Després de 42 anys fent ràdio, donant veu a tants actes, esdeveniments i moments especials del nostre territori, ha arribat l’hora del descans. Ha arribat el teu torn de desconnectar, de gaudir de la vida sense presses i, sobretot, de viure més per tu, per la gent que estimes i per aquelles aficions que, segur, has anat deixant a mig fer per falta de temps. La setmana passada ja vam escriure unes paraules sobre l’amic Ximo Rambla, que també fa un pas al costat. I és que toca. Toca saber dir “fins aquí” amb elegància i saviesa, sabent que el llegat que deixeu darrere és immens. Manel, tu has estat un referent per a molts. Per a tots, diria. I per a mi, en particular.
Quan tenia només 14 anys i vaig començar a fer els meus primers passos a la ràdio, tu hi eres. Vas estar al meu costat, em vas acompanyar, vas creure en mi. I el destí —o la vida, que sovint escriu guions curiosos— va voler que anys més tard coincidíssim a l’Ajuntament d’Amposta: jo com a regidor, tu com a director de la ràdio. Sempre recordaré com de bé ens ho vam passar, com de fàcil era treballar junts, i com de sinceres eren les rialles compartides. Tots aquests anys d’experiències i complicitat quedaran dins meu com un regal. Ara, estimat Manel, arriba una nova etapa. I no és un final, sinó un nou començament. Et desitjo el millor en aquesta jubilació més que merescuda. Gaudeix-la com només tu saps fer: amb passió, amb generositat i amb aquell esperit viu que sempre t’ha acompanyat. Gràcies per tant. Ens has deixat molt. Ens has deixat empremta.
