La polèmica al voltant de l’edifici Arriaz, pendent d’enderroc per sentència judicial ferma, continua generant tensió política i social a la Ràpita. Ara, arran d’unes declaracions de l’exalcalde Miquel Alonso (PSC) en una entrevista a Ràdio Ràpita, en què va dixar anar diverses acusacions.
Alonso arrancava el seu relat explicant que en el període del 2003 al 2011 l’Ajuntament de la Ràpita va rebre la quantitat més gran de projectes de construcció d’obres. En esta època de boom immobiliari, “hi havia problemes perquè hi havia promotors que venien a parlar amb els equips tècnics i d’altres amb els polítics, amb la qual cosa hi havia una certa confusió. Davant d’això, entre el govern municipal i els serveis tècnics se va acordar que qualsevol informe desfavorable o d’il·legalitat urbanística es passaria pel registre de l’Ajuntament per dixar-ne fe”. Segons l’exalcalde socialista, este registre era una “condició sine qua non”.
Informe cuinat a posteriori
És en este context, que la promotora immobiliària Sabadell Arriaz va demanar una llicència d’obres, que acabaria sent aprovada el gener de 2006. “En contra del que diuen els d’ERC, quan la comissió de govern va aprovar la llicència d’obres el 26 de gener del 2006, no hi havia cap informe desfavorable”. I, de fet, va anar més enllà: “El 2017, sis anys després de dixar de ser alcalde, van notificar-me que estava imputat en una querella criminal per part dels veïns propietaris d’Arriaz i va ser llavors, en demanar l’expedient del cas a l’Ajuntament que, per primera vegada, tant el senyor Tomàs Zaragoza, que treballava al servei jurídic quan se va aprovar la llicència, com jo, veiem el famós informe desfavorable, que el 2006 no havia passat pel registre de l’Ajuntament”. I llançava una acusació: “Això vol dir que durant el període entre el 2006 i el 2017 algú va fer elaborar l’informe i el va col·locar a l’expedient”.
Paral·lelament, també va explicar que els problemes van començar amb l’inici de les obres per part d’Arriaz, ja que van produir-se despreniments que afectaven una parcel·la existent en un nivell inferior a l’Horta Vella, en un polígon no urbanitzat. L’exalcalde socialista va detallar que la família propietària va anar dos vegades queixar-se a l’Ajuntament, cosa que va portar a Arriaz a construir dos murs de contenció per a evitar les molèsties. “No contents amb això, venen una tercera vegada, se veu que aconsellats des d’ERC i Josep Caparrós [exalcalde republicà], i, juntament amb un advocat urbanístic a qui havien encarregat elaborar un informe de la llicència donada a Arriaz, em fan una proposta: si els dixava construir a la seua parcel·la, no presentarien cap denúncia”, va dixar anar Alonso, que va afirmar que es va negar a acceptar este pacte contrari a la llei i que un any després d’haver donat la llicència d’obres van rebre la denúncia, que acabaria desembocant anys després en una sentència que la declararia il·legal.
La família denunciant ho desmentix
Arran d’estes declaracions, la família Bernaltes —la denunciant— ha trencat el silenci per a defensar la seua “dignitat” després d’haver-se vist vinculats, per part d’Alonso, en una presumpta petició d’urbanització il·legal a canvi de no denunciar l’Ajuntament. En este sentit, qualifiquen les paraules de l’exalcalde de “plenes d’imprecisions, falsedats i acusacions greus”.
En un comunicat, la família determina que “fa gairebé vint anys que convivim amb un procediment judicial que no vam buscar, però que ens vam veure en l’obligació d’iniciar quan vam comprovar que es permetia l’ocupació, de forma il·legal, dins de la nostra finca”.
També rebutgen haver demanat qualsevol pacte irregular: “La nostra família, lluny d’anar a proposar cap pacte il·legal, simplement vam anar a demanar empara a l’Ajuntament de la Ràpita davant uns fets que consideràvem gravíssims. Que esta actuació legítima —demanar protecció a l’Administració— es vulga traduir ara com si haguéssem anat a negociar una il·legalitat és un gir inadmissible de la realitat”.
A més, desmentixen les paraules d’Alonso respecte de la “fabricació a posteriori” de l’informe desfavorable i afirmen que el document va ser registrat: “El 12 de gener de 2006, l’arquitecte municipal va emetre un informe desfavorable respecte a la llicència concedida, amb registre d’entrada el 26 de gener de 2006. Malgrat este informe, la llicència d’obres tira endavant”.
La família Bernaltes demana un “mínim de rigor polític”, que “cadascú assumisca la seua responsabilitat” i “es deixe d’utilitzar el nom de la nostra família per a tapar decisions polítiques i urbanístiques totalment ineptes que no vam prendre nosaltres”. I afegixen: “Mai vam voler que l’edifici s’acabés enderrocant ni desitjàvem passar per un procés judicial tan llarg i costós […] Avui, el resultat és desastrós i, per desgràcia, qui acabarà assumint el cost serà el poble i no les persones responsables d’haver permès que això succeís”.
