Marc Ordeix, coordinador Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis: “Cal amollar fins a milers d’esturions perquè uns quants tornen al riu a fresar”

Quin és el full de ruta a partir d’ara?

Estem treballant amb el MITECO per a elaborar una estratègia a partir d’ara per a la reintroducció de l’esturió a la Mediterrània occidental, però sempre depenem de com vaja la reproducció a França.

Quants exemplars s’han d’introduir a l’Ebre per a poder valorar si l’espècie hi sobreviu?

A les proves pilot d’alliberament ens obliga el Govern francès i estan funcionant, perquè la gran majoria dels esturions alliberats en la primera no han sigut menjats per silurs ni han caigut en cap parany, i han arribat a l’estuari o han sortit al mar. S’han d’alliberar centenars o milers d’esturions perquè uns quants tornen al riu a fresar.

Us consta que l’Ebre és un riu prou apte?

El coneixement que tenim ens diu que l’Ebre és un bon riu, tant o millor que la Garona. Si a França hi ha reproducció suficient, ens haurien d’enviar esturions regularment i com més jovenets millor, més petits que l’any i mig que tenen els que hem portat fins ara, perquè així tindran menys impregnació de les característiques de l’aigua d’allà, recordaran l’aigua de l’Ebre i quan siguen adults per a reproduir-se, tornaran a l’Ebre. A França, quan van tenir més èxit va ser el 2004 i el 2007, en què van tenir molta cria i van poder alliberar esturions molt petits, que són els que ara estan tornant a la Garona i s’hi estan reproduint.

Fins d’aquí a 15 o 20 anys, no es podran traure conclusions.

A França fa una vintena d’anys que funciona el projecte, i és ara que estan veient que tornen a l’estuari o que remunten el riu. Fins i tot algun ja s’ha degut reproduir, tot i que no hi ha constància perquè és un riu molt gran i molt tèrbol. Al riu Ebre l’aigua és més transparent i les característiques físiques i químiques són més bones. La qualitat dels invertebrats que hi ha ens diu que la qualitat és molt bona pel que fa als peixos, perquè té platges, zones profundes per a fresar i prou velocitat de l’aigua. Li faltaria més cabal, perquè a la desembocadura es desencadene un efecte crida dels peixos que hi volen tornar.

Hi ha algun pla previst per a altres migradors com la saboga?

Estem convençuts que amb les rampes de peixos, la saboga podrà penetrar fins a Flix. Hi ha el compromís dels socis del MigratoEbre de marcar peixos a la primavera amb xips per a avaluar si remunten les rampes de Xerta o Flix, on hi ha instal·lats uns sensors i càmeres subaquàtiques. També se n’han instal·lat a la resclosa de Xerta, on s’ha canviat el sistema d’obertura i tancament de portes per a enganyar els peixos i que també puguen remuntar l’assut per esta via. Ja ens consta que hi han pujat llissals i alguna saboga.

Com es recordarà el projecte, amb perspectiva, d’aquí a uns anys?

Ara estem fent un experiment científic, però l’objectiu és recuperar una espècie que havia tingut un paper molt important en l’ecologia i l’economia del territori.