Les Terres de l’Ebre tenen des de fa temps i amb vista als pròxims anys el repte de diversificar l’economia que depèn del monocultiu industrial nuclear, especialment a la Ribera d’Ebre. Ara mateix, hi ha dos realitats que han agafat velocitat en este sentit i que poden corregir les veus que consideren que el territori no estarà preparat quan arribe el moment, d’aquí a mitja dotzena d’anys, d’absorbir els llocs de treballs que implica la indústria atòmica.
D’una banda, el nou impost a les centrals creat per la Generalitat el 2020, concebut molts anys enrere per polítics del territori i finalment desplegat amb l’ambició aportada per diferents partits, acaba tot just d’obrir l’aixeta dels ajuts efectius a les empreses que impulsen projectes d’inversió o de transició energètica i que impliquen la creació de nous llocs de treball. Moltes iniciatives podran començar a caminar o accelerar gràcies als més de 52 milions en ajuts que es repartixen i que suposen una injecció estratègica capaç d’obrir la porta a un nou territori.
D’altra banda, però amb molts punts de confluència, el polígon del Molló de Móra la Nova, durant anys fantasmagòric, s’està consolidant com el gran actiu per a la diversificació econòmica a la comarca, ja que no només alberga l’única àrea amb connexió 5G de Catalunya, sinó que opta a una de les gigafactories que promou la Comissió Europea al continent i ja ha transcendit també que aspira a rebre una fàbrica de satèl·lits de l’empresa Sateliot, una estació òptica per a monitorar el satèl·lit català 6GStartLab o una fàbrica d’impressores 3D per al sector alimentari.
