En el nostre dia a dia, les paraules tenen un gran valor, encara que sovint no en siguem conscients. Dos paraules en concret, “gràcies” i “per favor”, semblen estar perdent-se, i amb elles també es dilueix el significat profund de l’agraïment i la cortesia.
Vivim en una societat on aquestes expressions, que haurien de ser naturals i autèntiques, moltes vegades es fan servir per compromís o simplement s’ometen. No podem permetre que això passi. Hem de recuperar-ne el valor, no com un simple formalisme, sinó com una expressió real de respecte i gratitud.
Dir “gràcies” no hauria de ser un acte automàtic o buit de sentit. Agrair, en la seva essència, és reconèixer l’esforç o la bondat de l’altre, però cada cop més aquesta paraula sembla reduir-se a una formalitat social, una expressió buida. L’autenticitat a l’hora de donar les gràcies és una cosa que hauríem d’ensenyar i practicar cada dia. Quan diem “gràcies” de manera sincera, humanitzem les nostres relacions, connectem amb els altres i reconeixem que no estem sols al món.
El mateix passa amb “per favor”. Aquesta expressió de cortesia, aparentment tan senzilla, cada cop s’utilitza menys, i això és preocupant. El seu ús va més enllà d’una simple fórmula; és una manera fonamental de mostrar respecte cap als altres. Quan diem “per favor”, indiquem a l’altra persona que valorem el seu temps, la seva atenció i la seva disposició.
Però, amb el pas del temps, observem com aquest gest tan simple va desapareixent de les nostres interaccions diàries, i amb ell, també perdem una part essencial de la convivència.
És clar que aquests valors, el d’agrair i el de demanar amb un “per favor”, són senyals d’una educació fonamentada en principis ètics, que, tristament, es van perdent a mesura que la societat avança. Si volem construir una societat millor, on la convivència sigui més amable i agradable, hem de recuperar aquestes petites accions quotidianes que tant impacten en el nostre dia a dia.
Aquí és on entra en joc el nostre paper com a pares. Els nostres fills aprenen del que veuen en nosaltres. Si els ensenyem a utilitzar aquestes paraules amb sinceritat, i si ens veuen a nosaltres mateixos fent-ho, no només estaran aprenent bones maneres, sinó que estaran desenvolupant una actitud de respecte cap als altres. Si volem que els nostres fills siguin persones respectuoses, que valorin els altres i que tinguin una actitud positiva cap a la vida, hem de començar per nosaltres mateixos. Ells són el nostre mirall, i les nostres accions els marcaran per sempre.
En definitiva, dir “gràcies” i “per favor” no és només una qüestió de bones formes, sinó una manera de viure. Aquestes paraules ens recorden que som éssers socials, que necessitem els altres, i que, amb aquests petits gestos de cortesia, podem fer que el nostre dia a dia sigui més humà i càlid.
Així que… Per favor, no deixem que aquestes paraules es perdin, perquè amb elles també marxarà una part essencial de la nostra humanitat. Moltes gràcies.
