Avancen les obres de construcció del que està cridat a ser el primer tanatori, crematori i cementeri de mascotes de les Terres de l’Ebre, al polígon de l’Oriola d’Amposta. Els nous serveis funeraris donarien cobertura a particulars, empreses (clíniques veterinàries) i entitats no només de les comarques ebrenques, sinó també del nord de Castelló i de l’est de Terol, ja que actualment no hi ha cap servei d’estes característiques entre València i Riudoms, al Baix Camp, on fins ara havien de recórrer els veterinaris ebrencs que atenen animals de companyia. Si l’animal mor al domicili o al carrer, igualment cal traslladar-lo al veterinari perquè se n’ocupe o contactar directament amb la funerària.
La nova empresa que, amb seu a Amposta, aspira a obtindre llicència per a recollir i gestionar els residus orgànics (les mascotes mortes) és Jardí de Memòries, promoguda per Rosa Subirats i Javier Avellano en un moment clau per al sector, ja que la llei estatal de benestar animal, que va entrar en vigor fa dos anys, no permet enterrar les mascotes en qualsevol finca familiar, com s’anava fent habitualment, per a evitar episodis de contaminació ambiental, sobretot a través de la filtració de l’aigua de pluja. Les despulles han de ser tractades a un lloc especialitzat i, tot i que hi ha l’opció d’enterrar el cos sense cremar en el cementeri autoritzat de mascotes, els operadors aconsellen a l’usuari la incineració, ja que el cadàver igualment s’hauria de desenterrar més endavant per a donar-li un tractament més costós, explica Avellano a este periòdic.
El servei d’incineració, que les empreses funeràries cobren a la clínica veterinària i esta carrega al propietari de l’animal, poden costar entre 100 i 150 euros en el cas del servei més bàsic: incineració i dipòsit en una fossa col·lectiva o trasllat a un gestor final autoritzat, on segons explica Avellano les cendres poden tindre nous usos, incorporades per exemple “al cautxú per a fer carreteres”. Però les funeràries de mascotes oferixen cada vegada opcions més individualitzades i més cares, que atenen amb més sensibilitat el dol per la pèrdua d’un animal.
El projecte amb seu a Amposta inclou, en uns 3.000 m2 de parcel·la, un edifici que funcionarà com a tanatori, amb dos sales de vetlla, on els clients podran exposar les seues mascotes mortes i acomiadar-se’n simbòlicament abans de procedir a la incineració, i un extens jardí amb llums, bancs, una font i música ambiental. Allà podran dipositar les cendres i visitar estes restes quan vulguen, però també se les podran endur a casa. Una de les opcions és emportar-se-les en urnes biodegradables on les cendres se barregen amb llavors d’alguna espècie vegetal que es convertirà en el senyal de la inhumació.
El servei podria estar en funcionament a principis del 2026. “Tenim molts quilòmetres a cobrir i ara l’objectiu nostre és parlar amb tots els veterinaris de la nostra zona d’influència i generar una xarxa per a passar a recollir els cossos”, preveu un dels dos impulsors de Jardí de Memòries, qui reconeix que des que ha començat a publicitar-se la futura obertura d’este negoci, ha percebut un interès creixent dels clients potencials, que no inclouen ramaderies en cap cas però sí protectores o asseguradores que tenen dins de la seua cartera de serveis assegurances de decés de mascotes, a més a més de les clíniques, que acostumen a fer de principal canal de transmissió entre el propietari de l’animal i la funerària. Avellano no entra al detall dels preus. En qualsevol cas, no costarà el mateix incinerar un animal gran que un de menut.
Només a Tortosa hi ha mitja dotzena de clíniques veterinàries, i també n’hi ha cada vegada a més municipis que abans no tenien este servei. Els veterinaris mantenen els cadàvers refrigerats fins que, aproximadament un cop a la setmana, són recollits per la funerària. Fins ara, la firma que feia esta funció, gairebé en règim de monopoli al territori, era L’Última Llar, de Riudoms, però ara hi haurà una alternativa més propera.
Regularització de la tinença i de la mort
Jardí de Memòries recepcionarà tot tipus de mascotes, “des d’un periquito fins a un conill o una tortuga”, passant naturalment pels gats i els gossos, però sempre que els animals provinguen d’una tinença regularitzada. És a dir, la mascota ha d’haver estat donada d’alta en el cens de mascotes o animals de companyia dels ajuntaments, de forma ben documentada i reglada, amb la qual cosa queden fora els exemplars d’espècies exòtiques que s’obtenen o es tenen de forma il·legal i que especialment “durant èpoques passades van ser objecte de contraban”, recorda Avellano. La llei vigent de benestar animal considera de companyia aquell animal domèstic o silvestre en captivitat que conviu principalment a la llar, sempre que es puga mantindre en bones condicions de benestar. També obliga a identificar la mascota amb un microxip activat per un veterinari, com ja calia fer anteriorment. Quan la mascota es mor, cal donar-la de baixa al cens, en un termini màxim de 30 dies des de la defunció.
