Núria és una dona molt jove (va néixer el 1988 a Tortosa) per haver fet tot el que ha fet fins ara. Després d’estudiar primària i ESO al Col·legi de la Consolació, va fer el batxillerat al “Bau”. A Barcelona, mentre estudiava Ciències Ambientals a la Universitat Autònoma, li van donar una petita beca de recerca interna i potser va ser allí que li va entrar “el cuquet” de la investigació, que ella descriu com una cosa progressiva.
L’any 2011 va realitzar el treball de final de llicenciatura a Costa Rica sobre les àrees protegides. Posteriorment, un màster d’Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat, també a l’Autònoma, sobre recerca d’aquest àmbit, i del que va publicar el seu primer article científic. A partir d’aquí ja se’n va adonar en certesa, que la seva vocació era la recerca.
En acabar, l’any 2014 va fer la seva primera estada científica també becada, durant sis mesos, a Rimouski, Quebec, Canadà.
Posteriorment, va rebre una altra beca per fer el doctorat a l’Estació Teòrica i Experimental de Moulis, associada a la Universitat de Tolosa Paul Sabatier III, França. La seva recerca es va centrar en la integració de les xarxes ecològiques amb els processos espacials i la distribució geogràfica d’animals i plantes. Allí obté el primer contracte postdoctoral en el qual va aprofundir en les dinàmiques de les comunitats ecològiques.
Dels seus viatges de recerca, el que més valora és conèixer a altres investigadors, creant una xarxa de recerca i de contactes molt valuosa per aquesta feina. També poder conèixer entorns i paisatges de països tan diversos i diferents.
El 2020 torna a Espanya per realitzar un altre treball postdoctoral modelitzant els ecosistemes naturals.
La seva recerca se centra en l’estudi de les interaccions entre les espècies i el seu entorn. En concret, en com les xarxes d’interacció entre espècies, que reflecteixen com s’organitzen les comunitats ecològiques i els ecosistemes, es veuen afectades pel canvi climàtic. El que és nou de la seva recerca és la perspectiva d’integració d’aquestes xarxes, que fins ara s’havia fet de forma molt local. Ella busca integrar diferents aspectes biogeogràfics i espacials en l’estudi de les xarxes ecològiques per entendre les diferències entre l’estructura dels ecosistemes a escala global.
L’any 2021, obté la prestigiosa beca Marie Curie de la Unió Europea per continuar la seva recerca.
L’any 2022 va estar reconeguda amb el premi internacional L’Oréal-Unesco “For Women in Sciencie” per la seva recerca “Projecció global de les xarxes ecològiques en un clima canviant”.
El juliol de 2024, obté la beca Ramón y Cajal i s’incorpora al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).ç
L’agost del 2024 obté una beca de la fundació BBVA per realitzar el projecte “Xarxes ecològiques per a la conservació”.
En l’actualitat duu a terme la seva investigació al Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, on estudia com influeixen les interaccions entre les espècies per a la seva distribució espacial en el món.
Pionera en el camp de les xarxes biogeogràfiques, els seus principals assoliments en el camp de la recerca han ajudat a demostrar, tant de manera teòrica com experimental, com canvia de l’estructura de les xarxes ecològiques a través de les escales espacials. Així mateix, els seus estudis han demostrat la influència de les interaccions entre espècies en els processos ecològics a escales biogeogràfiques.
Com que ara començarà el curs escolar pels estudiants, li demano motivacions per encoratjar les noies dels batxillerats científics i tecnològics a la recerca. Em respon amb realisme i sinceritat. Tot i que li agrada la seva feina i creu que és molt enriquidora, no vol amagar el difícil que és conciliar la vida familiar amb la professional. La seva parella, també científic, comparteix totalment les tasques domèstiques i de cura de la seva petita filla de dos anys, però deixa clar que la part biològica (l’embaràs, l’alletament) són insubstituïbles i és dur de compaginar. De fet, als tres mesos de tenir la petita, ja van haver de viatjar amb ella a Praga per donar una conferència.
Certament, moltes companyes que han arribat a doctorar-se i fins i tot a realitzar postdoctorats, s’han trobat amb el tristament famós “sostre de vidre” degut a la maternitat.
Tot i així, anima a les noies a seguir la seva vocació, perquè al final, treballar en allò que t’omple és el que et fa feliç. Amb feina i il·lusió, es pot arribar a tot. Núria em somriu feliç: torna a estar embarassada. És l’exemple de dones lluitadores d’una generació que trenca molts de motlles.
