Aquests dies de precampanya, aquí al territori ebrenc, es viu amb una intensitat inusitada. La premsa digital no para d’informar: presentacions de cap de llista, presentacions de programes, i fins i tot, presentacions de membres de la llista. Em pregunto si realment a la majoria d’ebrencs li interessa a quin número quatre, cinc o sis va a la llista el seu veí de carrer, d’escala o de barri de qualsevol localitat, poble o municipi i de quin partit és.
Però, la realitat és que gràcies a aquests diaris digitals estem distrets i podem saber d’aquelles persones del territori que fan un pas avant, altres que fan un al costat i altres que marxen cap a casa o a les trinxeres a esperar temps millors.
Confesso que m’encanten aquestes notícies de qui va a una llista i qui no va, és a dir: qui és l’elegit per a la glòria i qui cau en combat o es tirat a una fossa comuna sense un comiat digne o unes gràcies pels serveis prestats. En això reconec que soc un “rara avis”.
La veritat que ja queda poc per tancar les llistes i confirmar quines llistes es presentaran a cada municipi ebrenc d’acord amb els terminis establerts per la convocatòria a les properes eleccions municipals previstes per al maig. Eleccions que pels rumors que arriben d’enquestes esotèriques o clandestines sembla que hi haurà canvi de tendència. També és cert que al final l’única enquesta bona és la del dia de les eleccions. Però no hem d’oblidar “quan toquen campanes final de festa”.
Ja per acabar, i com diu el meu amic Masià sembla que pel barri marítim d’Amposta hi ha un cert nerviosisme. Nerviosisme que jo li dic que es respira no només pel famós barri marítim d’Amposta, sinó per aquestes terres banyades pel riu Ebre. També més amunt de la Torre de Font de Quinto els nervis floregen a l’ambient. Les peces del tauler comencen a bellugar-se.