Només el 25,5 % de la població de 15 anys o més de la regió de l’Ebre comptava amb estudis superiors a data de l’1 de gener de 2023. Esta proporció inclou tant els estudis universitaris com els de grau superior de formació professional o equivalents, i queda molt per sota de la mitjana catalana, situada en el 35,6 %, segons dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) en l’estadística de cens de població i habitatge 2023. És la pitjor dada de totes les regions catalanes.
La diferència de gairebé deu punts percentuals remarca una desigualtat territorial significativa en l’accés o assoliment de formació superior. L’anàlisi per sexes evidencia una marcada diferència: les dones representen el 54,5 % del total de persones amb estudis superiors a la regió, mentre que els hòmens en constituïxen el 45,5 %. En xifres absolutes, 22.203 dones i 18.570 homes han completat esta etapa formativa.
Les dades del cens de població i habitatge corresponents a 2023 i publicades per l’Idescat divendres passat també permeten conèixer els municipis ebrencs amb el major percentatge de persones que tenen educació superior. Encapçalen el rànquing Ascó (32 %), Freginals (31,9 %), Flix i Tivissa (30,4 %) i Móra d’Ebre (30 %). La capital del Baix Ebre ocupa la dotzena posició del rànquing amb un 28 % i la del Montsià, la quinzena amb un 26,2 %. A Gandesa, només 2 de cada 10 persones majors de 15 anys han assolit estudis superiors. Els municipis ebrencs amb els percentatges més baixos són Corbera d’Ebre (19,1 %), Camarles (19 %), Batea (18,4 %) i Sant Jaume d’Enveja (17,6 %).
Pel que fa al conjunt de Catalunya, el percentatge més elevat correspon a Sant Cugat del Vallès (63,0 %), Renau (61,8 %) i Sant Just Desvern (61,1 %). Els municipis amb el percentatge més baix són la Jonquera (10,8 %), Bovera (15,6 %) i Badia del Vallès (16,3 %).
Per comarques, a escala de tot el país, el Barcelonès (42,2 %), el Pallars Sobirà (42,0 %) i el Garraf (39,1 %) lideren el rànquing amb més població amb estudis superiors. En contrast, la Terra Alta se situa al capdavant de les comarques amb menor percentatge de formació superior, amb només un 21,2 %. La seguixen l’Alt Empordà (24,1 %) i dos comarques ebrenques: el Montsià (25,2 %) i el Baix Ebre (25,5 %). Només la Ribera d’Ebre supera la mitjana regional, amb un 28,4 %, tot i que encara queda lluny de la mitjana nacional.
Estudis primaris
D’altra banda, amb un 17,7 % de la població que només té estudis primaris o inferiors, les Terres de l’Ebre també encapçalen el rànquing de regions de Catalunya amb menor nivell formatiu bàsic i superen de llarg la mitjana catalana, que se situa en el 13,4 %.
Este 17,7 % correspon a 12.621 hòmens i 15.726 dones, fet que mostra que, tot i els avenços, encara hi ha un segment destacat amb una formació molt bàsica. Este poc nivell formatiu és molt més accentuat en municipis com la Fatarella (28,2 %), Vilalba dels Arcs (26,1 %), Batea (25,9 %), el Perelló (25,6 %) o Riba-roja d’Ebre (24,2 %).
El gruix de la població es concentra en nivells formatius mitjans. El 35,3 % de les persones de 15 anys o més han assolit la primera etapa de l’educació secundària (ESO incompleta o equivalent), amb 31.425 hòmens i 25.043 dones. Un 21,6 % ha finalitzat la segona etapa d’este nivell educatiu (batxillerat o cicles formatius de grau mitjà), en què hi ha més hòmens (18.366) que dones (16.237).
