Mabel és una dona tortosina molt arrelada a la seva terra. Encara que la seva mare no va néixer aquí (va néixer a Segòvia), el seu pare i tota la seva família són d’aquí. Tots dos li van transmetre la fe i la devoció per la Mare de Déu. Sa mare era molt devota de la Verge del Carme i son pare de la Verge de la Cinta. Va estudiar al col·legi de la Consolació i després a l’institut de Tortosa va fer el batxillerat i la selectivitat. Es va posar a treballar i es va casar. Però es veu que li va quedar el “cuquet” d’estudiar, i com que és una dona en ganes d’aprendre sempre, uns anys més tard, ja en dos fills, es va posar a estudiar i és llicenciada en geografia i història. Aquesta carrera li va agradar molt, i la considera un bagatge positiu en la seva formació cultural i humanística. També va cursar alguns anys de dret, que no la va motivar tant.
Es defineix com una dona senzilla, familiar, molt arrelada a la nostra terra. Li agrada conversar davant d’un cafè i rodejar-se de gent que sap més que ella per escoltar i aprendre. Davant dels reptes i dels canvis a la vida, sempre es pregunta: “jo que puc aportar?”
Té tres fills, dels que parla amb carinyo i orgull de mare, i segueix treballant a la mateixa empresa, Olis Faiges, on va entrar d’administrativa. Ara, però, té un càrrec de responsabilitat i coordina la planta d’aquesta empresa a Navalmorales. Parla amb afecte del seu sogre, que va creure en ella i la va impulsar a un càrrec de molta responsabilitat.
La seva devoció per la Mare de Déu de la Cinta, li ve de molt menuda. Per part de la seva família i també des del col·legi de la Consolació, va rebre una educació en valors cristians. El seu marit ja era de l’arxiconfraria quan ella i hi va entrar cap a l’any 2007/2008, animada i proposada per la seva cosina Elvira, que ja hi era. En aquell moment, sols hi havia 5 dones.
A l’arxiconfraria s’hi entra proposat/da per algun membre de la junta. Cada any entren 4 zeladors/res, després passen a ser capellers/res, on s’està dos anys (de capeller entrant i capellers sortint) i després pots continuar com a confrare, però ja et desvincules de la junta. Ella va estar uns anys desvinculada fins que el 2015 va entrar com a majordoma, càrrec pel que han de passar un mínim de 5 anys. Per ella va ser molt emotiu, perquè va coincidir que el seu home va sortir com a primer majordom i ella com a tercera, i van viure junts aquesta etapa tan bonica. Això li va permetre adquirir un bagatge i una experiència respecte a les seves funcions i responsabilitats.
Al cap de 5 anys, va ser una sorpresa que sortís com a primera majordoma. Ella mateixa havia comentat, quan va ser tercera majordoma, que li semblava difícil que una dona arribés a ser primera majordoma, ja que els havia costat molt arribar fins allí. També recorda que el secretari, el senyor Marro, li va contestar en aquell moment: “I perquè no?”. El nomenament com a primera majordoma va coincidir amb la recent mort del seu pare, amb qui estava molt unida, i per ella va ser, a més d’una gran il·lusió, un bàlsam i un consol.
El seu pare, ja traspassat, li feia aquest “regal”.
També era, però, una gran responsabilitat. L’Arxiconfraria no és només un símbol de fe i de devoció a la Verge, té també una part important d’història i de tradició per salvaguardar i transmetre. Mabel pensa que molta gent que no és practicant en el seu dia a dia, té nogensmenys, una gran devoció a la Cinta i una gran sensació de pertinença a un territori unida a aquesta tradició.
El 2019 va ser proposada per al 2020, que va resultar l’any de la pandèmia. Mabel va ser, a més de la primera dona primera majordoma, també la primera en “repetir” mandat el 2021 a causa d’això.
L’Arxiconfraria, que es va fundar el 1617 (l’any 2017 van fer les celebracions dels 400 anys), té com a objectiu promoure el culte i la devoció a la Mare de Déu de la Cinta. Hi té unes funcions assignades a nivell de culte: la capta per recollir fons, les “dominiques” (misses del primer diumenge de cada mes dedicades a la Verge de la Cinta al seu altar) i tot el referent a les festes de la Cinta. També, des del seu inici, té una funció social envers els més desfavorits. En l’actualitat, la millor representació d’aquesta tasca solidària és el banc d’aliments.
Aquesta devoció a la Cinta, creu que històricament ha estat un bàlsam i ha permès una socialització que, en altres temps, les dones no tenien. Davant de ser la primera dona en aquest càrrec, valora molt la responsabilitat, però encara més la il·lusió de normalitzar aquest fet.
No és una dona que busqui protagonismes i a la que li agradi l’excessiva projecció pública ni els enfrontaments. Ara veu en goig, com una cosa que en el seu moment va ser especial, avui en dia, ja es veu natural. Aquest any, per exemple, és una dona molt jove, Bàrbara Marro, primera majordoma.
Creu que la devoció a la Cinta perdurarà, perquè des que som petits fins que arribem a vells la portem en el cor, encara que hi hagi etapes de la vida en què sembli que l’hem oblidat.
En acabar la conversa, penso que en la història de l’Arxiconfraria, Mabel Marcos Martín ha aportat aquesta normalització tan necessària en tots els àmbits de la vida, també en el religiós. Una dona pionera dintre de la història de la devoció per la Mare de Déu de la Cinta, que transmet amb solidesa i serenor aquesta fe i aquesta tradició.
