És dissabte, són les set i quart del matí i sona l’alarma. “Per què m’estic despertant un cap de setmana a estes hores?”, penso. Només em falten uns segons per reaccionar i recordar quin dia és avui. Ara sí, una dutxa, ampolla d’aigua i un entrepà per a esmorzar de camí. Només sortir per la porta de casa ja veiem passar dues persones en cotxe que van amb la mateixa camiseta, i una mica més avant tres més —però d’un altre color. Arribem a l’estadi de Ferreries i topem amb els primers coneguts. Abraçades aquí, copets a l’esquena allà. Fa molt bon dia, la gent està contenta malgrat la matinada. I, ara sí, sona el megàfon de les Sombres; que comencen les Penya Olimpíades.
No ens cansem de dir-ho, això dels tortosins no té límit. Ni més ni menys que 73 colles d’amics i més de 1.500 persones trobant-se cada dia després d’haver entrat per la porta de casa a les set del matí —sent optimistes— per guanyar el gran premi, el somni de tota colla: el Circuit de les Penyes. Tot i que les ganes per aconseguir-ho són grans, també som realistes, només alguns estan preparats per a fer-ho.
Després d’uns anys participant en el concurs i d’haver agafat una mica d’experiència, algunes colles prenen la decisió d’intentar ser els campions. Dies de baixades pel riu per comprovar que l’andròmina flota i nits tancats al local fent les manualitats que de petits no van fer. N’hi ha d’altres que passen els anys i les ganes de no dormir la migdiada per fer “quatre jocs” al passeig del riu ja no les tenen. Això sí, a ser els reis de la nit ningú els guanya.
A qui hem d’agrair els “quatre jocs” és a les Sombres, que no en tenien prou en formar part d’este xou com a penyistes, també necessitaven ser qui ideessen cada detall de les onze proves per a nosaltres. Pel que més els admiro, però, és per suportar-nos com bonament poden als que no han llegit bé la bitàcola, als que han fet tard a la prova o als que intenten sabotejar-los en pernils.
Més enllà de quedar els primers o els últims, crec que el que ens motiva a inscriure’ns any rere any és el sentiment d’unió. Perquè durant uns dies, la preocupació dels penyistes és només ser penyista, en tot el que això comporta. Consultar el rànquing cada cop que s’actualitza, comentar els resultats amb la nostra colla agermanada o ser els més originals a l’hora d’aconseguir els punts extra del dia. No us enganyaré, com a tortosina sento molt orgull de formar-ne part, perquè fer-ho és sinònim de formar part d’una gran família.
