La tardor (i també la primavera) marca una etapa de pluges. Entre el diumenge 28 i el dilluns 29 de setembre es van mesurar més de 300 mm de precipitació en 24 hores a Amposta; a la capital del Montsià hi va ploure més dilluns que en els 10 mesos anteriors. Sortosament no va fer estralls. Vore els barrancs baixar amb aigua de color xocolate mos recorda la vulnerabilitat urbana enfront de la força de la natura. Si ara el temps acompanya, potser serà una bona temporada de rovellons.
A les Terres de l’Ebre, fa 87 anys que es vivia la Batalla de l’Ebre i aquella tardor també s’havia canviat la pluja de bombes i metralla del calorós estiu per l’aigua. El primer d’octubre havia començat la sisena contraofensiva feixista, mentre amainava el temporal de pluges que havia afectat la Terra Alta, amb la guerra de desgast, que consumeix homes per milers i material per tones.
Martí Pagès, un dels entrevistats al llibre d’Assumpta Montellà, ho descriu així: “Les pluges havien obligat a parar la guerra i la tardor també feia que a les nits passéssim fred, amb la roba xopa. Molts soldats estaven refredats, alguns amb bronquitis, i els brots de tifus començaven a circular per les trinxeres. Tot era misèria”. No costa gaire fer-se’n una idea.
“Passava molta por, molta por” segueix explicant Martí. I és que la misèria de les condicions de supervivència en què s’havia convertit la vida a les trinxeres també es va impregnar del desencís que va suposar el Pacte de Múnic, un acord signat la nit del 30 de setembre entre els caps de govern del Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya amb l’objectiu de solucionar la Crisis dels Sudetes però que va suposar la sortida de les Brigades Internacionals del front, i va ser la sentència per a la República espanyola, mentre Franco va rebre més suport d’italians i alemanys. A més, el 4 de setembre es va incorporar la 4a Bandera de la Legió.
“M’enyorava més que mai, estava cansat de tanta guerra, de tantes morts i volia tornar a casa… Ja feia quatre mesos que havia marxat i em semblava una eternitat” deixava escrit Martí Pagès
“Amb el Pacte de Múnic Franco va guanyar la Batalla de l’Ebre i la guerra”, segons la visió de Joan Guasch, que també feia una reflexió: “Aviam, una pregunta a tots els estudiosos de la taula: si la guerra ja tothom sabia que estava perduda, per què van deixar fer aquella matança?”.
Pere Boix recordava Mike, “un brigadista que em parlava hores i hores del seu discurs ple d’ideals. Em deixava bocabadat en veure com defensava una societat més justa, sense fronteres ni barreres, tots iguals”.
Manolo Vázquez també deixa dit: “Los únicos que se lo creian de verdad, eso de luchar contra el fascismo, a esos para casa, joder… Nadie lo entendió. Ni ellos mismos lo entendían, cuando les dijeron que entregaran las armas”.
El biberó Josep Torras, en els actes anuals commemoratius a la cota 705 i en relació als Brigadistes, va dir: “Fa pensar, quan veus familiars que venen amb les flors… Això vol dir que la nostra Guerra Civil va ser important per a ells. Que els seus descendents vinguin fins aquí una altra vegada…”
87 anys després, considerant sòbriament les amenaces, les provocacions i el rearmament dels països, ningú no pot saber del cert si anem cap a un altre gran conflicte armat que involucri tota la capacitat destructiva de què el món disposa.
Una de les proves fefaents més recents d’aquesta visió la constitueix l’acte de dimarts dia 30 on centenars de comandaments militars de l’exèrcit dels Estats Units van assistir a la reunió extraordinària convocada pel Pentàgon en la qual el president Donald Trump i el secretari de Defensa, Pete Hegseth, van protagonitzar dos discursos marcadament bel·ligerants cridant a la crueltat dels soldats, que han de recuperar la seua imatge masclista.
Tot i això, mantenim l’esperança en el futur en pau. I en aquest context, apel·lo de nou a les autoritats locals a recuperar els gravadors d’Estampes Populars, que els artistes tortosins compromesos van exposar el 1965, fa 60 anys.
