Els discursos d’inici de legislatura tenen caràcter inaugural i simbòlic i poden donar pistes de per on anirà la legislatura; per això m’ha semblat interessant fer una anàlisi en profunditat dels que es van pronunciar dissabte passat. Este article vol ser d’estil acadèmic.
He establert una mateixa plantilla d’anàlisi per a cada discurs. Hi ha una primera part descriptiva, amb estes categories: subjecte (que vindria a ser com l’actor principal d’una pel·lícula), destinataris, temes, idees força, dimensió espai/temps. La segona part és analítica, amb les categories següents: absències, continguts implícits, elements simbòlics i to del discurs. No cal dir que esta anàlisi és incompleta (per la limitació d’espai) i subjectiva.
Part descriptiva
Sergi Arnau (CUP): El subjecte principal del seu discurs és la mateixa CUP. Els destinataris són els ciutadans de Tortosa i els altres grups municipals. Aprofita per donar a conèixer els sis punts del pacte de legislatura i quines haurien de ser les prioritats de l’acció municipal.
Qualifica de prepotent l’actuació de l’equip de govern sortint. La idea que té més força en el seu discurs és que s’han de canviar les polítiques (i no només les formes). No fa referència als barris i pobles de Tortosa i la seua mirada s’adreça al futur, on veu reptes difícils i on dona marge de confiança a l’equip de govern.
Mar Lleixà (ERC): El subjecte principal del seu discurs és el nou govern municipal. Els destinataris són el conjunt dels tortosins. Entre els temes que més destaca estan la transparència, la participació i la proximitat. La idea amb més força és posar les persones al centre de tot. Insistix en el paper que han de jugar els barris i els pobles. La dimensió temporal abasta la legislatura.
Meritxell Roigé (Junts per Tortosa): Els subjectes principals del seu discurs són, en primer lloc, ella mateixa, després, la seua candidatura i, en tercer lloc, les persones que han col·laborat amb ella. Els destinataris són, d’una banda, les persones que li han dotat suport i, de l’altra, els altres grups municipals. Els temes són els mateixos que ja figuraven en el seu programa electoral. Dos són les idees força del discurs: que tornarà a l’alcaldia i que el govern que s’acaba de constituir és un govern de perdedors. Fa menció expressa als barris i pobles del municipi (amb referència especial als Reguers i Vinallop). Mira molt al passat (actuacions fetes, resultats electorals) i poc al futur.
Jordi Jordan (Movem Tortosa–PSC): El subjecte principal és el pacte de govern que acaben de fer amb ERC i els destinataris són el conjunt dels ciutadans de Tortosa (“els que ens han votat i els que no ens han votat”). Els temes en què més ha incidit són la seua voluntat d’obertura, la majoria social que sustenta el nou govern, que se’ls considere capacitats per a la gestió, i la humilitat amb la qual ho faran. La idea que vol transmetre amb més força és la de posar les persones al centre de les polítiques a aplicar. Fa referència als barris i als cinc pobles i la seua mirada temporal no està gens enfocada al passat sinó al futur de la legislatura.
Part analítica
Sergi Arnau: Com absència destacada del seu discurs assenyalaria el no haver fet cap referència a l’abstenció, més encara quan ha parlat expressament dels 14 vots que van fer possible la representació municipal, sense els quals l’haguessen perdut. El contingut implícit, al meu parer, és que no tenen mecanismes per avaluar el grau de compliment de les sis mesures del pacte d’investidura. Com a elements simbòlics, fa referència al riu, al territori i a la “ferralla feixista” (el monument del riu). El to és conciliador cap a les altres dos candidatures del pacte i dur envers el govern sortint.
Mar Lleixà: És un discurs curt i genèric. El destacat agraïment que li fa a Xavier Faura posa en relleu l’absència d’explicació sobre la decisió de dos dels tres membres del seu grup de no recollir l’acta de regidor. L’element implícit més destacat, en forma de crítica, el trobem darrere la reiteració de l’“ara sí” que els veïns de Tortosa seran escoltats i tindran els serveis que es mereixen, donant a entendre que fins ara no ho havien tingut. El riu i la capitalitat són els seus principals elements simbòlics. El to és moderat.
Meritxell Roigé: Hi ha dos absències destacables en el seu discurs: en cap moment fa referència a Junts per Tortosa (sempre utilitza l’expressió “la meua candidatura”) o nocions sinònimes; i no fa cap menció a la llei com origen del mecanisme que fa possible que, tot i ser la llista més votada, no haja obtingut l’alcaldia (per dos vegades ho atribuïx a “l’aritmètica”). D’aquí es deriva un dels continguts que veig implícits del seu discurs: una suau ombra d’il·legitimitat (sense utilitzar, però, esta paraula) sobre el pacte que l’ha fet fora de l’alcaldia “contra la voluntat de moltíssims tortosins”. L’element simbòlic que més utilitza és el tortosinisme (“l’estimada Tortosa”). El to conté lloances per als partidaris i és aspre amb els contraris.
Jordi Jordan: Dos absències m’han semblat notables: no fa cap menció al fet que ell ocuparà l’alcaldia els dos primers terços del mandat i ERC la resta, i no parla de com resoldran les desavinences que sense dubte tindran. Com a element implícit destacaria que li fan molta temor les batalles internes i els personalismes. El riu i el passat històric són els seus principals elements simbòlics. El to és conciliador i de ma estesa als partits de l’oposició.
Si només pogués utilitzar un adjectiu per qualificar cada un dels discursos, diria que el de Sergi Arnau és analític, el de Mar Lleixà neutral, el de Meritxell Roigé bel·ligerant i el de Jordi Jordan institucional.
Els discursos es poden escoltar al canal de YouTube de l’Ajuntament de Tortosa.
