Gairebé 50 anys després que quedessen aturades les obres del canal Xerta-Càlig, este estiu han començat a regar efectivament amb aigua de l’Ebre les primeres finques adherides al regadiu Xerta-Sénia en la seua primera fase, a Xerta i Aldover. El projecte, que va ser reconfigurat amb la construcció d’un vas més estret i telescòpic per a diluir el perill de transvasament cap a Castelló però va quedar aturat el 2012 per la greu crisi de l’obra pública, ha reeixit sota mínims en l’actual dècada, amb un desplegament per fases davant el degoteig lent d’adhesions de finques. Al projecte se li ha retret sovint tindre una magnitud molt per damunt de la demanda. Amb la primera zona, inaugurada oficialment este dijous i que ha suposat una inversió de 3 milions d’euros, hi reguen 57 hectàrees, d’una superfície potencial de 163, però l’obertura històrica de l’aixeta s’ha celebrat com calia.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, se va referir al Xerta-Sénia com al “projecte estratègic per a la supervivència” del sector agroalimentari de les Terres de l’Ebre, encara el més potent al territori. “Fem un pas històric, que ja tocava”, va proclamar Ordeig, envoltat d’alcaldes i regidors de la dotzena de municipis afectats, representants de cooperatives, associacions agràries i la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia, en un acte en què la primera visita va ser a la zona de captació d’aigua del riu, on ja s’han posat en marxa dos de les quatre bombes de 2.500 kW de potència cadascuna. Un punt on s’han hagut de fer reajustaments i millores pel deteriorament acumulat per la maquinària i els equips des del 2012.
Ordeig també va comprometre el Govern de la Generalitat —almenys l’executiu actual— a “blindar partides pressupostàries” cada any perquè el desplegament del Xerta-Sénia no tinga cap nou aturador. L’obra de la xarxa secundària de la segona fase s’adjudicarà previsiblement enguany. Entre les tres primeres fases, se preveu una inversió de 50 milions d’euros que s’afegix al centenar de milions invertits en els primers anys de segle. En total, fa dos dècades se contemplava una injecció de 350 milions per a posar en marxa tot el regadiu, és a dir, fins a un total de 16.500 hectàrees del Baix Ebre i el Montsià. Ordeig va negar que esta xifra siga poc realista i va assegurar que no es pot renunciar a cap hectàrea. “No tenim un problema de preus sinó d’infraestructures d’aigua per a incrementar la viabilitat i la productivitat de les explotacions en el marc del canvi climàtic”, va diagnosticar, i va reivindicar també el paper de les finques agràries dotades de reg en la lluita contra els incendis. De moment, a les tres primeres fases s’hi compten més de 1.500 hectàrees adherides al projecte, que podrien ser més —l’actualització és contínua— en el moment en què s’activen les fases 2 i 3. El Govern també oferix facilitats financeres als regants potencials.
D’altra banda, més enllà de les 16.500 hectàrees totals —incrustades en un perímetre de 26.000—, ja està en marxa un reajustament de la concessió, sense incrementar el cabal màxim, per a poder regar finques dels municipis de la Sénia, la Galera, Mas de Barberans i Ulldecona que inicialment estaven fora de l’àmbit del regadiu però que és on més demanda s’ha generat. Per a fer-ho possible, caldrà instal·lar un potent sistema de bombament d’aigua cap a basses de regulació habilitades a la falda dels Ports, segons els tècnics del Departament d’Agricultura.
