El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA), del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili, porta a terme una nova campanya arqueològica al jaciment de l’Antic d’Amposta entre el 21 de juliol i l’1 d’agost. Els treballs tenen com a objectiu aprofundir en el coneixement dels primers moments d’ocupació del turó i continuar les intervencions als sectors 2000 i 3000, àrees clau per entendre l’organització i l’evolució de l’assentament.
Una de les línies principals d’actuació s’ha centrat en el sector 2000, i més concretament als recintes B-2 i B-3, on en campanyes anteriors s’havia documentat un barri o zona residencial que aportava informació de les fases més recents d’ocupació (segles III-II aNE) i vinculada, en bona part, a la pràctica de la pesca. Enguany, els treballs arqueològics, coordinats en aquest sector pels investigadors predoctorals del GRESEPIA Daniel Fibla i Ernest Capella, han permès avançar cap a les fases més antigues d’aquesta àrea i confirmar, per primera vegada, la seva ocupació durant la primera edat del ferro, concretament als segles VII-VI aNE.
La troballa d’un nivell amb ceràmica feta a mà i fragments de ceràmica fenícia ha estat clau per fer aquest salt cronològic. Entre els materials recuperats destaca la presència d’un morter-trípode, una peça ceràmica singular relacionada amb la pràctica oriental de piconar espècies, mel i herbes aromàtiques per condimentar i endolcir el vi. Aquesta manera de consumir la beguda, associada a hàbits fenicis, mostra com el curs inferior de l’Ebre es va veure influenciat molt aviat per xarxes d’intercanvi i pràctiques socials provinents del Mediterrani oriental.
Per al director de les excavacions, Samuel Sardà Seuma, “documentar aquest tipus de materials en un context domèstic permet afirmar amb més solidesa que el sector residencial del jaciment ja estava ocupat en època molt primerenca. A més, la troballa del morter-trípode connecta l’Antic amb dinàmiques comercials de llarg abast, fet que parla del paper actiu d’aquest indret en les interaccions mediterrànies”.
Aplicació de tècniques d’arqueomagnetisme
En aquest mateix sector, s’han recollit també mostres de diverses llars de foc excavades en campanyes anteriors. Aquestes mostres seran analitzades pel Laboratori de Paleomagnetisme de la Universitat de Burgos mitjançant tècniques d’arqueomagnetisme, amb l’objectiu de datar el darrer moment d’ús o d’escalfament d’aquestes estructures de combustió. Aquesta nova línia d’anàlisi ha de contribuir a establir una cronologia més precisa de l’evolució del jaciment i a validar els moments d’ocupació detectats fins ara. “Amb aquesta tècnica obrim una nova via per afinar la datació de les fases d’ocupació del poblat”, afirma Sardà.
Treballs al sector 3000: muralla i estructures associades
Paral·lelament, al sector 3000, s’ha reprès la intervenció a l’entorn del gran mur (UE 3500), una estructura monumental q ue recorre i tanca el turó per la part baixa, interpretada com una muralla defensiva. Els treballs realitzats enguany han permès ampliar l’espai excavat i han posat al descobert un recinte de notables dimensions adossat a la cara interna de la muralla, així com un carrer o espai de circulació que sembla travessar el turó en direcció nord-sud. Aquestes troballes confirmen les hipòtesis plantejades en campanyes anteriors i permeten començar a entendre l’organització urbana de l’assentament ibèric i les seves estructures defensives internes.
“La presència d’un possible espai de ronda i la identificació de murs que podrien correspondre a recintes o cossos defensius integrats a la muralla són dades que ens apropen a una visió més completa del sistema defensiu i de la trama urbana del poblat”, explica Sardà. “Tot plegat suggereix una planificació arquitectònica complexa i una ocupació prolongada en el temps.”
Seqüència d’ocupació del jaciment
Amb les dades obtingudes fins ara, els arqueòlegs proposen que el jaciment de l’Antic presenta una seqüència d’ocupació estructurada en tres grans fases. La primera d’aquestes fases correspon a la primera edat del ferro, entre els segles VII i VI aNE, moment en què es confirma l’existència d’una comunitat assentada en diferents punts del turó, com la plataforma empedrada del sector 1000 descoberta en campanyes anteriors o, ara, el nivell residencial del sector 2000. La segona fase, a partir del segle V aNE, es caracteritza per la construcció del poblat ibèric pròpiament dit, amb la seva organització en terrasses, recintes i sistemes defensius. Finalment, una tercera fase, que se situa entre finals del segle III i el segle II aNE, correspon a un moment de reformes i transformacions coincidint amb l’inici del procés de romanització, període durant el qual el jaciment sembla mantenir el seu rol geoestratègic rellevant a la zona de l’antiga desembocadura de l’Ebre.
Els treballs arqueològics d’aquesta campanya s’integren dins del projecte quadriennal Paleo-paisatge, poblament i canvi social: models d’ocupació territorial a l’antiga desembocadura de l’Ebre (CLT009/22/000083), finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament d’Amposta, amb el qual s’ha renovat el conveni de col·laboració de cara als anys 2025 i 2026. A més, els resultats obtinguts al jaciment són essencials per al desenvolupament del projecte estatal PALEODELTA. Modelos de ocupación territorial y paisaje en la desembocadura del Ebro (I milenio aNE). Vulnerabilidad, transformación y adaptación del ecosistema deltaico (PID2023-147021NB-I00), concedit pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, que té per objectiu obtenir un coneixement actualitzat sobre el poblament i el paleo-paisatge protohistòric de la zona.
Aquest projecte transdisciplinari és dirigit i coordinat des del GRESEPIA-URV i compta amb la col·laboració de Carles Ibàñez i d’investigadors del Centre en Resiliència Climàtica – Eurecat (Amposta), així com amb l’equip del GIAP de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb una àmplia trajectòria internacional en estudis geoarqueològics.
La campanya ha estat dirigida per Samuel Sardà Seuma i ha comptat amb la participació de diversos membres del GRESEPIA-URV (entre ells, dos becaris predoctorals, un becari de projecte i un tècnic de suport a la recerca), i ha comptat amb la implicació d’alumnes del Grau en Història i del Grau en Història de l’Art i Arqueologia de la URV, inscrits al IV Curs d’Arqueologia de l’Antic, així com d’estudiants del Màster en Arqueologia Clàssica Aplicada de la URV.
