El 2023 ha estat un any de molta tensió i l’hem acabat de la pitjor manera amb la guerra russa a Ucraïna i la reacció desproporcionada del govern israelià contra Palestina. Uns 10.000 civils han mort a Ucraïna des de la invasió russa i el nombre de morts a la franja de Gaza supera els 24.000, el 70% dels quals són dones i nens. Estem a la vora de l’abisme i si en el 2024 no afrontem els greus problemes que tenim, estem abocats al desastre a nivell global.
És imprescindible acabar amb aquestes matances arribant a acords justos i no tractar d’imposar la llei del més fort. La comunitat internacional s’ha d’involucrar més i els EUA han de deixar d’alimentar la massacre palestina facilitant armament a Israel.
Hem d’acabar amb la pobresa i les desigualtats insostenibles. Segons el recent informe d’Oxfam Intermón, les majors fortunes del món estan acumulant cada cop més riquesa, la bretxa entre rics i pobres s’engrandeix, amb més de 800 milions de persones morint de fam. Segons l’UNICEF, cada dia 13.800 nens moren per causes relacionades amb la desnutrició. És una qüestió de voluntat política, una part del que gasten els països en armament bastaria per a erradicar la pobresa. És molt injust que un nen, pel fet de néixer en una determinada part del món, estigui condemnat a viure tota la seva vida en la pobresa. Si no hi ha justícia no pot haver-hi pau al món i si no som capaços de viure amb pau és que no mereixem continuar existint.
Els països s’han de prendre molt en serio el canvi climàtic i complir amb els acords de París del 2015. Es van comprometre per escrit a reduir les emissions atmosfèriques, per tal de rebaixar la temperatura del planeta, però la realitat és que, segons Global Carbon Project, en el 2023 hi ha hagut un nou rècord de les emissions de CO2. Hem desequilibrat la naturalesa, com ho evidencien les inundacions, terratrèmols, incendis, sequeres i ones de calor, fins al punt de posar en perill la vida al planeta.
Hem de passar d’una economia obsessionada pels beneficis, sense importar les persones i el mal causat al planeta, a una economia menys consumista i menys competitiva, amb una distribució més justa dels recursos que hi ha al planeta. Segons la Unió Europea, en el conjunt dels estats membres es desaprofiten el 20% de la producció alimentària, a Espanya és el 30%. Una part del món acapara i malbarata el que necessita l’altra part per a subsistir.
Encara queda temps per fer les coses d’una altra manera però no gaire, els canvis han de venir ja. Hem arribat a un punt, com a espècie, en què estem posant en perill la nostra supervivència i la del planeta. Com va dir Groucho Marx: “La humanitat, partint del no-res i amb el seu propi esforç, ha arribat a aconseguir les més altes cotes de misèria”.
