Terres de l’Ebre es van celebrar 1.024 matrimonis, i només un figura com a exclusivament civil.
Punt d’inflexió
La proporció de casaments civils va augmentar especialment durant els anys noranta i la primera mitat del segle XXI. El 2005 és l’últim any en què es van registrar més matrimonis religiosos que civils: dels 740 celebrats, 403 van ser religiosos i 337 civils. El punt d’inflexió arribaria el 2006, quan els enllaços civils van superar per primera vegada els religiosos. Dels 660 matrimonis d’aquell any, 316 van ser religiosos i 344 civils.
Des de llavors, el matrimoni civil no ha dixat de guanyar terreny. El 2023 se van registrar 578 matrimonis a les Terres de l’Ebre, però només 36 van ser catòlics, un 6,2 % del total. Se tracta d’un mínim històric, superat únicament pel 2020, en plena pandèmia, quan els matrimonis religiosos van caure fins als 20.
El 2024 es van oficiar 50 matrimonis catòlics a les Terres de l’Ebre. D’estos, 19 se van celebrar a Tortosa, 6 a la Ràpita i 3 a Deltebre. A Amposta, Ulldecona, Camarles, l’Ampolla, Gandesa i Tivissa se’n van registrar dos en cada municipi, mentre que en deu localitats ebrenques més només se’n va celebrar un.
Per mesos, a les Terres de l’Ebre, els que van registrar més casaments van ser juny (97) i setembre (71), mentre que els mesos amb menys casaments van ser gener (20) i desembre (34). n
