Amb els canvis climàtics els incendis forestals s’incrementen i de no posar-hi remei seguiran augmentant. Necessitarem més personal per apagar-los i més vehicles però, sobretot, més inversió durant tot l’any per evitar-los. Van a més perquè molts territoris deixen de treballar-se i es converteixen en boscos. I els anys com el present, que va ploure més de l’habitual, es prodiguen les herbàcies, els matolls i creixen els arbres salvatges. L’any 2025 serà recordat com a fatídic pels milers d’hectàrees cremades.
El sistema actual no funciona i així el president Illa ho ha manifestat a Arnes, quan els que vivim als pobles de l’interior fa anys que insistentment ho anàvem reclamant. Sembla que les lluites polítiques entre els dos partits més grans determinaran la necessitat de noves legislacions. Durant els darrers 50 anys, els boscos s’han protegit i s’han engrandit. Els motius, sobretot a les comarques tarragonines, és que les finques o les parcel·les menys rendibles han deixat de conrear-se i amb pocs anys s’han ermat. Llavors és quan s’hi incrementa la flora autòctona i es converteixen en boscos preparats per a cremar-se. De fet, només es cultiven les terres de més qualitat, les de regadiu i les que donen rendibilitat, ni que sigui escassa. Vet aquí que els territoris situats a prop de les zones muntanyenques, menys rendibles, s’han abandonat. Anys passats els incendis no podien créixer perquè trobaven aquestes zones plantades que exercien de protectors naturals; el foc s’aturava i els incendis no creixien. Eren tallafocs indiscutibles!
Al marge de les lamentables lluites polítiques, molts cops destinades al desgast del contrari, més que a solucionar els problemes, la nova legislació hauria d’anar encaminada en dos sentits. El primer, la neteja dels boscos i l’habilitació de tallafocs creats amb maquinària expressa. I el segon, facilitar als propietaris dels terrenys abandonats subvencions substantives per tornar-los a conrear i que amb el poc que treuen dels fruits i el que rebrien de subvenció, hi poguessin viure folgadament. Amb aquest segon punt s’hi guanyaria produint ametlles, olives, avellanes, festucs i altres fruits, que millorarien l’economia de proximitat i alguns fills de pagesos que ara no tenen possibilitats de continuïtat, se’n podrien ocupar.
Hem llegit que els territoris cremats de Castella, Galícia i Extremadura, en gairebé la totalitat dels municipis, perden habitants i es despoblen. Només ajudant-los a tant per hectàrea conreada, els pobles podien mantenir la població, i alguns serveis essencials que han de tancar perquè la seva economia no pot subsistir, com ferrers, paletes, fusters, pastissers o botiguers, podrien tornar a funcionar.
Consegüentment, per evitar els incendis s’ha de legislar noves normes per erradicar-los i empetitir-los. I a la vegada retornar als territoris més pobres de l’Estat la voluntat de revertir el seu despoblament. Esperem que els dos grans partits que són els que han de legislar puguin entendre’s i deixar-se de baralles improductives que només serveixen per a desacreditar-se ells mateixos i crear desinterès popular. La culpa és de tots, i els boscos que tant protegíem, i la legislació actual encara protegeix, cal defensar-los amb la neteja programada, replantar-los alguns d’ells d’arbres productius, aprofitar les seves llenyes, siguin públics o privats, i amb la construcció de tallafocs programats per poder controlar els incendis.
