ENTREVISTA // Quin tipus de pesca practica.
Arrossegament. Agafem molta varietat de peix. Els de temporada i el polp, el lluç, la peluda o la galera, entre molts altres, que trobem tot l’any.
Diuen que és una tècnica poc selectiva.
Menys del que la gent es pensa. Això no és com posar una borrassa en una olivera.
A casa seua, és un ofici que s’hereta.
A finals del segle XIX, el primer pescador de la família va instal·lar-se a Tortosa. Els següents van fer cap a l’Ampolla. Els pioners feien pesca fluvial en el tram final de l’Ebre i tota la desembocadura. Després van venir les arts menors i jo i el meu germà vam apostar per l’arrossegament. El meu fill és la sisena generació.
Com s’aprèn a pescar?
Hi ha l’Escola Nàutica Pesquera. Però importa molt allò que et van llegant els que en saben. Del meu pare he après coses que no estan als llibres. Ma rebesiaia deia que amb gregal pocs diners al davantal.
Diu que la sal circula per les seues venes.
Hi ha nits que se’t fan llargues intuint que l’endemà tindràs un bon dia de pesca. Sense aquesta il·lusió és impossible dedicar-te a això. T’aixeques cada dia a les 5 del matí i et passes dotze hores fora de casa. El dia que em faça peresa, ho dixo.
És una feina imprevisible.
Del tot. Convius amb el factor sorpresa. No sé què passarà demà perquè cada dia és diferent. Qui vulga fer previsions se la pegarà.
Com és la seua rutina?
A cada barca n’anem quatre. Em llevo a les 5.30, preparo motor i aparells i sortim a les 6.30. Fins a les cinc de la tarda. Busquem el lloc, sempre mínim a tres milles de la costa o 50 metres de fondària. Tirem xarxes, calem i xorrem les vegades que faça falta. Cada dia, depenent del temps, decidim ruta.
Hi ha colzades entre companys?
Sovint. El pescador és envejós. Però per coses menors, eh. Com a la cua del súper, que si jo he arribat primer, que si tu estaves abans. Este és un ofici molt competitiu. Per exemple, el meu germà i jo ens estimem molt, però cadascú a la seua barca.
Com ha canviat esta feina?
Com la nit i el dia. Ens van subvencionar per a modernitzar la flota. Ara tenim barques molt competitives, però ens hem passat de frenada. Teníem embarcacions per a guanyar-nos la vida; les d’ara són ultrapotents, t’ajuden a pescar més, però també saturem mercats i estressem moltes espècies. Hem treballat més del que calia.
Des d’Europa arriben noves limitacions.
El que cal és reduir l’esforç pesquer. Sempre hi ha la temptació de voler pescar en un dia allò que faries tota la setmana. No pot ser. Hem de pensar en aquells que venen darrere nostre. El pitjor enemic de la pesca és el mateix pescador. I la contaminació.
Els complica la vida la brossa al mar?
No parlo només de les tones de plàstic i altres residus que traiem cada dia. Hi són i ens donen molts mals de cap. Però em referia més aviat a la contaminació que baixa pel riu.
De quin tipus?
Natros vam notar quan es van remoure els residus de Flix. També amb alguns productes que es tiren al Delta per a frenar espècies invasores. El peix és molt sensible. Si no es mor, fuig.
També deu influir el canvi climàtic.
També. Els moviments de temperatura varien els patrons de conducta dels peixos. Abans agafàvem molt de llobarro a l’hivern; ara hi és comptat. El que ens cal aquí és que per l’Ebre baixe aigua de valent. Això sempre ha sigut una barrera d’or. El millor peix sempre està prop de les desembocadures. Val a dir que ara es torna a treure reig i corball, típic d’esta zona i que fa anys que no vèiem.
Com es comporta el consumidor?
Els jóvens no mengen peix. I de les parades que hi havia abans, poques en queden. Fa uns anys, a Tortosa hi havia un mercat del peix potentíssim. Natros continuem servint a les parades de la zona, però també n’enviem a Itàlia o França.
Alguns descobrixen ara espècies de tota la vida.
Com la galera. Aquí, a l’Ebre, sempre hem sabut que era bona. Però ara té molta més tirada.
Per què els canvis de preu són tan bruscos?
L’oferta i la demanda. Després d’una llevantada hi ha molt de peix. Però si cada dia treus el mateix, satures el mercat i el preu cau. Has d’oferir una altra cosa.
El mar fa respecte.
Se n’hi ha de tenir. Mai podràs dominar-lo i cada dia t’ensenya una cosa nova.
Algun ensurt?
Res important. Però les avaries en alta mar no són com quedar-te a la carretera amb el cotxe. També et pot venir un temporal imprevist. M’ha tocat lluitar contra alguna forta mestralada.
Topades inesperades amb algun peix.
De taurons res, eh. Moltíssims dofins, últimament. Vaig patir amb una manta o tòtina, com en diem aquí. La vam treure de la xarxa. Era molt gran i em va caure damunt, amb la mala sort que em va punxar al peu. Un dolor insuportable.
Passa de pressa la vida de pescador?
Els primers sis mesos després de la veda, fins Nadal, passen volant. Amb el fred, l’hivern es fa pesat. Però ja li has donat la volta al calendari.
