La incertesa sobre el futur de la central nuclear d’Ascó ha tornat al centre del debat després que el Congrés rebutgés l’esmena que plantejava allargar-ne l’activitat. En un municipi on una part essencial de l’economia depèn directament i indirectament de la planta, l’alcalde, Miquel Àngel Ribes, expressa la preocupació que la incertesa sobre el tancament de la nuclear genera entre la població i els treballadors.
El Congrés va tombar allargar la vida de la CN d’Ascó I, com ho heu rebut des de l’Ajuntament?
Estem decebuts pel resultat de la votació. És tacticisme polític per part de tots. Tothom diu per darrere que les centrals continuaran, però la situació genera una indeterminació i uns dubtes que no són poca cosa. Hi ha gent del municipi, emprenedors i treballadors que potser no volen desenvolupar projectes perquè no saben que passarà d’aquí a uns anys. Estem treballant en una diversificació econòmica gràcies als fons de transició nuclear, però no sabem què serà de nosaltres i això és molt preocupant per a la ciutadania.
Justament esta setmana, des d’ANAV, han dit que estan predisposats a continuar operant tant les centrals d’Ascó com la de Vandellòs. Què creu que hauria de fer ara el Govern espanyol?
Les últimes notícies són que el Govern ha passat la petició de pròrroga de la central d’Almaraz al CSN per a la seua avaluació. És una bona notícia, perquè pensàvem que això es quedaria a un calaix. Entenem que, si la planta té totes les mesures de seguretat, que les té, i pot continuar amb la pròrroga, quan torne el resultat, el Govern haurà de prendre una decisió encertada, que és la de donar la pròrroga a Almaraz.
Almaraz va per davant. Ascó ha de seguir els mateixos passos?
Si Almaraz se prorroga, està clar que tenim moltes possibilitats que Ascó també. Això ens dona un respir al territori i fa pensar que hi pot haver possibilitats de pròrroga.
Creu que la petició que han de fer les propietàries de la central al Govern espanyol se donarà en breu?
Ja la van fer per Almaraz, quan arribe el moment de les altres ho faran. Ja s’han manifestat per a continuar operant tant Ascó com Vandellòs.
Una de les peticions del Govern per a allargar la vida de les centrals és garantir la seguretat. Entén que hi ha seguretat per a continuar operant?
I tant. Les centrals fan controls de seguretat contínuament. A més, hi ha els residents del CSN de plantes nuclears d’Espanya que fan el seguiment perquè tot estigui dins dels estàndards que pertoquen. Les nuclears a Espanya són totalment segures i passen qualificacions molt altes. Són centrals que poden continuar operant molts anys més.
Què suposaria per al municipi d’Ascó el tancament de la nuclear?
Suposaria la destrucció de pràcticament tota l’economia local. Hi ha molts treballadors, molts professionals i especialitzats en la indústria s’haurien de buscar la vida en una altra zona. Perdríem molta població, i això afectaria el comerç local, faria els negocis menys rendibles i hi hauria menys gent consumint. També totes les empreses que actualment donen servei a la central se quedarien sense faena. No és només la gent que hi treballa directament, sinó tots els treballadors indirectes i l’economia que gira al voltant de la nuclear.
Els fons de transició nuclear estan preparant el territori justament per al tancament de les centrals. En cinc o deu anys, la zona estarà preparada?
Penso que no. No dona temps. Posar en marxa els fons de transició nuclear ha portat cinc anys. S’està fent molta feina i fa molt temps que hi treballem, però si tanquen les centrals, el Fons de Transició s’acabaria i per tant tota esta feina que hem fet fins ara no podria continuar.
Com s’imagina, a llarg termini, l’economia d’Ascó i de la Ribera d’Ebre?
Si continuen les centrals nuclears, podem fer la transició nuclear a tota la zona de la Ribera i a tota la zona afectada pels fons de transició. Penso que serà una de les regions més pròsperes, sobretot pel que fa al tema industrial, però també en altres sectors. Venim pràcticament de res i tenim molt de marge d’evolució, serem una de les zones referents a Catalunya.
